Agents de la Policia Local i Nacional a Salamanca.
¿Que impedeix prorrogar l'actual estat d'alarma? Comprenc les veus que s'alcen contra mesures limitadores de drets, com comprenc les que demanen mesures encara més severes i rigoroses, Diferents comunitats de diferents partits i per diferents raons exigeixen que no s'aixequi aquest estat fins que no s'hagi superat clarament la pandèmia.
Sembla clar en el dia d'avui que les coses no van bé o, al menys, no prou bé com per entendre que des del 9 de maig no hagin de ser necessàries totes o algunes de les mesures que avui encara regeixen i que, segons fins ara s'ha apreciat, només han pogut ser adoptades en el marc de l'estat d'alarma que permet la restricció de drets fonamentals, en els termes de l'article 55 de la Constitució i de la llei orgànica 4/1981.
En una molt debatuda i discutible sol·licitud de Govern a al Congrés dels Diputats, aquest va autoritzar la pròrroga de l'estat d'alarma decretat el 25 d'octubre de 2020 fins les 00:00 hores del pròxim 9 de maig. Una molt llarga durada, si la comparem amb la de el primer estat d'alarma vinculat a la COVID-19, però que, en aquest moment, va poder haver-se considerat, d'una banda, necessari i, a el mateix temps, suficient per a l'adopció i / o el manteniment de determinades mesures de lluita contra aquesta epidèmia.
Sánchez no vol pròrroga
Pedro Sánchez. "L'alternativa a l'estat d'alarma és el pla de vacunació". És l'argument que ha repetit una i altra vegada el president de Govern, Pedro Sánchez, a la tribuna de Congrés per justificar la seva "intenció" d'aixecar la mesura excepcional el 9 de maig. És l'únic escenari en què treballa Moncloa que considera que les comunitats autònomes tenen les suficients eines jurídiques per fer front a virus a partir d'ara. Les restriccions que imposin tindran el control dels Tribunals Superiors de Justícia.
Sánchez no ha ofert cap pla opcional als diferents grups parlamentaris que han qüestionat aquesta decisió. Un darrere l'altre s'ho han demanat. Des de l'oposició fins als socis de l'Executiu (Bildu, PNB, Més País i Compromís) li han reclamat, sense sort, un pla B que empari jurídicament les decisions que hagin de prendre els presidents autonòmics.
Fins i tot Ximo Puig a la Comunitat Valenciana manté el criteri de mantenir-la aïllada peritrimetralmente per mes temps per arribar l'estiu a les millors condicions per al turisme, cosa que només es pot fer amb un estat d'alarma que empari aquesta decisió.
A part de el govern de Pedro Sánchez, només dos partits, des de les antípodes ideològiques, han advocat posar fi a l'estat d'alarma, Vox i la CUP.
L'estat d'alarma ha protagonitzat un Ple on Sánchez ha presentat un cop més el Pla de Recuperació i on Pau Casado ha pujat el to del seu discurs acusant el president de "xuleria". De fons, les eleccions autonòmiques de Madrid que també s'han colat a l'hemicicle.
El Govern sembla fiar-ho tot als acords que es puguin adoptar en el Consell Interterritorial de Sistema Nacional de Salut. Una cosa que resulta altament preocupant. Prenguem com a exemple la recent decisió d'aquest òrgan en relació amb l'ús de les màscares. Resulta que el 30 de març passat es va publicar al BOE la llei 2/2021, de 29 de març, en la qual, resumidament, es preveu l'obligatorietat de l'ús de les màscares per a les persones majors de sis anys a, entre d'altres, les vies públiques i espais a l'aire lliure, excepte determinades excepcions com malaltia, pràctica d'esport individual o força major o incompatibilitat amb l'activitat realitzada, i això en redacció que en fa una esmena introduïda poques setmanes abans pel grup parlamentari socialista.
No sembla en absolut raonable que, malgrat el temps transcorregut des de març de 2020, i malgrat el compromès pel Govern, no s'hagi impulsat un procés legislatiu que hagués permès, en l'àmbit estatal, aprovar una legislació que possibilités l'adopció de determinades mesures en situacions com la que vivim. És cert que hi ha normativa a l'respecte -la llei orgànica 3/1986, de mesures especials en matèria de salut pública, i la llei 14/1986, general de sanitat- però també ho és que la mateixa s'ha revelat insuficient per donar cobertura a mesures de restricció de drets fonamentals per a la seva aplicació general i indiscriminada a la ciutadania. El mateix succeeix en l'àmbit autonòmic, en el qual, menys encara, es disposa d'instruments legals adequats, sent de dubtar que això pugui fins i tot ser possible en un futur immediat sense prèvia actualització de la legislació estatal -sempre en termes de limitació de drets fonamentals-, atès que, en tot cas, es tracta de matèria de competència estatal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario