L'esquerra, tota l'esquerra i no només la ultraesquerra com pretenen alguns per seguir rescatant el PSOE, havia preparat convenientment el terreny. En un manifest profundament totalitari, Més Madrid, el PSOE i Unides Podem expressaven el seu suport a les protestes contra el míting de Vox a Vallecas, un d'aquests barris obrers que el rojerío acabalat tracta com a reserves d'indis navajos.
Segons el manifest, d'inconfusible inspiració batasuna, Vox no té dret a fer campanya en llocs com Vallecas. La presència dels d'Abascal allí era per si mateixa una provocació. Qualsevol incident violent seria, per tant, imputable a Vox, si bé els signants demanaven evitar topades. No perquè la defensa d'barri de l'perill ultra no mereixés una mica de sang, sinó pel rèdit electoral que dels desordres pogués treure Vox.
Davant la provocació de B🤮X, les tres Organitzacions Progressistes de el Districte de Pont de Vallekas, ens pronunciem de manera conjunta en el següent Comunicat
Desenes, si no centenars, d'agitadors van fer seu l'argument dels partits de Govern i Més Madrid concentrant prop de el míting amb una missió clara: que Vox no pogués celebrar un acte a què emparaven tots els drets constitucionals. Després passar-se la tarda amenaçant als veïns que voten verd amb crides guerracivilistes a l'assassinat ( "A per ells, com a Paracuellos!" És un bon exemple), aquests agitadors itinerants als que els mitjans segueixen cridant "antifeixistes" van passar a la acció així que va aparèixer Abascal, Monestir, Olona i Ortega Smith.
A pedrades i cops d'ampolla, i amb el llançament d'altres objectes com llaunes i pals, les forces de xoc de l'bloc d'esquerres van intentar imposar la llei d'exclusivitat territorial sobre els seus suposats feus que, contra totes les lleis i principis de l'Estat de Dret, havien declarat seus caps polítics en el manifest. Les imatges d'un policia patejat i de simpatitzants de Vox ferits, entre ells un diputat, són una prova de l'zel amb que es van emprar en la tasca.
En aquest escenari dantesc va prendre la paraula Rocío Monestterio. En un discurs vibrant i admirablement articulat enmig de l'assetjament, la candidata de Vox a la Comunitat va cridar "covards" als assetjadors i els va recordar que és evident: que en el seu partit no tenen por. "No ens van a llevar el dret que tenim a estar també en aquests carrers, a discrepar, a dissentir, a tenir una opinió".
I després va arribar un Abascal tremendament sincer, com acostuma, aquesta vegada en la seva molt justa indignació no ja pel grapat de sectaris criminals o criminògens a què ha plantat cara tota la seva vida, sinó per la vergonyosa complicitat d'Interior amb l'assetjament. Ara es mostren els objectes que li plovien, i mesurant amb passos la distància de la torba, 1 Abascal pletòric de raó i veritat va interpel·lar directament a ministre Marlaska per haver permès que els radicals amb les seves pedres s'acostessin a menys de vint metres de la tribuna d'oradors de Vox.
Ara es mostren l'arma de l'delicte, Abascal il·lustrava la magnitud de l'atropellament que, per omissió deliberada, estava cometent Marlaska. Però el millor va ser la seva decisió de no seguir parlant fins que el ministre no ordenés dispersar com hauria hagut de fer des del primer moment. Abascal va anunciar llavors que Olona estava trucant personalment a ministre per exigir-li protecció. Marlaska quedava així retratat en el seu cinisme potencialment homicida.
Jo mateix em vaig imaginar a casa, lluny de Vallecas o al despatx on s'ha instal·lat la famosa cinta de córrer, modulant per telèfon la reacció de la policia a la violència dels camises marrons frentepopulistas. Que no s'acostin de el tot, que no dóna bé, però que estiguin prou a prop com perquè es vegi que no són benvinguts i, sobretot, que no acudeixi a aplaudir-los més gent. Per això, exactament, ha quedat el Ministeri de l'Interior sota el comandament de qui un dia més proper del que sembla ser un jutge respectat pel seu servei a Espanya i a l'Estat de Dret.
La resposta d'Abascal a la trampa va ser, al meu parer, eficacíssima, i tindria efectes sísmics en l'electorat d'existir a Espanya una classe periodística seriosa. La que tenim parla de "tensió" entre bàndols i parla de violència "per un míting de Vox", amb el fàcil que seria escriure "contra un míting de Vox". El mateix pot dir-se de la reverenciada, i cada vegada més desacreditada, Unió Europa (¿han vist el trágala de la feminista Úrsula a Can Erdogan?), Abonada a veure la palla a l'ull hongarès mentre ignora les bigues que radicals esperonats des del Govern d'Espanya els tiren a la cella a les diputades de Vox.
D'ells no podem esperar res, però de nosaltres si. L'actitud i l'emocionant discurs de llibertat i resistència a l'fatxenderia totalitari de la esquerra que ha donat un cop més Vox són un exemple i una inspiració per a cada vegada més gent. Anant als llocs on vol vetar-los l'esquerra, Abascal i els seus ens donen una mesura del amenaçada que està la democràcia a Espanya. I a el mateix temps ens ensenyen què podem fer per salvar-la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario