Dues notícies cada vegada mes alarmants se sumen a les sospites ja confirmades sobre el rescat per part de la SEPI a l'aeronàutica veneçolana Plus Ultra que augmenta la sospites sobre el comportament el govern de Pedro Sánchez, que considera "estratègica" una empresa amb un sol avió, davant els interessos d'altres empreses espanyoles aeronàutiques amb dificultats i mes implantació dins del territori espanyol.
El Mundo publica avui
El Govern va propiciar un monopoli de Plus Ultra a Veneçuela a l'retirar una petició en favor d'Iberia i Air Europa
Era la mitjanit a Espanya de el passat 24 de març quan va aterrar a Caracas el A340 «Santa Maria» amb què opera Plus Ultra. Reprenia així els vols amb Veneçuela la polèmica companyia aèria rescatada amb 53 milions pel Govern espanyol dues setmanes abans.
Tot un èxit per a aquesta empresa amb seu a Espanya i majoria accionarial veneçolana, perquè és l'única que ha rebut autorització de Govern de Nicolás Maduro. Davant aquest cop de dit de el règim, l'única possibilitat per a Iberia i Air Europa era optar a vols humanitaris entre Espanya i Veneçuela des que el dictador Maduro va ordenar el tancament dels seus aeroports a causa de l'Covid19.
D'altra banda Voz Pòpuli ha publicat avui:
La SEPI va ometre contactar amb l'auditora de Plus Ultra abans de rescatar-
L'entitat estatal responsable de l'rescat no va contactar en cap moment amb l'empresa que porta anys auditant a l'aerolínia a Espanya:
La Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) mai va contactar amb l'auditora de Plus Ultra a Espanya abans de rescatar l'aerolínia semivenezolana amb 53 milions d'euros de fons públics, segons apunten fonts involucrades a Vozpópuli. Les mateixes fonts apunten que l'auditora de l'aerolínia s'hauria assabentat de l'rescat per la premsa.
L'entitat pública que dirigeix l'ús dels fons de suport a la "solvència" d'empreses "estratègiques" no va estimar necessari contactar amb Audicar SL., La firma que ha auditat a Plus Ultra des de, al menys, l'any 2018, segons consta en el Registre Mercantil. Altres fonts apunten que Audicar hauria començat a treballar amb Plus Ultra a l'any 2015.
En qualsevol cas, Audicar és la firma que porta auditant a l'aerolínia des de, al menys, la seva entrada a Veneçuela, inclòs l'exercici 2020, i que ha constatat que la companyia va registrar pèrdues en tots els anys que ha operat vols -de 2, 78 milions d'euros en el seu últim exercici-.
Segons ha pogut saber aquest mitjà, Audicar està ara preparant l'auditoria de l'exercici de Plus Ultra que va tancar el passat 31 de gener (l'exercici fiscal 2021 de l'aerolínia) i que s'aprovaria previsiblement el proper mes d'agost.
L'auditora de Plus Ultra, petita
Amb oficines a Madrid i Tenerife, àmbits on opera la pròpia aerolínia, Audicar compta amb tres treballadors a temps complet. Pertany a la família de l'espanyol Jesús Ángel Carbajo Tereisa, que viu a Tenerife i ha signat els comptes de Plus Ultra, a més de les d'una vintena de societats, lligades a hotels, escoles i empreses transportistes sense renom.
Audicar es va crear el 1995. La seva quota de negoci en 2019 va ser de 361.000 euros, amb beneficis minsos d'uns 10.000 euros.Els propietaris de la consultora posseeixen societats dedicades a l'turisme aquàtic a Canàries i la venda de joies. Les dues societats estan actualment inactives. Carbajo Tereisa va impulsar, en el passat, una societat que va licitar per entrar en el negoci dels casinos a La Rioja.
El paper de la SEPI
Segons la norma governamental que regeix els rescats, "la SEPI verificarà la concurrència dels requisits (per l'empresa) i valorarà, amb ajuda d'experts independents en el seu cas, la validesa i suficiència de la informació aportades".
És a dir, deixa en mans de la discrecionalitat de la pròpia entitat estatal el contactar, per exemple, amb l'empresa responsable d'auditar directament els comptes de la companyia "estratègica" per determinar si és prou solvent com per garantir que el rescat no és una hipoteca a fons perdut.
La SEPI no ha respost a cap de les preguntes i / o sol·licituds d'aquest mitjà sobre la documentació de l'rescat finalment aprovat
Paral·lelament, segons consta en l'ordre publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el passat mes de juliol, per accedir a el fons de suport a la solvència d'empreses estratègiques gestionat per la SEPI, Plus Ultra ha hagut de justificar que no constituïa una empresa en crisi el 31 de desembre de 2019 i demostrar la seva viabilitat a mitjà i llarg termini "presentant en la seva sol·licitud un Pla de viabilitat per superar la seva situació de crisi".
En aquest document, l'empresa havia de descriure la utilització projectada de el suport públic sol·licitat, així com presentar una previsió de reemborsament de el suport estatal amb uncalendari d'amortització i les mesures que s'adoptaran per garantir el seu compliment.
La situació de Plus Ultra
La mateixa SEPI no ha respost a cap de les preguntes i / o sol·licituds d'aquest mitjà sobre la documentació de l'rescat finalment aprovat, previ informes de el banc d'inversió Daiwa, la consultora Deloitte i l'Agència Estatal de Seguretat Aèria, segons ha informat El País, després que aquest diari demanés aquesta mateixa informació i li fos denegada. A data d'avui, segueixen sense conèixer aquests informes.
Els 53 milions d'euros que Plus Ultra va rebre amb càrrec a fons públics espanyols equivalen a el 60% de tota la seva facturació el 2019, més de l'90% de la qual va obtenir el 2018 - quan va començar a oferir vols a Veneçuela - i prop del doble de la qual havia aconseguit el 2017. a tancament del seu exercici fiscal 2020, Plus Ultra tenia un fons de maniobra negatiu de 5,75 milions d'euros. Tancava el seu exercici amb unes pèrdues de 2,78 milions. També arrossegava resultats negatius d'exercicis anteriors que ascendien a 10.640.000. El seu patrimoni net era de tan sols 5.840.000.
La banca espanyola, va avançar aquest diari, es va negar a concedir-li crèdits ICO pel risc que suposava l'operació. Va ser aquesta negativa la que va portar a l'aerolínia a demanar el rescat de la SEPI, extrem sobre el qual la companyia es mostrava optimista en els seus comptes signats a l'agost de 2020. Ibrahim Issa és el magnat darrere de Plus Ultra proper a la vicepresidenta veneçolana Delcy Rodríguez ia la Primera Dama d'aquest país, Cilia Flores. L'aerolínia ha estat impulsada des del 2011 per empresaris amb, a l'almenys, tres fallides d'aerolínies a l'esquena, va avançar aquest mitjà, i fins i tot una condemna per delictes fiscals.
En 2017, l'aerolínia, ha informat ia aquest diari, va sortejar entrar en causa de dissolució a través d'un préstec participatiu d'una entitat bancària de Panamà, Panacorp Casa de Valors, controlat per empresaris propers a Camilo Ibrahim Issa. Ibrahim Issa, va anticipar també aquest diari, és el magnat darrere de Plus Ultra i pròxim a la vicepresidenta veneçolana, Delcy Rodríguez, i a la Primera Dama d'aquest país, Cilia Flores.
El germà de Delcy, Jordi, és l'actual president de l'Assemblea Nacional Veneçolana (la branca legislativa de l'Estat veneçolà). Cilia, advocada, tindria ascendència sobre el fiscal general de país sud-americà, Tarek William Saab, segons fonts consultades per aquest mitjà.
Societats a Panamà i vincles offshore
El rescat de Plus Ultra va beneficiar una signatura domiciliada a Panamà, un territori que va ser inclòs just abans de la pandèmia pels ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea en la seva llista negra de paradisos fiscals. Aquesta societat està vinculada a Reis Rojas, que administra a Panamà més d'una desena de societats.
Al desembre de 2017, i per evitar entrar en causa de dissolució, Plus Ultra va subscriure un préstec participatiu de 6,3 milions d'euros amb la panamenya Panacorp Casa de Valors, SA. Aquesta firma, autoritzada i regulada per la Superintendencia de l'Mercat de Valors de Panamà, pertany, segons els seus últims comptes publicades (2019), a Panamà Capital Market Holding, SA, es va constituir a Panamà 2008 i que en el moment de crear-se tenia entre seus directors a l'propi Rodolfo Reyes Rojas.
Com subscriptors de les accions de Panamà, aquesta empresa que indirectament és creditora de Plus Ultra, figuren Dianeth de Ospino i José Eugenio Silva Ritter. Aquests dos ciutadans panamenys també apareixien en l'acta de constitució de la societat i apareixen vinculats a centenars d'empreses en aquest país.En aquest cas la connexió no remet a Veneçuela, ni a deserts remots, ni a muntanyes llunyanes, sinó a Espanya. De Ospino i Silva van exercir com a presumptes testaferros d'una societat de la família de Rodrigo Rato en aquest país, Walden Enterprises Inc, que va ser traslladada a Espanya després de l'amnistia fiscal de l'exvicepresident econòmic d'Aznar.
Aquests dos ciutadans panamenys també figuren en societats a Panamà de la família mexicana Amodio, que l'any passat es va fer amb el control de la constructora espanyola OHL; van ser relacionats en mitjans llatinoamericans amb l'entramat empresarial de Fabricio Correa, germà de l'expresident equatorià Rafael Correa, condemnat per corrupció al seu país. I ocupaven també càrrecs en les empreses offshore de la xarxa Renta Jato al Brasil.
En el consell de Plus Ultra se senti també Pedro Antonio Borquez Tarff, un altre empresari veneçolà que va aparèixer en Els Papers de Panamà i Els Papers de Paradís i que figura com a administrador de diverses societats panamenyes, a l'igual que el seu compatriota Héctor Antonio Tobías Roye. Tots dos van injectar 1.237.000 cadascun en Plus Ultra a mitjan 2018, segons Vozpópuli.
El precedent d'Air Madrid
Per part espanyola, els fundadors de Plus Ultra, Fernando González Enfedaque i Julio Miguel Martínez, eren els responsables d'Air Madrid quan aquesta companyia de xàrter va trencar en el nadal de 2016 deixant a 64.000 viatgers en terra. Tots dos van ser exculpats per l'Audiència Nacional, però González va ser condemnat el 2019 per un delicte fiscal. Plus Ultra ha assenyalat, a través d'un comunicat, que és una empresa espanyola, i que, tot i que, com "la resta de companyies de el sector", el seu accionariat està compost per "diferents nacionalitats", la majoria de l'capital sempre ha estat " en mans de ciutadans europeus i, específicament, espanyols ".
María Jesús Montero, ministra d'Hisenda
És estratègica?
Desconeguda per al comú dels ciutadans espanyols fins fa poc, l'aerolínia, que durant el pitjor de la crisi sanitària va ser una de les empreses de el sector que es va prestar a transportar material sanitari des de la Xina, té una quota de mercat insignificant. En l'exercici previ a la pandèmia va operar un total de 823 vols als aeroports espanyols i va transportar 156.139 passatgers. Això la situa en el lloc 166 de les aerolínies que operen a Espanya, amb menys de l'0,1% de quota.
Plus Ultra ha estat, amb Dur Felguera, la tercera empresa rescatada amb fons de la SEPI després Air Europa, que va rebre 475 milions i, per comparar, va transportar 19 milions de viatgers en 2019. Encara que el seu competidor Ryanair (que ha denunciat el fons de rescat de la SEPI al Tribunal de la UE perquè diu que és discriminatori) assegura que Plus Ultra "no és estratègica", la ministra d'Hisenda ha defensat que és una de les 20 aerolínies espanyoles amb llicència tipus a, "companyies essencials per a el sosteniment "de l'aeroport de connexió de l'aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas, que" no només cal preservar-lo en grandària, sinó fer-ho augmentar perquè sigui competitiu amb països de l'entorn ".
L'Executiu sosté que el rescat es justifica pels 350 llocs de treball directes i els 2.500 indirectament vinculats a Plus Ultra, per la importància de el sector turístic i pel paper de l'aerolínia a l'oferta de vols per a migrants que viuen a Espanya o als seus familiars països com Veneçuela, Equador o Perú. També ha atribuït que sigui una de les primeres ajudes concedides a una explicació cronològica: va ser una de les primeres companyies a demanar-la, al setembre.
El rescat s'ha dut a terme en base a tres informes tècnics encarregats a la signatura Daiwa Corporate Advisory, a Deloitte i a l'Agència Espanyola de Seguretat Aèria (dependent de el Ministeri de Transports) per comprovar que la companyia complia els requisits per rebre els ajuts. Com ha recordat la vicepresidenta Carmen Calvo, l'AESA "no pot emetre informes més que sobre seguretat" (Carmen Calvo), no sobre la seva viabilitat financera o empresarial.
Deficitària abans de l'coronavirus
Dotat amb 10.000 milions, el fons de rescat de la SEPI (organisme la presidència porta vacant any i mig) ha rebut fins ara unes 30 peticions d'empreses que han demanat ajudes per un import superior als 3.000 milions. És un mecanisme dissenyat per a companyies que s'hagin vist afectades per la crisi de l'coronavirus, però que eren viables abans de la pandèmia.
Plus Ultra ha argumentat que no era una empresa en crisi a 31 de desembre de 2019, d'acord a l'criteri establert pel Reglament de la Comissió Europea, si bé els seus números són els d'una societat molt deficitària. Constituïda a l'agost de 2011, encara que el seu primer avió no es va enlairar fins a juny de 2015, després d'obtenir la seva llicència de vol, abans de la pandèmia esperava arribar a el punt d'equilibri en l'exercici 2020.
En el que va tancar al gener de 2019, va estar a prop de aconseguir-ho. Va facturar 63 milions i va declarar unes pèrdues de 2,11 milions, davant els números vermells de 6,72 milions d'un any abans. Llavors, comptava amb un fons de maniobra negatiu en gairebé 4 milions i acumulava 8,5 milions de pèrdues d'exercicis anteriors. Mai ha registrat beneficis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario