Brussel·les reprendrà a Espanya en vigílies de les eleccions per l'ajuda a l'aerolínia Plus Ultra

 

José Luis Ábalos

La comissària de Competència investiga les presumptes irregularitats en l'ajuda a l'aerolínia i prepara un informe negatiu per a la setmana anterior a el 4 de maig

La reacció de la Comissió Europea es produeix després que l'eurodiputat de Ciutadans, Luis Garicano, remetés fa unes setmanes una carta a la comissària de Competència, Margrethe Vestager. En aquesta missiva, el dirigent de Ciutadans plantejava els seus dubtes sobre la legalitat de l'ajuda milionària aprovada pel Consell de Ministres per salvar l'aerolínia. Fonts polítiques a Brussel·les asseguren que la resposta de la comissària de Competència arribarà "en menys d'un mes".

El rescat a Plus Ultra es troba des de fa setmanes sota sospita. D'una banda, pel fet que a l'almenys el 47% de la companyia és propietat d'empresaris veneçolans propers a el chavisme i que, a més, un dels fundadors de nacionalitat espanyola va ser condemnat el 2020 a un any de presó per frau fiscal.

Brussel·les investiga les presumptes irregularitats en el rescat de l'aerolínia Plus Ultra per part de Govern. Els primers avenços en l'anàlisi apunten que la UE reprendrà a Espanya en un "informe negatiu" per aquesta operació. Les competències sobre ajudes estatals es troben en mans de la Comissió Europea.

Fins al punt que la comissària de Competència de la UE ha començat a realitzar el seu propi estudi de les condicions de l'rescat i no descarta exigir Espanya que recuperi l'ajuda de 53 milions acordada per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), el organisme públic que gestiona el fons de rescat a companyies afectades per la pandèmia.

El pes de Plus Ultra a la connectivitat aèria d'Espanya és ínfim. En 2019, just abans de la pandèmia, l'aerolínia amb prou feines va operar 823 vols, el 0,03% de l'total. En conseqüència, ocupava el lloc número 166 en el rànquing per trànsit a Espanya.

L'ajuda ha generat gran controvèrsia a Espanya, ja que Plus Ultra només compta amb un avió i fa anys que llançant pèrdues. Ni tan sols la banca es va atrevir a concedir a l'consorci un préstec avalat per l'ICO pel risc que comportava.

Ryanair prepara una demanda

Ryanair, l'aerolínia irlandesa que també opera a Espanya, ha decidit portar a les autoritats espanyoles davant del Tribunal General de la UE amb una demanda en matèria d'ajudes estatals per anul·lar aquest rescat per considerar-discriminatori.

Segons afirmen fonts de l'aerolínia irlandesa "el nostre departament legal està valorant ja el recurs contra aquesta ajuda concedida pro l'Estat espanyol a Plus Ultra". Una denúncia que, segons Ryanair, segueix la línia seguida pels seus serveis jurídics davant de casos de discriminació i que atemptin contra la llibertat d'oferir serveis. A aquesta situació s'afegeix que el fons de la SEPI que ha rescatat Plus Ultra ha exclòs a Ryanair de les ajudes per ser una empresa irlandesa.

Un altre dels aspectes destacats d'aquest ajut és la quantia. Encara que a priori pot semblar que 53 milions per a una aerolínia no és un muntant exagerat, si tenim en compte que actualment només manté un avió operatiu i, segons Infocif, 255 empleats, l'ajut concedit pel Govern surt a més de 205.000 euros per treballador .

Pel que fa a l'activitat que realitza a Espanya, Plus Ultra va operar el 0,03% dels vols a Espanya durant 2019 mentre que Ryanair va operar el 12%.

En la seva defensa Ryanair també recorda que són una empresa "veritablement europea", no com Plus Ultra, el 47% pertany a una companyia controlada per homes propers a la vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez i la dona de Nicolás Maduro, Cilia Flores.

Estirada d'orelles en vigílies de les eleccions

De fet, s'espera a la setmana prèvia a les eleccions de el 4 de maig a Madrid, de manera que la reprimenda a Espanya per incomplir les condicions pactades amb la UE per al rescat arribaria a la recta final de la campanya electoral a la capital. Una informació que ja manegen també a Moncloa i al PSOE.

Els ajuts d'Estat que està repartint la SEPI serien il·legals de no estar protegides legalment pel 'Temporary Framework'.

Es tracta d'un ambiciós mecanisme impulsat per la Comissió Europea per tal de donar "la màxima flexibilitat als estats per donar suport a l'economia durant la crisi de l'coronavirus". Brussel·les va habilitar aquest marc el 19 de març de 2020 i ho va ser ampliant segons avançava la pandèmia amb diferents tipus d'ajuts.