Després de resoldre els últims recursos, l'Audiència Provincial de Sevilla va donar aquest dijous per tancada la instrucció de la peça política del cas ERO, que va dirigir la jutge Alaya fins que va ser apartada del cas. Es contempla obertura de judici oral, la data segueix sense determinar, per a 22 imputats entre els quals es troben els expresidents de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves i José Antonio Griñán.
Seran 22 els finalment processats en la peça política del cas ERO, instruït en primer lloc per la jutge Alaya, després pel Suprem i finalment, pel jutge de suport Álvaro Martín en comptes de per la titular María Núñez Bolaños, substituta de Alaya en el jutjat d'instrucció número 6 de Sevilla. Manuel Chaves i José Antonio Griñán inicien una llista que completen altres 20 exalts càrrecs de la Junta, entre consellers, viceconsellers i directors generals.
A Chaves se li demanen 10 anys d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic pel presumpte delicte de prevaricació. No obstant això, a José Antonio Griñán, per haver estat conseller d'Economia i Hisenda en el moment dels fets, se li demanen sis anys de presó i 30 més d'inhabilitació pels delictes de malversació i prevaricació.
El cas s'ha tancat quan la Secció Setena de l'Audiència de Sevilla ha resolt els últims recursos presentats contra l'acte de processament dictat fa ja gairebé un any. En l'acte final, compta Diari de Sevilla, es recorda que el "fons de rèptils", l'expressió que va popularitzar l'exdirector general de Treball, Francisco Javier Guerrero, es va crear l'any 2000 i va ser usat durant una dècada sense que les persones encausades "posessin fre a aquesta fugida cap endavant, consistent en no respectar i / o imposar els mínims controls que la legislació ofereix per garantir el correcte ús dels fons públics, essencial en un Estat Social de Dret Democràtic, com defineix la Constitució a Espanya ".
Altres principals encausats i les penes sol·licitades són les següents:
Magdalena Álvarez, exvicepresidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI) i exministra de Foment. Deu anys d'inhabilitació per presumpta prevaricació.
Gaspar Zarrías, que va ser secretari d'Estat de Cooperació Territorial, exvicepresident de la Junta i conseller de Presidència durant 15 anys. Deu anys d'inhabilitació per suposada prevaricació.
José Antonio Viera, que va ser conseller d'Ocupació i Desenvolupament Tecnològic entre 2000 i 2004. Vuit anys de presó per presumpta malversació a més de la sol·licitada per prevaricació.
Francisco Vallejo, conseller d'Obres Públiques durant sis anys i d'Innovació, Ciència i Empresa durant sis anys. Vuit anys de presó per malversació.
Antonio Fernández, conseller d'Ocupació entre 2004 i 2010. Vuit anys de presó per malversació.
Carmen Martínez Aguayo, consellera d'Economia i Hisenda entre 2009 i 2010 i d'Hisenda i Administracions Públiques entre 2010 i 2013. Sis anys de presó per malversació.
Resta ara saber data de celebració del judici i la identitat del tribunal encarregat de dictar sentència. És conegut que, després d'un mediàtic sorteig, el cas va ser adjudicat en qualitat de president del Tribunal al magistrat exalt càrrec de la Junta, Pere Izquierdo, però, després d'un tens i lògic debat públic, el PP va presentar una recusació contra ell, pendent de resolució.
Mercedes Alaya, dimecres en una conferència a l'hotel Les Arenes de València - KIKE TABERNER (València Plaza)
L'esclat de la jutge Alaya
La jutge Mercedes Alaya ha tornat a parlar i, com sempre que ho fa, amb les seves explosives declaracions ha provocat tremolors en els estaments judicials, la Fiscalia, la classe política i fins als mitjans de comunicació.
La jutge Mercedes Alaya ha assegurat en una conferència a València que PP i PSOE es van aliar per impedir-quedar-se amb el cas ERO: denúncia que ells van pactar fer-la fora del cas ERO: "Mouen els jutges al seu capritx". Va denunciar que PP i PSOE fan servir als fiscals "com lacais" i que "no mouen un dit si no reben ordres" de Madrid.Alaya irromp en l'operació Lezo: «No es pot utilitzar als fiscals com lacais»
«A mi no em va permetre quedar-me on era -va dir en referència al cas ERO-. Jo estic a la Secció Setena (de l'Audiència Provincial de Sevilla) perquè no es em va permetre quedar-me -mitjançant una comissió de serveis- perquè el Consell General del Poder Judicial va votar unànime, PP i PSOE, i pel Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia », segons recull la crònica de l'acte que publica el diari digital València Plaça.
Va contestar així a una de les poques periodistes que van cobrir el passat dimecres una conferència oferta per la magistrada a València, a instàncies del Fòrum d'Opinió Cívic de la Comunitat Valenciana. Només part de la premsa regional es va fer ressò de les seves paraules. Res a veure amb la legió de càmeres, fotògrafs, periodistes a la carrera i focus que fins fa dos anys la enfocaven entrant al jutjat d'instrucció de Sevilla, on va investigar i va desmuntar la corrupció dels ERO a la Junta d'Andalusia.
La jutge, que es va presentar davant el públic com una dona «optimista i apassionada», va demostrar que li queda molta més artilleria de la qual desplega en les seves actuacions. «No es pot utilitzar als fiscals com lacais», va afirmar en relació a la tempesta desfermada al voltant de l'operació Lezo després d'un dels fiscals del cas de suposat finançament irregular del PP de Madrid denunciés que el fiscal en cap Anticorrupció, Manuel Moix , li havia exigit la seva renúncia «en tres dies».
«No poden existir coses com les que hem vist amb un ministre de l'Interior», va afirmar, en al·lusió als enregistraments de l'anterior ministre, Jorge Fernández Díaz, i el director de l'Oficina Antifrau a Catalunya, Daniel de Alfonso, on es parlava de buscar proves per incriminar dirigents d'ERC i CDC en casos de corrupció.
Els dards més punyents els va dirigir cap als fiscals Anticorrupció. «No mouen un dit si no reben ordres de Madrid, perquè ho he viscut», va apuntar. Són, ha precisat, «l'extensió del govern» de torn. Segons el seu diagnòstic, «el ministeri fiscal té dos problemes, la jerarquia i la unitat d'actuació». «El Govern tria al fiscal general de l'Estat, i aquest als d'Anticorrupció. El Govern està present en tots els casos de corrupció », va dir.
Davant d'aquesta tessitura, l'única «esperança» passa per fomentar l'acusació popular. La jutge va mostrar, com ja va fer a Granada, el seu frontal rebuig al fet que els fiscals es facin càrrec de la investigació de causes penals, com pretén el Govern: «Concedir la instrucció a un ministeri fiscal absolutament polititzat deixarà al jutge com si fos una figura de pedra. No hi ha garanties que ens arribi la realitat del que s'ha investigat ».
També va deixar sucosos titulars sobre les formacions polítiques tradicionals. Va relatar que, després del 15-M, «hi ha un pacte de no agressió entre els grans partits per assegurar-se la supervivència». PP i PSOE van convenir que «no comentis els meus abusos, jo no comento els teus», segons recull València Plaza.
Alaya va carregar finalment contra els mitjans de comunicació assegurant que «estan a favor de poder». «Els partits polítics donen ordres per parlar molt poc de temes judicials», va concloure la magistrada.