Artur Mas és el pensionista espanyol que major prestació pública percep

La jubilació d'or de l'expresident Artur Mas: 7.662 euros mensuals

Concretament l'expresident autonòmic català percep ni més ni menys de 92.000 euros anuals, el que ve a ser una jubilació daurada, per a la persona que va donar tret de sortida a l'procés independentista a Catalunya quan la corrupció supurava a l'antiga Convergència.

Artur Mas res més complir 65 anys va sol·licitar la pensió vitalícia que fixa l'article 3 de l'Estatut dels ex presidents, aprovat el 2003 al Parlament. En aquest article es detalla que "quan arribin a l'edat de seixanta-cinc anys, tenen dret a percebre una pensió vitalícia consistent en una assignació mensual igual a l'60% de la retribució mensual que correspon a l'exercici de l'càrrec de president de la Generalitat" .

Pel que des del mes de febrer l'expresident de la Generalitat cobra una pensió pública no contributiva de 7.662 euros mensuals o el que és el mateix uns 92.000 euros anuals. Una jubilació d'or a costa d'contribuent.

La llei estableix també que aquesta pensió vitalícia pot ser 'traspassada' al seu cònjuge en cas de mort (50% d'aquesta pensió) o dels seus fills menors fins a aconseguir la majoria d'edat.

Aquest blindatge públic, que els dirigents catalans aconsegueixen pel simple fet de jurar el càrrec, és un 142% superior a la pensió pública màxima de la Seguretat Social, que no arriba als 38.000 euros, per a la qual cal cotitzar durant al menys 37 anys amb bases elevades en els últims 24 anys. Si hagués de percebre la pensió pública de la Seguretat Social (o de classes passives), no arribaria a la percepció màxima ja que només se li coneixen uns 30 anys de cotització, tots ells en càrrecs públics.

A més d'aquesta jubilació, Artur Mas, gaudeix com els altres expresidents d'una oficina on té la llibertat de designar treball per a tres persones, i també compta amb un cotxe oficial i xofer a la seva disposició.

Aquesta pensió vitalícia que va fixar el parlament català fa gairebé 20 anys va ser replicada en els corresponents Estatuts d'expresidents de comunitats com, per exemple, Andalusia, País Basc o Extremadura. No obstant això, totes les regions, excepte Catalunya, han anat suprimint aquest privilegi, tot i que han anat configurant un matalàs d'ajudes a través de la seva incorporació pràcticament vitalícia en els innecessaris consells consultius de les comunitats (la versió de el Consell d'Estat nacional) amb molt poca activitat però amb sous molt per sobre de la mitjana en les Administracions Pública i molt superiors a qualsevol pensió.