Marlaska i l'armari

La veritable sortida de l'armari de Marlaska no té res a veure amb la seva respetabilísima, libèrrima i reconeguda opció sexual. En absolut. El destape de l'ara ministre i abans respectat jutge és un altre i aquest sí que comporta el descobriment d'algú i alguna cosa que havia romàs ocult i ara s'ha escampat deixant perplexos i en molts casos decebuts i avergonyits els qui l'professar admiració i respecte.

Després de fer els seus primers passos en la rebava de la política de la mà de l'PP va ser captat com a ministre per Sánchez per a la cartera d'Interior. Molts pensem-me conte entre ells-que donada la seva trajectòria judicial i els seus anys de batalla contra ETA i els seus assassins seria un obstacle de l'Estat de Dret a la defensa de les víctimes i de l'estricte compliment de les lleis. Però va ser agafar la cartera i transmutar immediatament en el contrari. Marlaska és avui sinònim de traïció a tots els principis que el mateix declamava, d'humiliació de les víctimes i de favors obscens i continus als seus botxins de desemparament al seu subordinats, les forces i cossos de seguretat, des de les terribles nits catalanes, la seva rendició a el separatisme, la retirada de la Guàrdia Civil de Navarra i el seu violació de la lleis a l'cessar tirànicament a coronel dels Cobos per negar-se a complir la seva ordre de conculcarlas.

Aquest episodi és el que més i millor exhibeix la seva absoluta i ja total desvergonyiment, ja que en ell es conjuga el sectarisme polític amb la seva condició de jutge per procedir a l'trepig de les lleis i dels servidors de l'estat que les respecten i compleixen. La recent sentència de l'Audiència Nacional ha estat demolidora i contundent. S'havia destituït a l'coronel dels Cobos per negar-se a acatar l'ordre expressa de la directora general, a instància de Marlaska, que vulnerés la llei i l'ordre directa de jutge instructor de mantenir una investigació en secret. Es va ordenar la reposició de l'coronel en el seu càrrec, però utilitzant subterfugis legals per endarrerir-la, Marlaska i la seva directora de la Guàrdia Civil es resisteixen a complir-la.

L'últim en la seva peripècia, després de la recepció d'uns sobres amb cartutxos de bala i amenaces, davant del que només cal una resposta, la condemna sense pal·liatius, la investigació, que és cosa del seu ministeri i el càstig a l'responsable, ha estat el entrar al paroxisme de la sobreactuació desaforada. De el braç i de el ramal de l'extrema esquerra populista i més antidemocràtica i violenta ha clamat el "argument" final d'aquesta encenagada campanya que aquell que no els voti a ells és un feixista. Ha anat més lluny, s'ha portat a la tribuna d'el míting a la directora general de la Guàrdia Civil amb la qual cosa infligeix ​​una altra ferida important a el respecte institucional per aquest cos a què caldria preservar de totes totes allunyat de la baralla política i menys ficar-lo a participar-hi. El seu personal conclusió, inaudita en un jutge i terrible en un ministre de l'Interior ha estat declarar unilateralment "organització criminal" a l'PP, principal partit d'oposició nacional i de governs en moltes autonomies i ajuntaments, íntegrament i conjunt.

Fernando Grande-Marlaska, va ser un jutge en el qual molts van dipositar confiança i que es va fer mereixedor d'ella. És ara el ministre Marlaska qui trepitja tot allò i escup sobre el seu propi retrat. El Marlaska d'avui és el millor exemple de la pitjor degradació que produeixen el poder la política. Algú inhabilitat, ho està èticament per aquesta sentència que l'afecta, per continuar en el seu càrrec i que ha d'estar-ho també com a jutge en un futur. O és que algú que no sigui de la seva corda partidista i sectària pot tenir amb ell presumpció d'imparcialitat alguna

Antonio Pérez Henares

(Nota: Aquest article ha estat publicat a través d'Europa Press a diaris regionals de tot Espanya)