Catalunya - L'asfíxia de el feixisme separatista

A Catalunya poc a poc va creixent un feixisme que s'està convertint en part de l'paisatge. Un feixisme quotidià que no era majoritari, ni tan sols entre l'independentisme, però que anava avançant davant la passivitat o la complicitat dels que detenen l'hegemonia política, social i cultural a Catalunya. Estem veient unes actituds que comencen a ser majoritàries o pel silenci i la complicitat dels secessionistes davant les accions del seu sector més radical.

Una part de Catalunya exerceix el feixisme quotidià quan es dedica a excloure a l'altra part de la vida pública. Quan la hi titlla de "no catalana", "quintacolumnista" o "colona" per no defensar la fantasmagòrica "República catalana" emanada d'una consulta il·legal, la de l'1 d'octubre, basada en unes lleis excloents, les que es van aprovar sense cap garantia al Parlament en els plens el 6 i 7 de setembre de 2017, els anomenats "plens de la vergonya".

Tot això recorda una mica a la custòdia protectora, eufemisme que empraven els nazis per aturar a qui volguessin pretextant que si no havia comès cap delicte, ja ho cometria, ja. D'aquesta manera van començar a omplir-se els primers camps de concentració amb totes aquelles persones que el nacionalsocialisme considerava delinqüents potencials. Vostè detingui aquest, que potser em agradi i té cara de fatxa. No cal dir que si els veïns protesten és perquè els pocs comerços oberts que queden a la cruïlla de Meridiana amb el carrer Fabra i Puig estan atacats a l'veure com cada dia se'ls foragita la poca clientela que els ha quedat després d'aquests mesos perquè una trentena de personatges han decidit pels seus ous morenos interrompre el trànsit.

També han de ser fatxes els conductors que volen sortir o entrar a la Ciutat Comtal, sobretot si tenim en compte el toc de queda i que aquesta idiotesa la perpetren diàriament, insistim, a les vuit del vespre. Com per estar aturat aguantant a aquests plastes incívics que van creure que els carrers serien sempre seves i, per desgràcia, comproven diàriament que és així.

Aquesta persecució dels castellanoparlants s'ha convertit en una constant en la forma d'actuar de sectors molt amplis de l'independentisme: fleques, comerços, bars, empreses són assetjats a tot Catalunya per no utilitzar exclusivament el català o perquè un radical es queixa d'un presumpte tracte descortès. No importa la raó. Només cal no estar al costat 'correcte' de la història, segons la visió d'aquests nous inquisidors. Després ve el linxament i l'intent d'enfonsar el negoci mitjançant el boicot.

Els radicals secessionistes actuen amb total impunitat, patrimonialitzant unes institucions que són de tots i emparant 'seus' violents. Porten tota la vida robant a mans plenes i ocultant darrere de Catalunya el seu egoisme i la seva rapacitat; són agressius, violents, no toleren a l'dissident ni admeten la discrepància. Fins que el separatisme no aprengui que Catalunya és de tots els catalans, i no només dels que defensen la independència, la nostra societat seguirà lliscant cap a l'enfrontament civil. Que és l'etapa final de el feixisme quotidià, l'intent d'aplicació de l'Feixisme amb majúscules.