El regne de Pujolandia (18) - La reaparició d'UBU president i l'esperpent del Parlament

En els anys 80 Albert Boadella va venir a Alacant per representar l'obra "Ubu president" i ara al veure 30 anys després em vaig adonar de molts dels detalls que relatava m'havien passat inadvertits. L'època daurada de Pujol jo ja la vaig viure fora de Catalunya i no vaig arribar a conèixer al personatge. Després en comprovar a cada visita que feia al meu lloc de naixement, anava comprovant els servucios i infraestructures s'anaven deteriorant mentre el catalanisme anava creixent i s'havia convertit en gairebé una espècie secta i per aquest canvi només hi havia un líder anomenat Jordi Pujol Soley.

Al mateix temps en els meus freqüents viatges comprovar com les infraestructures s'anaven deteriorant sense que es fessin les inversions que en aquells temps s'estaven efectuant a la resta d'Espanya. Em deien que el govern d'Espanya no dotava amb els mateixos fons que Extremadura o Madrid, els diners era proporcional però el que passava era que els diners distret era molt més gran, així durant més de trenta anys. D'aquesta manera la xarxa d'autovies és la més deficient del país, els trens de rodalies són els mateixos que en els anys 60 del passat segle una xarxa elèctrica que cau i així tot.

Una cosa que em va cridar sempre l'atenció: va ser el procés de la construcció d'Eix Transversal que en deu anys va haver de tornar a fer quan ja les autovies a tot Espanya eren una realitat ja Jordi Pujol se li va ocórrer que podria resoldre amb una carretera de doble direcció. En inaugurar es va veure congestionada al moment el que va obligar a desdoblar passats pocs anys. Els costos es van duplicar i les comissions van seguir fluint durant tot el temps.

  Després ja es va conèixer el cas Palau, la línia 9 del metro, allà no hi havia projecte sense mossegada corresponent i així els diners que sembri ha escassejat per pagar les factures apareixia per art de màgia a les butxaques de Jordi Pujol, el seu partit i la seva família i no parava de créixer. Quan no es podia dur a terme un projecte la culpa era de Madrid sempre que deien, els estava robant. Molts eren al secret però tots estaven obstinats a desmentir-ho, mentre el govern de Madrid (el que va ser en el moment) estava mirant cap a una altra banda no fos que CiU li retirés el seu suport parlamentari, Així van passar més de trenta anys i diversos milers d'milions despistats dels seus veritables fins per glòria i plaer de la família més exemplar de Catalunya

Sempre que veig el desenvolupament del cas Pujol meu pensament em porta a Romania a la recta final del comunisme i veig un ampli semblança amb la transformació de Catalunya llavors la primera regió espanyola gairebé tots els aspectes, treball, riquesa, llibertat o progrés i ara qui t'ha vist, debatent en una quimera separatista com si aquesta fos la solució, demanant a cada mes al seu enemic Espanya els diners per atendre les nòmines dels funcionaris o les farmàcies i hospitals.

Tornant al principi i veient de nou la representació d'Ubu de Boadella per You Tube, no puc evitar la comparació del matrimoni Pujol amb l'època final del matrimoni Ceacescu a la Romania del final del comunisme. Finalment van ser víctimes d'una massa indignada pels seus abusos i mentides.

Don Pujolone ha aparegut avui pel Parlament, i ha interpretat el millor paper protagonista d'Operació UBU i Ubu President al Parlament català i dubto molt que hagi pagat els drets d'autor a Albert Boadella. Quan un personatge de la importància de Pujol es converteix en la seva pròpia sàtira és que la realitat s'ha transformat en una òpera bufa, en aquest cas amb tints sinistres.

  Alli estaven tots els que han crescut a la seva ombra interpretant una comèdia de cara als creients de la secta, rendint-li els seus respectes i admiració i va començar un discurs sobre els valors de la família i de l'ètica. Tot anava bé en pla amigable i respectuós amb la idea d'acabar aviat i prendre unes copes abans de marxar de cap de setmana fins que dos dels fills pròdigs, fill d'xarnego i una choni filla de guàrdia civil, per més senyes, se li ocórrer preguntar sobre unes fortunes amassades a l'ombra d'unes comissions ... a poc a poc, l'exlíder nacionalista ha anat augmentant el to de la seva intervenció fins a perdre els papers. En alguns moments fins i tot semblava estar en un míting polític, i no en una compareixença parlamentària.

  I llavors el guia de la catalanitat es va transformar i la seva veu va tronar en un parlament que s'havia considerat ser el propietario.Y no va ser per explicar el de l'estranya herència amagada durant dècades, ni per explicar el gran nivell financer dels seus fills amb els seus comptes milionàries en paradisos fiscals del món sencer, no, el padrí va deixar anar la caixa dels trons i va llançar una bronca als seus antics súbdits i és llançar una amenaça "si no pareu de tocar la branca de l'arbre, pot caure l'arbre sencer, amb els seus nius corresponents i jo ja no puc garantir a ningú el que pugui passar .... "

  Després de tot això el padrí va tornar a caure en el sopor senil, davant les esbroncades dels seus fills polítics cap al germà pròdig que s'havia dirigit al pare amb tan poc respecte de tal manera que va merèixer el retret de l'encarregada d'aquesta casa de lenocini anomenada "el parlament", cap a aquest desvergonyit que s'havia atrevit a preguntar-li al guia en un moment tan inoportú de Procés sobre el d'unes comissions.

  I conte contat .... Però no estava jubilat a la Cerdanya aquest senyor?