Pablo Iglesias i el seu oximoron particular

Un lector m'ha suggerit la paraula "oximoron" per definir a Pablo Iglesias i m'ha semblat totalment definitòria. Qui ara pretén muntar una moció de censura contra la corrupció de Mariano Rajoy per raons d ' "ètica personal" intercanviable, quan a Veneçuela segueixen morint estudiants que clamen per la llibertat, gràcies als consells donats per ell i els seus associats al dictador Maduro.

Pablo Iglesias, portaveu bolivarià de Nicolás Maduro a Espanya, és la bienpagá del chavisme, règim totalitari que neix del còctel integrat pel castrisme, l'indigenisme hispanoamericà i la Teologia de l'Alliberament, que consisteix a pornerle a Crist la cara del Che Guevara i en vestir als capellans de coronel Tapioca. Aquest règim ha conduït a Veneçuela al totalitarisme d'Estat a través de les urnes, és veritat. Tan cert com que els nazis també van arribar al poder a través de les urnes. Així entén la democràcia Pablo Iglesias.

Per a Pau Iglesias la propietat privada és una excrescència de la societat capitalista opressora. Alumne avantatjat de Proudhon, Pablo Iglesias pensa realment que la propietat és un robatori i, per tant, un delicte. Amb més diputats on procedeixi o amb les aliances polítiques que construeixin el seu enyorat Front Popular, Pablo Iglesias ens ensenyarà a tots, també als seus votants, què pensa fer amb la propietat privada. De moment ja ha avisat que els pisos buits hauran de ser okupats.

Els heroics gudaris d'ETA. En les seves conferències de Herriko Taverna, Pablo Iglesias li ha compost odes als assassins d'ETA perquè per a ell van ser la heroica resistència antifranquista i, després, els braus combatents per la independència d'Euskadi. Per a Pau Iglesias, els etarres han patit tant com les seves víctimes. Situar en el mateix pla a la víctima i l'assassí és una abjecció moral que ho diu, i ho ensenya, sobretot del que estableix l'equiparació.

D'una manera conscient i premeditada Pablo Iglesias és un exegeta del guerracivilisme, la caixa de Pandora va obrir Zapatero amb la seva llei de memòria històrica. Per a Pau Iglesias la Guerra Civil no ha acabat. Ell i els seus lleials de Podem es consideren cridats a acabar-la i a ajustar-li els comptes a l'altre bàndol. La seva visió de la Guerra Civil és d'un sectarisme esgarrifós: uns eren bons, boníssims, arcangèlics; i els altres eren dolents, dolentíssims, satànics.

Aquest subjecte bipolar que té una visió parcial del que significa corrupció, quan accepta milers d'euros per desestabilitzar Espanya, amb els pocs recursos d'un país, que ara mateix la seva població s'està consumint de fam. En la seva doble visió de la democràcia defensa els seus interessos o bé al Congrés amb llaunes incomestibles o surt al carrer a envoltar el Congrés quan aquest no li dóna la raó.

La "ètica" d'Esglésies va mes enllà quan hi ha algú que li porti la contrària, l'aparta sense remissió i es permet la gosadia de dir-nos que cosa és el bé o qual el mal, dels nostres actes, ja siguin polítics, jutges, periodistes o famílies i no deixa passar ocasió per imposar els seus dogmes siguin uns o els contraris, segons sigui la circumstància, amb la seva banda de la porra darrere, sempre per la força.

El saqueig d'Andalusia - La "peça política" dels ERO, a judici oral

Després de resoldre els últims recursos, l'Audiència Provincial de Sevilla va donar aquest dijous per tancada la instrucció de la peça política del cas ERO, que va dirigir la jutge Alaya fins que va ser apartada del cas. Es contempla obertura de judici oral, la data segueix sense determinar, per a 22 imputats entre els quals es troben els expresidents de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves i José Antonio Griñán.

Seran 22 els finalment processats en la peça política del cas ERO, instruït en primer lloc per la jutge Alaya, després pel Suprem i finalment, pel jutge de suport Álvaro Martín en comptes de per la titular María Núñez Bolaños, substituta de Alaya en el jutjat d'instrucció número 6 de Sevilla. Manuel Chaves i José Antonio Griñán inicien una llista que completen altres 20 exalts càrrecs de la Junta, entre consellers, viceconsellers i directors generals.

A Chaves se li demanen 10 anys d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic pel presumpte delicte de prevaricació. No obstant això, a José Antonio Griñán, per haver estat conseller d'Economia i Hisenda en el moment dels fets, se li demanen sis anys de presó i 30 més d'inhabilitació pels delictes de malversació i prevaricació.

El cas s'ha tancat quan la Secció Setena de l'Audiència de Sevilla ha resolt els últims recursos presentats contra l'acte de processament dictat fa ja gairebé un any. En l'acte final, compta Diari de Sevilla, es recorda que el "fons de rèptils", l'expressió que va popularitzar l'exdirector general de Treball, Francisco Javier Guerrero, es va crear l'any 2000 i va ser usat durant una dècada sense que les persones encausades "posessin fre a aquesta fugida cap endavant, consistent en no respectar i / o imposar els mínims controls que la legislació ofereix per garantir el correcte ús dels fons públics, essencial en un Estat Social de Dret Democràtic, com defineix la Constitució a Espanya ".

Altres principals encausats i les penes sol·licitades són les següents:

Magdalena Álvarez, exvicepresidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI) i exministra de Foment. Deu anys d'inhabilitació per presumpta prevaricació.

Gaspar Zarrías, que va ser secretari d'Estat de Cooperació Territorial, exvicepresident de la Junta i conseller de Presidència durant 15 anys. Deu anys d'inhabilitació per suposada prevaricació.

José Antonio Viera, que va ser conseller d'Ocupació i Desenvolupament Tecnològic entre 2000 i 2004. Vuit anys de presó per presumpta malversació a més de la sol·licitada per prevaricació.

Francisco Vallejo, conseller d'Obres Públiques durant sis anys i d'Innovació, Ciència i Empresa durant sis anys. Vuit anys de presó per malversació.

Antonio Fernández, conseller d'Ocupació entre 2004 i 2010. Vuit anys de presó per malversació.

Carmen Martínez Aguayo, consellera d'Economia i Hisenda entre 2009 i 2010 i d'Hisenda i Administracions Públiques entre 2010 i 2013. Sis anys de presó per malversació.

Resta ara saber data de celebració del judici i la identitat del tribunal encarregat de dictar sentència. És conegut que, després d'un mediàtic sorteig, el cas va ser adjudicat en qualitat de president del Tribunal al magistrat exalt càrrec de la Junta, Pere Izquierdo, però, després d'un tens i lògic debat públic, el PP va presentar una recusació contra ell, pendent de resolució.

Mercedes Alaya, dimecres en una conferència a l'hotel Les Arenes de València - KIKE TABERNER (València Plaza)

L'esclat de la jutge Alaya

La jutge Mercedes Alaya ha tornat a parlar i, com sempre que ho fa, amb les seves explosives declaracions ha provocat tremolors en els estaments judicials, la Fiscalia, la classe política i fins als mitjans de comunicació.

La jutge Mercedes Alaya ha assegurat en una conferència a València que PP i PSOE es van aliar per impedir-quedar-se amb el cas ERO: denúncia que ells van pactar fer-la fora del cas ERO: "Mouen els jutges al seu capritx". Va denunciar que PP i PSOE fan servir als fiscals "com lacais" i que "no mouen un dit si no reben ordres" de Madrid.Alaya irromp en l'operació Lezo: «No es pot utilitzar als fiscals com lacais»

«A mi no em va permetre quedar-me on era -va dir en referència al cas ERO-. Jo estic a la Secció Setena (de l'Audiència Provincial de Sevilla) perquè no es em va permetre quedar-me -mitjançant una comissió de serveis- perquè el Consell General del Poder Judicial va votar unànime, PP i PSOE, i pel Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia », segons recull la crònica de l'acte que publica el diari digital València Plaça.

Va contestar així a una de les poques periodistes que van cobrir el passat dimecres una conferència oferta per la magistrada a València, a instàncies del Fòrum d'Opinió Cívic de la Comunitat Valenciana. Només part de la premsa regional es va fer ressò de les seves paraules. Res a veure amb la legió de càmeres, fotògrafs, periodistes a la carrera i focus que fins fa dos anys la enfocaven entrant al jutjat d'instrucció de Sevilla, on va investigar i va desmuntar la corrupció dels ERO a la Junta d'Andalusia.

La jutge, que es va presentar davant el públic com una dona «optimista i apassionada», va demostrar que li queda molta més artilleria de la qual desplega en les seves actuacions. «No es pot utilitzar als fiscals com lacais», va afirmar en relació a la tempesta desfermada al voltant de l'operació Lezo després d'un dels fiscals del cas de suposat finançament irregular del PP de Madrid denunciés que el fiscal en cap Anticorrupció, Manuel Moix , li havia exigit la seva renúncia «en tres dies».

«No poden existir coses com les que hem vist amb un ministre de l'Interior», va afirmar, en al·lusió als enregistraments de l'anterior ministre, Jorge Fernández Díaz, i el director de l'Oficina Antifrau a Catalunya, Daniel de Alfonso, on es parlava de buscar proves per incriminar dirigents d'ERC i CDC en casos de corrupció.

Els dards més punyents els va dirigir cap als fiscals Anticorrupció. «No mouen un dit si no reben ordres de Madrid, perquè ho he viscut», va apuntar. Són, ha precisat, «l'extensió del govern» de torn. Segons el seu diagnòstic, «el ministeri fiscal té dos problemes, la jerarquia i la unitat d'actuació». «El Govern tria al fiscal general de l'Estat, i aquest als d'Anticorrupció. El Govern està present en tots els casos de corrupció », va dir.

Davant d'aquesta tessitura, l'única «esperança» passa per fomentar l'acusació popular. La jutge va mostrar, com ja va fer a Granada, el seu frontal rebuig al fet que els fiscals es facin càrrec de la investigació de causes penals, com pretén el Govern: «Concedir la instrucció a un ministeri fiscal absolutament polititzat deixarà al jutge com si fos una figura de pedra. No hi ha garanties que ens arribi la realitat del que s'ha investigat ».

També va deixar sucosos titulars sobre les formacions polítiques tradicionals. Va relatar que, després del 15-M, «hi ha un pacte de no agressió entre els grans partits per assegurar-se la supervivència». PP i PSOE van convenir que «no comentis els meus abusos, jo no comento els teus», segons recull València Plaza.

Alaya va carregar finalment contra els mitjans de comunicació assegurant que «estan a favor de poder». «Els partits polítics donen ordres per parlar molt poc de temes judicials», va concloure la magistrada.

Puigdemont ja no té qui el rebi

Carles Puigdemont, i el seu "ministre d'exteriors" Raul Romeva

Puigdemont suspèn el seu viatge al Marroc perquè ningú anava a rebre-". Cap dels responsables polítics marroquins, en tots els nivells polítics, podria rebre" al president i al ministre-president de Flandes.

Nou fiasco al desplegament internacional del procés separatista. El president de la Generalitat cancel·la el viatge que tenia previst fer al Marroc entre el 7 i el 9 de maig. Carles Puigdemont pretenia encapçalar una "missió empresarial" amb el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, però la reacció marroquina ha causat la suspensió del desplaçament.

Segons una nota conjunta emesa per la Generalitat i el govern de Flandes, "els líders de la delegació han decidit conjuntament cancel·lar la seva participació en la missió després que el Govern marroquí hagi informat formalment, dues setmanes abans del viatge, que cap dels responsables polítics marroquins -en tots els nivells polítics- podien rebre'ls en el període en què els dos presidents anaven a estar al país ".

La missió comercial que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, havien de encapçalar al Marroc de diumenge 7 al dimarts 9 de maig s'ha suspès perquè "cap dels responsables polítics marroquins, en tots els nivells polítics, podria rebre'ls "en el període en què eren al país.

En el document es lamenta a més el perjudici causat als directius de les empreses que anaven a acompanyar Puigdemont i Bourgeois. A la comitiva estaven representades una trentena de companyies catalanes i flamenques.

Després de volar dues vegades als Estats Units en quinze dies sense aconseguir tan sols una fotografia amb Jimmy Carter, el president de la Generalitat protagonitza una nova incidència 'diplomàtica', un plançó sense pal·liatius que a la Generalitat s'atribueix al torpedinament sistemàtic dels serveis exteriors d'Espanya contra les iniciatives internacionals de l'executiu autonòmic.

Com és sabut, l'administració catalana disposa d'una extensa xarxa d'ambaixades repartides per Europa, Hispanoamèrica i els Estats Units. Anys enrere havia disposat dels serveis d'exlíder d'ERC Àngel Colom com a representant de la Generalitat al Marroc qui va estar important mà d'obra d'aquest país per tancar la porta als castellà parlants, els resultats estan ben visibles. En l'actualitat Catalunya té 'ambaixada'. al Regne del Marroc.

Després de la bona acollida al projecte independentista donada per Nicolás Maduro, li suggereixo a molt honorable que dirigeixi els seus esforços cap a una petita república al nord de la península de Corea. Alli probablement el rebran.

Pujol Corporation 59 - La Fiscalia, disposada a demanar presó per a Jordi Pujol i Marta Ferrusola

L'expresident Jordi Pujol sortint ahir del seu domicili (Alberto Estévez / EFE)

La Fiscalia Anticorrupció després de Indagar l'origen de la fortuna de l'expresident i el seu paper en l'evasió creu tenir les proves per demanar presó per al matrimoni Pujol Ferrusola. Podria produir-se dins pocs dies i un cop la parella torni a passar per l'Audiència Nacional i si la dona de l'expresident a nova declaració judicial sobre el desviament de fons d'Andorra a Mèxics no aclareix l'origen de la seva fortuna i el seu paper en les últimes maniobres d'evasió de diners que encara guardaven a Andorra.

Els fiscals Fernando Bermejo i Belén Suarez defensaven que registrar la propietat era "necessari i imprescindible" perquè el contrari podia suposar "un enorme perjudici per a les investigacions perquè es podrien destruir proves essencials per a la investigació", destaca l'escrit. A més, afegeix que Pujol Soley "és el factor comú" que uneix a tots els imputats, els seus set fills.

El vertiginós cop de volant que ha donat el jutge José de la Mata a la investigació del cas Pujol ha deixat a tots noquejats. Semblava que la instrucció que va arrencar el desembre del 2012 sobre l'origen de la fortuna oculta de la família Pujol s'endinsava en un carreró fosc i sense sortida. No només això. La politització de la causa a partir de les maniobres il·lícites que van impulsar els responsables de la Policia Nacional a l'era de Jorge Fernández Díaz va posar en safata que la defensa sol·licita la nul·litat d'una part del procés. Fa res, la unitat de delinqüència econòmica i financera (UDEF) de la Policia Nacional va lliurar al jutge un nou informe en què adverteix que el clan va burlar els controls i va seguir evadint diners tot i estar tots els seus membres investigats.

La Fiscalia va demanar presó per al primogènit i la tornarà a demanar per als pares, als quals responsabilitza de liderar la "organització criminal" de l'existència del jutge De la Mata diu tenir indicis, en l'acte amb el qual es va formalitzar l'ingrés en presó del primer membre del clan que trepitja la presó. Els fiscals Fernando Bermejo i Belén Suárez sostenen que les coses han canviat en aquesta última fase de la investigació. I que els nous informes que ha elaborat la UDEF a partir del resultat de les noves comissions rogatòries els han ajudat a veure "amb molta més claredat" les peces del puzle financer que la família ha utilitzat per ocultar uns diners dels quals segueixen sense aclarir la seva origen. Una organització de la qual mai han estat aliens els pares. Al contrari.

En l'últim escrit de José de la Mata, el magistrat justifica l'entrada a la casa de l'expresident de la Generalitat i de Marta Ferrusola atorgant al polític de 86 anys la figura de "factor comú de tots ells". Mentre que a la dona li atribueix "la disposició dels fons de la família" fins a "que es va procedir per tots i cada un d'ells a l'obertura dels comptes". A més, apareix com la titular d'una de les quatre comptes amb que la fundació Kopeland de Panamà va desviar part dels 30 milions des d'Andorra fins a Mèxic.

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, amb la seva dona Marta Ferrusola (Efe / Andreu Dalmau)

Dimarts, De la Mata i els fiscals van preguntar al fill gran per aquesta fundació. I va explicar que en el seu moment va ser el seu banc d'Andorra el que li va oferir comprar la societat panamenya com a mecanisme "legal" per no pagar impostos al principat. També li van preguntar per la participació de la seva mare en l'operació. Es va limitar a dir que millor ho preguntessin a ella.

En la seva resposta a les inquietuds de la Fiscalia, el jutge De la Mata atribueix a Ferrusola, el control dels fons del patrimoni familiar a diversos comptes bancaris a Andorra, l'origen no ha estat encara acreditat. A més d'ordenar l'entrada i registre en quatre propietats del matrimoni. Aquests registres van tenir lloc aquest dimecres, un dia després que el fill primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, declarés a l'Audiència Nacional i fos enviat a presó.

I això és precisament el que pretenen fer els fiscals, tornar a preguntar a la mare i al pare. Els fiscals són conscients de l'avançada edat del pare i la seva salut. També tenen en compte el magnífic estat de la mare, del que va donar mostres dimecres durant les set hores de registre a casa seva.

La Policia, realitzant el registre a la casa dels Pujol. (Reuters)

L'independentisme català ja té un aliat

Maduro posa amb l'estelada al costat de membres d'Ítaca i el director Lluís Bartra (Foto: @itacappcc)

Dia de Sant Jordi a Caracas. S'estrena el documental Maduro, lleialtat indestructible, una hagiografia del dirigent bolivarià per celebrar els seus quatre primers anys de mandat. Els morts al carrer es compten per desenes. La repressió contra els opositors és implacable, Veneçuela es retira de l'OEA i un grup de separatistes catalans assoleix una foto amb Nicolás Maduro. Un d'ells, el videoartista Lluís Bartra, ha participat en la realització del documental i ha facilitat el pas als companys de causa que despleguen l'estelada davant un satisfet Maduro.

Membres de l'Ítaca, organització internacionalista dels Països Catalans, s'han fotografiat amb el president de la República Bolivariana de Veneçuela, Nicolás Maduro, que ha posat amb l'estelada durant la presentació del documental "Maduro: lleialtat indiscutible".

La presentació del documental, dirigit per la veneçolana Dayon Moiz i el català Lluís Bartra i que retrata els quatre anys de govern, va tenir lloc a Caracas el 23 d'abril del 2017 i va comptar amb la presència de membres d'aquesta organització de l'esquerra independentista , que treballa per "traslladar a l'exterior les mateixes lluites dels Països Catalans".

Bartra, que apareix amb Maduro a la dreta de la imatge, ha compartit la foto a través de les xarxes socials i ha manifestat que "Nicolás Maduro donarà suport a la independència de Cataluya". L'entitat també l'ha compartit i ha recordat que "Chávez ja s'havia fotografiat amb una estelada vermella".

Aquesta organització, segons explica al seu web, dóna suport "aquelles lluites de tot amb les que haguem establert vincles de fraternitat i solidaritat internacionalista". "La conversió dels Països Catalans en poble sobirà i socialista seria la millor notícia de solidaritat internacionalista que podríem llançar als pobles del món", defensa.

La imatge de Maduro amb una estelada és molt més del que han aconseguit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el seu minister d'Exteriors, Raül Romeva, en els seus últims viatges. Cal recordar que no hi ha imatges de Puigdemont amb l'expresident dels Estats Units, Jimmy Carter, tot i que la Generalitat va donar gran relleu al supòsit rebuda del que hauria estat objecte Puigdemont.

Moció de censura ... Al PSOE?

Pablo Iglesias anuncia aquest dijous que promourà una moció de censura una iniciativa per articular una moció de censura contra el president del Govern, Mariano Rajoy. contra Rajoy Podem i els seus socis volen reunir els vots suficients per desallotjar el president del Govern. Els partits del Congrés mes rellevants com PSOE, Ciutadans, PNB, ja han anunciat que no la van a donar suport. Però han de presentar la moció encara que no aconsegueixin els seus suports. El seu objectiu no és mes que un nou intent de dividir el PSOE.

Iglesias ha comparegut al Congrés dels Diputats al costat de la plana major del seu grup parlamentari. Flanquejat per Irene Montero, Alberto Garzón i Xavi Domènech, entre d'altres, el líder d'Podem ha expressat les seves fortes crítiques a la corrupció del PP i als manejos del Govern amb la Fiscalia General de l'Estat i els fiscals d'Anticorrupció. Una cosa que ha qualificat d ' "intent de segrest de les institucions per part del PP".

Quan Iglesias es pugi d'aquí a unes setmanes a la tribuna d'oradors del Congrés per defensar la seva candidatura a la Presidència del Govern, té garantit l'aplaudiment dels seus 71 diputats, i l'esbroncada, almenys, dels 137 del PP i els 32 de Ciutadans. Però ... I el PSOE ?, On estarà el PSOE en aquesta hora crucial per al seu futur? ¿Serà un no clar, rotund, per incompatibilitat gairebé fins de caràcters, o serà un "no a les formes i sí al fons", com es tem algun dels consultats?

Pablo Iglesias no busca el 'sí', com mai va buscar realment fer president del Govern a Pere Sánchez a la investidura l'11 de març de 2016, persegueix aprofundir el la fractura interna dels socialistes i que, guanyi Díaz o Sánchez la Secretaria General en les urnes el proper 21 de maig, neixi políticament ferit de mort perquè ja serà el líder del segon partit ... només nominalment.

Amb el partit desarborat per l'odi i les querelles internes, ia menys d'un mes que els seus 188.000 militants dirimeixin a les urnes quin model de PSOE volen: el de Susana Díaz, totalment allunyat del que representa Podem, o el de Pedro Sánchez , partidari d'una triple aliança amb els morats i els sindicats per desallotjar Rajoy ...

En teoria la moció de Podem seria contra la corrupció del PP. El grup parlamentari d'Units Podem Pablo Iglesias i els seus socis iniciaran una ronda de contactes amb la resta de grups de l'oposició, especialment amb el PSOE i Ciutadans, per desallotjar del poder el PP. Després dels contactes, Podem presentarà la moció en tot cas, encara que no aconsegueixi reunir els vots suficients per tirar-la endavant.

Pujol Corporation 58 - Una organització criminal

Marta Ferrusola declara al febrer de 2015 a la Comissió d'investigacion d'Parlament de Catalunya

La detenció de Jordi Pujol Jr. i els registres posteriors realitzats en els domicilis familiars han reafirmat al jutge José de la Mata en la tesi que des d'aquí s'havia estat estudiant des del primer moment, Jordi Jr. no era l'amo dels diners que manejava presumptament al seu nom, sinó el mes vistós dels testaferros que té escampats pel món o en els comptes també detectades a nom dels set germans i la seva esposa Marta Ferrusola.

La monumental fortuna que hi ha a tot el món amb base a Andorra i expandida pel món és propietat de Jordi Pujol Soley, aconseguida a força de l'extorsió continuada durant els seus trenta anys al capdavant de la Generalitat. La seva llarga família va col·laborar activament per a la i el també el partit que va crear, Convergència seria un altre dels instruments per obtenir les seves pretensions.

El sorprenent registre de les dues residències del matrimoni Jordi Pujol Soley i Marta Ferrusola a Barcelona i Queralbs ordenat ahir pel jutge José de la Mata implica un tomb en la visió del magistrat sobre l'anomenat cas Pujol.

Si fins ara semblava clar que s'atribuïa al primogènit de la família, Jordi Pujol Ferrusola, la propietat i el control de la majoria del capital, ia la resta dels fills el declarat en el seu moment per cada un d'ells, el manament del jutge en el qual ordena els registres d'ahir, que forma part d'una peça separada declarada secreta, defineix a l'expresident de la Generalitat ia la seva esposa com a titulars propietaris de la principal compte a Andorra del seu fill en l'any 2000.

El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va acordar l'entrada i registre al domicili particular de l'expresident català Jordi Pujol Soley i de la seva dona Marta Ferrusola a Barcelona després que la Fiscalia Anticorrupció hagi trobat "anotacions manuscrites" d'aquesta última que revelen, segons la seva opinió, el seu control directe sobre la fortuna familiar a Andorra. El jutge atribueix a Marta Ferrusola el maneig de la fortuna familiar dels Pujol a Andorra.

L'acte mitjançant el qual el magistrat va acordar els registres a la casa d'estiueig del matrimoni a Queralbs i al despatx particular del patriarca del clan català considera "significativa la menció manuscrita que consta en un dels documents aportats" per les autoritats andorranes. Concretament en el "full de sol·licitud d'operacions en compte".

Segons el jutge, que reprodueix un informe enviat fa només uns dies per Anticorrupció, aquesta anotació inèdita permet atribuir a la investigada Marta Ferrusola Lladós "la disposició de fons de la família Pujol Ferrusola fins a la data en què es va procedir per tots i cada un d'ells a l'obertura dels comptes "al Principat. Assenyalant, a més, que el "factor comú" de tots els integrants de la família és Jordi Pujol Soley.

Cal recordar que Maria Victòria Álvarez, exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola, va declarar davant el jutjat que en un viatge a Londres va escoltar una conversa telefònica entre el primogènit de la família i Marta Ferrusola en què la dona de l'expresident afirmava: "Ja estan fora de perill els 400.000 ". Segons la versió d'Álvarez en aquest viatge a Londres Pujol Ferrusola va contactar amb Hervert, un personatge que resulta clau en la trama de blanqueig dels Pujol.

La carta manuscrita en què es atribuyer el compte a Jordi Pujol Soley

El magistrat es recolza en dues cartes incloses en la comissió rogatòria andorrana arribada al ja llunyà al juny del 2015 i aportades pel banc Andbank, successor de la banca Reig. Seguint l'argumentació de la Fiscalia, el jutge relata que en relació amb el compte 63.810 de l'esmentat banc i el seu titular és Pujol fill, en la qual s'ingressen 307 milions de pessetes l'any 2000, hi ha dos documents: "Un d'ells signat per Jordi Pujol Ferrusola en què explica que ell no és amo d'aquests fons que s'ingressen i que el reial titular "és el seu pare. "Un segon document, manuscrit de Jordi Pujol Soley, datat al maig del 2001, en què afirma ser propietari del compte (...) i declara que per al cas de la seva defunció, tot el que hi hagi en aquest compte ha de passar a Marta Ferrusola Lladós. El document està signat per Pujol Soley (...) ".

El jutge De la Mata no ha pres encara decisió sobre els seus pròxims moviments en virtut de tota aquesta nova informació. El més lògic seria la immediata detenció de Jordi Pujol Soley i de la seva esposa Marta Ferrusola i també la dels seus sis fills encara no detinguts en virtut dels fets provats a cada un d'ells.

Cronología de un caso

25 de julio del 2014. Jordi Pujol confiesa que su familia ha mantenido fuera de España sin declarar una herencia millonaria. La famosa deixa. La declaración se produce después de que trascienda la investigación de las actividades empresariales del primogénito, Jordi Pujol Ferrusola que arrancan de las controvertidas grabaciones en el restaurante La Camarga. En paralelo, Oriol Pujol acaba de abandonar sus responsabilidades políticas por el caso ITV.

29 de julio del 2014. El juez de la Audiencia Nacional Pablo Ruz decide imputar a Jordi Pujol Ferrusola y Mercè Gironès, su esposa, por un delito de blanqueo de capitales a partir de las investigaciones ya iniciadas. A los quince días declaran por primera vez ante el juez, que

no les impone ninguna medida cautelar.

18 de enero del 2016. La Audiencia Nacional asume la investigación de todo el caso Pujol, que hasta aquel momento estaba divido en dos causas.

10 de febrero del 2016. El ex- president Jordi Pujol declara por primera vez ante el juez de la Audiencia Nacional José de la Mata. En esta declaración se ratifica en la deixa como origen del dinero que posee la familia en Andorra, cuya administración ha sido, explica, cosa de su primogénito. Su esposa, Marta Ferrusola, se niega a declarar ante el juez.

1 de febrero de 2016. El juez pone en cuestión por primera vez algunos de los informes policiales que han servicio de base al caso. De la Maza considera que estos informes se podrían haber obtenido de forma ilícita por agentes próximos a la cúpula de Interior que ya habían elaborado informes –que se mostraron infundados– sobre las presuntas cuentas en suiza del alcalde de Barcelona.

27 de marzo de 2017. Oriol, Marta y Mireia Pujol declaran por primera vez ante el juez de la Audiencia Nacional en calidad de investigados. De nuevos todas las preguntas se centran en el origen del dinero depositado en Andorra y en qué hicieron con él. El ex secretario de organización de CDC asegura que se había deprendido de un dinero que, aseguró, “le incomodaba”.

28 de marzo de 2017. El juez de la Mata decide anular como prueba los informes policiales contenidos en el lápiz de memoria entregado por la policía y que sirvió para sustentar parte de las pesquisas contra los Pujol. El juez determina que su origen puede ser ilícito y decide investigar a los jefes de la cúpula policial bajo el mandato de Jorge Fernández Díaz.

25 de abril de 2017. Jordi Pujol Ferrusola declara por tercera vez ante el juez. Al terminar el día se dicta su ingreso en prisión sin fianza.

Via lliure a un Parlament Exprés

Ines Arrimadas retraient el suport de Puigdemont a les manifestacions de Lluís Llach

La Generalitat i el parlament autonòmic de Catalunya ja disposen d'un nou reglament de la cambra, unes normes fetes a mida per poder aprovar les lleis de transitorietat jurídica i desconnexió per la via d'urgència, en lectura única i en el ple que els vingui de gust a els partits separatistes.

La reforma del reglament parlamentari, arbitrada en una comissió en la qual només participen els grups de Junts pel Sí (ERC i el PDeCAT) i la CUP, habilita la majoria separatista per manejar al seu antull el contingut i desenvolupament de les sessions plenàries i plantejar en qualsevol moment l'aprovació de les anomenades lleis de desconnexió de l'ordre constitucional. D'aquesta manera, es pretén retardar i entorpir els recursos jurídics de l'oposició davant la hipòtesi de la convocatòria d'un referèndum i la teòrica aplicació del seu resultat.

El Parlament català ha donat llum verda, només amb els vots de Junts pel Sí i la CUP, a la reforma del reglament de la Cambra catalana que permetrà aprovar la llei de desconnexió per la via d'urgència abans de l'estiu.

El ple ha debatut la proposta de reforma redactada en ponència conjunta només per JxSí i la CUP. Ciutadans, PSC, CSQP i PP havien presentat esmenes a la totalitat, però han estat rebutjades amb els 72 vots en contra de les formacions independentistes i 62 a favor.

Votació final al juny

Un cop aprovada en el ple, la proposta continuarà la tramitació en comissió i ponència abans que torni al ple perquè se sotmeti a una votació final, que podria tenir lloc al juny.

La proposta modifica diversos articles del reglament i afegeix nous. Però el punt més polèmic és aquell que incorpora la possibilitat que una proposició de llei es tramiti en lectura única (urgència) si ho demana un grup parlamentari. D'aquesta manera, la llei de transitorietat, coneguda com de desconnexió, es pot aprovar en una única sessió parlamentària i sense debat dels grups, alhora que es redueix la capacitat de reacció de les institucions de l'Estat, que sens dubte impugnaran aquesta llei de independència exprés. Una llei el contingut del qual desconeix i que conté la regulació de referèndum sobre la secessió.

Actualment, les proposicions de llei només es poden debatre per aquest procediment d'urgència si està signada per tots els grups parlamentaris. Així mateix, els projectes de llei es tramiten per aquest procediment si ho acorda el ple a sol·licitud del Govern català.

Jordi Turull, encarregat de defensar la proposta, ha recordat que el reglament del Parlament s'ha reformat 11 vegades, pel que no és una mesura excepcional. No ha entrat a analitzar l'objectiu d'aquesta reforma, que és aprovar la llei de desconnexió per la via d'urgència, i ha recordat que també incorpora articles per aplicar la conciliació horària i que els diputats puguin delegar el vot també a les comissions, i no només als plens com ara, amb motiu d'una baixa per maternitat o paternitat o un hospitalització, malaltia greu o incapacitat prolongada. No obstant això, en el torn de rèplica, ha criticat la "hipocresia" dels partits de l'oposició, que critiquen la forma --la urgència-- quan en realitat rebutgen el fons --la autodeterminación-- i actuen "en connivència amb la fiscalia i el Tribunal Constitucional ".

Suport a Lluís Llach

En un pla encara més simbòlic, les crítiques de tota l'oposició a les amenaces del diputat Lluís Llach als funcionaris que no acatin la nova "legalitat catalana" han servit perquè Puigdemont improvisés un homenatge al cantautor i ratifiqués la predisposició de l'executiu de la Generalitat a aplicar no només el corró parlamentari perquè les noves lleis tinguin efecte des del moment de la seva aprovació.

Inés Acostades, portaveu del primer grup de l'oposició, durant la seva intervenció avui a la sessió parlamentària de control, en què ha qualificat de "vergonyós" que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont "aplaudeixi" al diputat de Junts pel Sí Lluís Llach.

Lluis Llach - De l'estaca a l'estacada

Lluís Llach amenaça amb castigar els funcionaris que no acatin la "legalitat catalana". Acusa sectors dels Mossos d'ésser contraris al procés i afirma que la llei de transitorietat serà obligatòria per a empleats públics.

En la meva joventut musical vaig arribar a coincidir amb Lluís Llach en alguns escenaris i la meva experiència que estava davant d'algú que tenia molts principis, però contradictoris. Ha declarat als quatre vents que ha patit durant anys la ferotge dictadura de Franco. Llavors (decada dels 60) puc assegurar que no estava patint molt. Com cantautor ja havia creat l'Estaca que va ser presa com l'himne republicà independentista.

Ara com a diputat de Junts pel Sí, l'empresari i cantautor Lluís Llach no té miraments que fa a la proclamació d'independència i el paper dels empleats públics. Les lleis de transitorietat jurídiques i de desconnexió que prepara el parlament català seran d'obligat compliment i afectaran a tots els funcionaris, siguin de la Generalitat, l'Estat o els ajuntaments. Aquestes normes "obligaran a tots els funcionaris que treballen i viuen a Catalunya i el que no les compleixi serà sancionat", va declarar en una conferència organitzada per Òmnium Cultural el passat mes de març.

Però el temps passa, i el cantautor que ja mai va poder compondre res que estigués a l'altura de la música que va crear quan tenia vint anys va decidir també que allò de tirar de l'estaca era, efectivament, molt cansat, i que el seu era formar part d'ella. Va entrar en la llistes de la podrida estaca nacionalista i va ser el principal portaveu i defensor de tots els excessos de l'Oasis. Aquell que fos símbol de llibertat va començar a assenyalar als mitjans desafectes al règim. I ara el diputat ha amenaçat amb la seva estaca als funcionaris que compleixin la llei i no prevariquen per acompanyar al secessionisme en el seu deliri.

El seu pare, Josep Maria Llach i Llach, va militar al Requeté català, va lluitar com a voluntari en el bàndol franquista i va ser alcalde de Verges, a l'Empordà, entre 1950 i 1963, així com cap local del Moviment. El mateix Llach va estar afiliat als Creuats de Crist Rei a Figueres. I ell mateix ha afirmat: "Sí, jo vaig ser el que es podria dir un nen feixista".

Si al cap ia la fi, el franquisme i l'independentisme català vénen a ser el mateix.

Pujol Corporation 57 - A la tercera va la vençuda

Jordi Pujol Ferrusola va entrar a l'Audiència a les 12 menys quart amb els seus advocats carregats amb diverses maletes, venia ja preparat amb les mudes i objectes que anava a necessitar en el seu pròxim allotjament, davant el convenciment que anava a ingressar a la presó.

Malgrat que en un primer informe la Policia s'elevava a 14 els milions que va mantenir ocults Jordi Pujol fill des que va començar la investigació contra ell, en un altre posterior xifra en 29,9 milions els que va poder amagar amb aquesta estratègia de despatrimonialització.

D'aquesta quantitat, 9,4 milions d'euros procedien de "negocis jurídics ficticis" que en realitat no existien però que Pujol "Júnior" feia servir per moure els seus diners i mantenir-lo fora de l'abast de la Justícia; altres 12,3 milions provenien de "inversions no repatriades i pèrdues internacionals fictícies" i la resta, 8,1 milions, de plusvàlues no declarades.

La Udef recorda en aquests informes altres "mecanismes espuris" de Pujol Ferrusola i la seva exdona per "sostreure capitals de l'acció de la justícia ocorreguts a més des que va començar el procediment judicial" que ja es van plasmar en altres moments de la investigació. Es tracta d'operatives relacionades amb un ciutadà mexicà, transaccions creuades amb el seu mercantil a Mèxic Ecrem, uns presumptes falsos préstecs a un ciutadà francès, la donació de béns a la seva filla i posterior compra per part d'aquesta d'un bé immoble a l'empresa de el seu pare, les esmentades transferències a les societats mexicanes Plantacions Forestals i Hams Solucions SA de CV i uns préstecs notarials.

També recull altres operacions anteriors, com la inversió que va fer al costat d'un soci d ' "almenys 5 milions de dòlars" en la construcció d'un casino a Rosario (Argentina), el 2005, una operació que pot amagar un suposat blanqueig de capitals.

Després d'una declaració que ha durat més de cinc hores davant la petició de presó preventiva del fiscal. Ha estat declarant mes de cinc hores i finalment el jutge de l'Mata ha decretat presó incondicional sense fiança davant la possibilitat de poder destruir documentació o escapolir-A hores d'ara serà molt complicat recuperar els diners robat ja que des de la justícia s'ha donat tota classe de facilitats.

Desconec les causes del retard de jutge per prendre una decisió que als 30 mesos de la primera compareixença, quan ja es va conèixer que era la persona que s'ocupava de moure l'enorme muntant de la fortuna de la família, Aquest retard amb tota seguretat haurà servit a aquest Sr. per amagar o diluir la fortuna de tot el clan que segons les meves dades, podria superar els 3.000 milions d'euros repartits pels paradisos fiscals de tot el món. El jutge De la Mata haurà de donar una explicació per haver demorat tant de temps aquesta decisió.

Aquest no és el cas Aguirre ..., és el cas PP.

Estava cantat, amb el tema de la Púnica i el posterior associat de Lezo ha estat el desencadenant de la ja desitjada i esperada per tots (PP inclòs) dimissió d'Esperanza Aguirre. Ha comparegut davant els mitjans i sense preguntes ha anunciat la seva dimissió per no haver sabut controlar els seus mes directes col·laboradors especialment Ignacio González, el seu protegit ara a la presó pel cas Lezo.

És l'adéu polític definitiu de qui ho va ser gairebé tot al PP. Fins i tot va amenaçar amb rivalitzar amb Mariano Rajoy per fer-se amb la presidència de la formació. Però tot es va anar a poc a poc diluint al mateix temps que es coneixien presumptes trames corruptes al PP de Madrid. Alguns enemics interns van ajudar a cavar la seva tomba i, ja al final, va existir un clam perquè es fora.

Al PP que ha tingut durant anys un embull muntat a costa de les obres i licitacions és ara acusat de finançament irregular, (no il·legal, la llei és de 2015) que no ha estat capaç de regenerar-començant per la seva cúpula, li queda encara ¿ vergonya? que els impedeix que ningú del partit posi en valor la gestió de l'equip d'Aguirre a la Comunitat i surti en defensa seva, Sembla que tot el partit està atordit per la qual cosa es presumia estava preparant-o bé els seus companys de partit que l'han estat condemnant a la foguera des de fa temps. Dins el PP s'havia iniciat la cacera des de fa temps, que pot fer-los saltar per aires i portar-los a una situació com el que ha passat amb els dos partits governamentals a França ahir.

El greu problema d'Aguirre no consisteix, segurament, en què ella sigui corrupta o hagi permès la corrupció dels seus càrrecs de confiança, sinó que és una política que ha suplert les seves moltes mancances en la capacitat de gestió i control per un populisme de tall liberal i que ha exigit als seus col·laboradors més pròxims -i als que no ho eren- una fidelitat canina alhora que rebia complaguda una sistemàtica adulació. En la mesura que practicaven aquesta actitud submisa, ella posava per ells la mà al foc. Per això la té cremada.

Aguirre, que ni tan sols ha estat imputada, i probablement no ho fos cas, és ara mateix tractada com una vulgar lladre per part dels seus adversaris polítics entestats a destruir el PP. Només Pablo Casado va sortir públicament al seu auxili. Des de l'arrest de González, Rajoy va fer com si no existís, per deixar-li clar que no comptava amb el seu suport. Cal reconèixer que durant la seva gestió al PP de Madrid va aconseguir elevar el nivell de vida dels madrilenys com mai havien estat, avançant a regions com Catalunya i País Basc i això ningú s'ho està reconeixent.

Un parell de centenars més de milions robats a Madrid no tenen comparació, pel seu import amb el que ha passat a Catalunya, que ni tan sols es pot quantificar, com no sigui sumant la fortuna de la família Pujol que va rodant pels paradisos del món mundial, estimada ja en mes 3.000 milions més el que ha aparegut en els continus judicis sobre els choriceos del CDC el partit que va crear Pujol i va canviar de nom per fugir de la justícia, no de les cares visibles que encara sustenten l'actual president Puigdemont. Ara mateix Catalunya està en fallida on s'han dilapidat quantitats superiors per finançar ambaixades i referèndums, que no és més que un viatge a enlloc.

Podemitas i socialistes de l'Ajuntament de Madrid han destapat cava, davant la notícia de la dimissió de qui els treia els colors a cada cacicada. Begoña Villacis l'ha definit és respectuós, aclarint que "aquest no és el cas Aguirre, és el cas PP".

Alleugeriment momentani a França

Les primàries franceses han donat el millor resultat possible entre les opcions presentades. La victòria de MACRON un candidat sense partit darrere davant el perill antisistema i populista de Le Pen va a donar un lleuger respir a una Europa desencaixada pel Brexit i per l'avanç dels antisistemes siguin de dretes o esquerres.

Amb més del 90% dels vots escrutats, Emmanuel Macron encapçala el recompte amb el 23,51%. Després del líder d'Al Marche se situa Marina Le Pen la candidata del Front Nacional amb el 22,06%. Ja en tercer lloc està François Fillon, candidat de la dreta gaullista agrupada al voltant de Els Republicans i amb un 19,73%. Després apareix la gran sorpresa de les eleccions, Jean-Luc Mélenchon, amb un 19,48% -sorpresa relativa, perquè des de fa quinze dies els sondejos li donaven prop del 20% dels vots- i una tendència ascendent que fins i tot podria servir-li per arrabassar la tercera plaça a Fillon al final del recompte.

Mai es pot preveure què passarà en la segona volta, però tot apunta que Macron serà el proper president de la República. I que guanyarà amb certa claredat. No només per haver guanyat amb certa claredat en aquesta primera volta, sinó també perquè rebrà el suport dels seus principals rivals.

Els percentatges de vot de Le Pen i Mélenchon haurien de preocupar els candidats dels partits tradicionals i al propi Macron. L'enfonsament de les formacions clàssiques de dreta i esquerra -representades en aquests comicis per Els Republicans de Fillon i el Partit Socialista de Hamon- és històric.

Els dos grans partits posaran els seus vots a aquest candidat que ha sorgit en menys d'un any en una legislatura que va es va a estrenar comptarà amb tota mena de dificultats per dur endavant qualsevol projecte. Al capdavall, parlem de dos partits que porten com a primera proposta del seu programa una refundació de la República, amb un plantejament econòmic que implicaria un enorme retallada de llibertats per als seus ciutadans, el tancament de les seves fronteres i la ruptura de la UE i l'euro. Un 40%? No sembla gens tranquil·litzador.

El triomf dels mediocres

L'viral article de Forges que posa el dit a la nafra de l'Espanya actual

No es podria haver dit més clar. Antonio Fraguas "Forges" ha posat el dit a la nafra del problema de l'Espanya de les últimes dècades.

Les paraules de l'humorista i dibuixant han corregut com la pólvora per les xarxes socials i l'article ha estat retuitejat, reenviat i rellegit per tots aquells que pensem que el nostre país no té solució per molt que es canviï de partit.

El problema d'Espanya és, sens dubte, el grau de mediocritat assolit i que, malauradament, ningú sembla estar interessat en revertir. El motiu d'aquest viatge sense retorn és, precisament, el que apunta "Forges": aquesta mediocritat ha guanyat i ara està asseguda a les nostres engrossides institucions.

Recomanem encaridament la lectura d'aquest article que sota el títol: "El triomf dels mediocres" assenyala de forma precisa el gran problema d'Espanya.

El triomf dels mediocres

"Els que em coneixen saben de les meves credos i idearis. Per sobre d'aquests, crec que ha arribat l'hora de ser sincer. És, de tot punt, cal fer un profund i sincer exercici d'autocrítica, prenent, sense que serveixi de precedent, la serietat per bandera.

Assumir que els nostres problemes no s'acabaran canviant a un partit de l'altra, amb una altra bateria de mesures urgents, amb una vaga general, o tirant-nos al carrer per protestar els uns contra els altres.

Potser ha arribat l'hora d'acceptar que la nostra crisi és més que econòmica, va més enllà d'aquests o aquells polítics, de la cobdícia dels banquers o la prima de risc.

Reconèixer que el principal problema d'Espanya no és Grècia, l'euro o la senyora Merkel.

Admetre, per intentar corregir-ho, que ens hem convertit en un país mediocre.

Cap país arriba semblant condició de la nit al dia. Tampoc en tres o quatre anys. És el resultat d'una cadena que comença a l'escola i acaba a la classe dirigent.

Hem creat una cultura en què els mediocres són els alumnes més populars a l'escola, els primers a ser ascendits a l'oficina, els que més es fan escoltar en els mitjans de comunicació i als únics que vam votar en les eleccions, sense importar el que facin, algú la carrera política o professional desconeixem per complet, si és que n'hi ha. Tan sols perquè són dels nostres.

Estem tan acostumats a la nostra mediocritat que hem acabat per acceptar-la com l'estat natural de les coses. Els seus excepcions, gairebé sempre, reduïdes a l'esport, ens serveixen per a negar l'evidència.

- Mediocre és un país on els seus habitants passen una mitjana de 134 minuts al dia davant d'un televisor que mostra principalment escombraries.

- Mediocre és un país que en tota la democràcia no ha donat un sol president que parlés anglès o tingués uns mínims coneixements sobre política internacional.

- Mediocre és l'únic país del món que, si sectarisme ranci, ha aconseguit dividir, fins i tot, a les associacions de víctimes del terrorisme.

- Mediocre és un país que ha reformat el seu sistema educatiu tres vegades en tres dècades fins a situar als seus estudiants a la cua del món desenvolupat.

- Mediocre és un país que té dues universitats entre les 10 més antigues d'Europa, però, però, no té una sola universitat entre les 150 millors del món i força als seus millors investigadors a exiliar-se per sobreviure.

- Mediocre és un país amb una quarta part de la seva població a l'atur, que no obstant això, troba més motius per indignar-se quan els guinyols d'un país veí fan broma sobre els seus esportistes.

- Mediocre és un país on la brillantor de l'altre provoca recel, la creativitat és marginada -quan no robada impunemente- i la independència sancionada.

- Mediocre és un país en les institucions públiques es troben dirigents polítics que, en un 48% dels casos, mai van exercir les seves respectives professions, però que van trobar en la Política el més rellevant forma de vida.

- És Mediocre un país que ha fet de la mediocritat la gran aspiració nacional, perseguida sense complexos per aquests milers de joves que busquen ocupar la pròxima plaça en el concurs Gran Hermano, per polítics que insulten sense aportar una idea, per caps que s'envolten de mediocres per dissimular la seva pròpia mediocritat i per estudiants que ridiculitzen al company que s'esforça.

- Mediocre és un país que ha permès, fomentat i celebrat el triomf dels mediocres, arraconant l'excel • lència fins deixar-li dues opcions: marxar o deixar-se engolir per la imparable marea grisa de la mediocritat.

- És Mediocre un país, a què negar-ho, que, per lluir sense complexos la seva ensenya nacional, necessita la motivació d'algun èxit esportiu.

Veneçuela - Tercer dia de disturbis

Un home nu amb un llibre a la mà s'enfronta als blindats de la Ponicia Nacional Bolivariana

Caracas, la ciutat més ferotge del planeta, no oblidarà en molt de temps l'onada de violència que es va desencadenar a la nit de dijous. Una jornada en què les protestes van donar pas a la repressió, els disturbis i els saquejos, majoritàriament en La Vall, la parròquia on Nicolás Maduro assegura que va néixer. Un aquelarre violent que s'ha cobrat la vida de 12 persones i de diversos ferits, un d'ells molt greu.

La tensió entre el Govern de Nicolás Maduro i l'oposició ha derivat a Veneçuela en un clima d'esclat social. Durant la nit d'aquest dijous i la matinada de divendres, es van produir xocs a La Vall, al centre de Caracas, on, segons el ministre de Comunicació veneçolà, Ernesto Villegas, tres persones van morir per armes de foc i nou van resultar electrocutades durant el saqueig d'un forn.

Els veïns van adonar a través de les xarxes socials d'aquests actes de pillatge, de l'actuació de les forces de seguretat -que van dispersar les protestes amb gasos lacrimógenos- i d'un ambient proper a la insurrecció popular. La ministra d'Exteriors, Delcy Rodríguez, s'ha referit a un atac a un hospital maternoinfantil i ha responsabilitzat "bandes armades contractades per l'oposició". Els líders opositors, entre ells Henrique Capriles, del partit Primer Justícia i governador de l'Estat Miranda, van rebutjar l'acusació encara que van denunciar la repressió policial.

Moren 12 persones a saquejos a l'oest de Caracas

A Veneçuela a tres persones moren per armes de foc i nou electrocutades durant l'assalt a un forn, segons el ministre de Comunicació veneçolà, Ernesto Villegas La xifra de morts durant les protestes contra Maduro ja puja a 21

"Tot va iniciar per una protesta dels veïns, però hi va haver gent que va baixar dels barris i es va aprofitar dels gasos i dels trets per saquejar. Portaven més armes que la policia, semblava una guerra", ha detallat la propietària d'un negoci saquejat , que prefereix mantenir l'anonimat. L'apagada informativa que el chavisme s'imposa sobre els canals locals va convertir les xarxes socials en la finestra on es podien seguir uns esdeveniments que de nou han commocionat el país.

A l'habitual repressió de les forces del chavisme (bombardeig amb lacrimògens, fins i tot contra les habitatge) va seguir aquesta vegada el saqueig salvatge de diversos establiments. Però va ser en un d'ells, el forn "El Mayer del Pa", on es va desencadenar la tragèdia, a l'electrocutar a vuit persones que intentaven portar-se una nevera. El propietari d'un altre establiment va morir d'un tret i dues persones més van caure abatudes pels trets, segons la Fiscalia.

Els saquejos, com de costum, van ser producte del vandalisme i de la desesperació en un país castigat per la major crisi econòmica i social que es recorda, barrejada en aquesta ocasió amb delinqüents que van arribar fins al lloc armats, segons han denunciat líders veïnals de la Vall . "Els saquejos van ser promoguts pel govern, per aquests grups paramilitars que estan creant un estat d'ingovernabilitat. La Guàrdia Nacional i la Policia Bolivariana es van inhibir per culpar-nos a nosaltres", es va defensar el diputat José Guerra, elegit pels veïns de La Vall ia qui el govern acusa d'accions terroristes.

Oficials de policia i investigadors criminals visiten un forn després de ser saquejada.

El govern va contraatacar des de molt d'hora, amb l'habitual guió bolivarià. "La dirigencia opositora està en complot amb les bandes criminals per atacar al poble més humil", va resumir el vicepresident Tareck El Aissami, que va insistir en la tesi de la conspiranoia i del cop d'estat.

L'executiu de Maduro tampoc va dubtar a assenyalar a "bandes paramilitarizadas contractades per l'oposició" de provocar el desallotjament de 50 nens de l'Hospital Infantil de la Vall, un succés difós per tots els seus canals. En canvi, veïns i metges asseguren que els gasos lacrimògens llançats per la Guàrdia Nacional als voltants van afectar als pacients, el que va obligar al desallotjament, tal com va passar fa una setmana en una clínica de les Mercès. "El que busca el govern és que la protesta legítima sigui desvirtuada", va sentenciar ahir el governador Henrique Capriles.

La violència va córrer com la pólvora a altres zones de la ciutat i del país. En Petare, a l'est de Caracas, va morir el jove Mervis Guittian (26 anys), aconseguit per la bala d'un fusell. La seva família acusa la Guàrdia Nacional.

Amb aquest assassinat i sumant les víctimes dels saquejos, s'eleven fins a 22 els morts en el "marc de les protestes" d'abril. L'oposició no renuncia a la seva agenda de lluita, que avui prossegueix amb la "marxa del silenci" pels caiguts i dilluns amb un "gran Trancón" en tots els carrers del país.

Els saquejos i protestes al centre de Caracas eleven el clima d'esclat social

 . Protestes a Veneçuela. Un home ferit al costat de membres de la Guàrdia Nacional Bolivariana.

L'oposició està determinada a continuar el pols amb el Govern al carrer. Aquest divendres va convocar concentracions veïnals "d'avaluació, motivació i organització per a la continuació de la lluita per la democràcia". Avui es mobilitzarà de nou en una marxa en record de les persones mortes durant els enfrontaments amb les forces de seguretat, que des del començament de l'onada de protestes, fa tres setmanes, han estat almenys una desena. Enmig d'especulacions sobre atacs, morts, incursions dels col·lectius armats afins al chavisme, els episodis de violència s'han convertit en una arma llancívola de les autoritats i dels manifestants.

L'Executiu, que només es refereix a les protestes en termes de "cop d'Estat", vincula els disturbis a l'oposició. Nicolás Maduro ha assenyalat obertament a les forces que integren la Taula d'Unitat Democràtica (MUD). Els opositors responsabilitzen a la policia. "Un altre veneçolà assassinat i família endolada per la bogeria repressiva", va denunciar Capriles en referència a la mort per tret en els últims xocs de Melvin Guaitan, un "humil treballador" del barri Sucre Petare.

El carrer després de la batalla

La nit de dijous les barricades van passar de la plaça d'Altamira, al municipi Chacao, al centre. Entre llançament de bombes lacrimògenes i incendis van ser saquejats desenes de comerços. Vuit persones van morir electrocutades en intentar saquejar una fleca, segons va poder confirmar aquest corresponsal al lloc dels fets. El desproveïment de menjar i medicines obliga a milers de veneçolans a esperar hores, tots els dies, per poder comprar una barra de pa i altres productes bàsics.

A aquestes circumstàncies es va sumar també l'empitjorament de les relacions entre el Govern i algunes companyies estrangeres. El mateix dia en què General Motors anunciava la suspensió d'operacions a Veneçuela, el president Maduro va anunciar una investigació a Movistar, la filial de Telefònica al país. "L'empresa Movistar de Veneçuela, així ho denuncio, he demanat una investigació, perquè es va sumar a la convocatòria colpista contra el país, i no és la seva funció, l'empresa Movistar ha de saber-ho, no és la seva funció", va mantenir en una compareixença a la televisió. "He demanat una investigació per establir els fets".