El Suprem advoca per investigar la gestió de l'coronavirus

Illa i Sánchez, durant la primera jornada de la moció de censura de Vox EFE

El Tribunal Suprem veu motius suficients perquè s'investigui la gestió de coronavirus. En concret demana que es indagui respecte a la mort d'avis en residències, la compra de material fallit en el mercat internacional o la falta de protecció que hi va haver a l'inici de la pandèmia per a col·lectius com sanitaris o policies.

Per això remet les querelles que li van presentar contra el Govern als jutjats ordinaris perquè es procedeixin a investigar. Això és un pas intermedi entre obrir una causa penal en l'alt tribunal com li demanaven els querellants i arxivar-de pla com va defensar la Fiscalia.

Rebutja obrir d'moment una causa per les querelles presentades contra el Govern, però les remet als jutjats ordinaris perquè indaguin sobre la mort en residències, la compra de material o la manca de protecció per a sanitaris i policies

D'aquesta manera, la Sala Segona de l'Tribunal Suprem ha acordat la inadmissió a tràmit de 20 querelles i 30 denúncies presentades en els últims mesos per diferents sindicats, associacions, organitzacions professionals de l'àmbit de la sanitat i de les Forces de Seguretat, familiars de víctimes de l'coronavirus i un partit polític (Vox) contra el Govern per la seva gestió durant la crisi de la COVID. Els jutges consideren que no està degudament justificada l'autoria dels fets punibles atribuïts als membres de l'Executiu.

El Suprem acorda, però, deduir testimoni d'aquestes querelles i denúncies i remetre-les a l'Jutjat degà dels Jutjats de Madrid perquè s'incoïn les causes penals que corresponguin, o s'acumulin a les que ja estiguin sent o hagin estat objecte de tramitació. Especialment, segons explica la sentència, aquestes investigacions pels jutjats ordinaris han d'incidir en les morts en residències de la tercera edat, en l'eventual omissió de les mesures de seguretat que es van brindar als professionals sanitaris o als policies, ia una possible malversació de fons públics en la contractació de materials fallits o fraudulents per combatre la pandèmia.

Els magistrats assenyalen que quan les diligències que practiquin aquests jutjats evidenciïn l'existència d'indicis de responsabilitat contra algun aforat, serà el moment que el jutge d'instrucció, si escau, elevi una exposició raonada sobre ells a l'Suprem. És a dir, demanen que s'esgotin primer les indagacions en la Justícia ordinària sense descartar que més endavant sí hagi d'obrir una causa penal contra algun membre de Govern que per la seva condició d'aforat només pot ser investigat en l'alt tribunal.

En un acte, de què ha estat ponent el president de la Sala, Manuel Marchena, recorda que el Tribunal Suprem no és l'òrgan cridat ordinàriament a investigar fets penals, sinó només excepcionalment a les persones aforades, per no sostreure les investigacions del seu àmbit primari natural. L'acte analitza detalladament cadascun dels delictes atribuïts a les querelles i denúncies, com el d'homicidi i lesions imprudents; delicte contra el dret dels treballadors; prevaricació i malversació de cabals públics.

Entre els fets denunciats destacaven que s'hagués permès les concentracions massives i manifestacions com la de el 8-M dies abans de la declaració de l'estat d'alarma, i que no s'haguessin facilitat als professionals sanitaris o de les forces de seguretat de l'Estat equips de protecció adequats. La Sala comença advertint que la qualificació jurídic-penal d'un fet "no pot fer-se dependre de la indignació col·lectiva per la tragèdia, ni pel legítim desacord amb decisions de govern que poden considerar desencertades". No obstant això, també adverteix que "una resolució d'arxiu acordada per aquesta Sala no santifica actuacions errònies i de greus conseqüències socials, encara que no tinguin rellevància penal".

El delicte d'homicidi

Diverses de les querelles i denúncies imputen a el president de Govern, vicepresidents i ministres delictes d'homicidi i lesions per imprudència greu, emparant-se en la inacció i mala gestió davant el COVID-19 que hauria provocat, segons els querellants, gran nombre de morts i lesionats . La interlocutòria argumenta que s'imposa demostrar que entre les accions o omissions - infracció de l'deure- i el resultat mortal o lesiu va existir una concreta, precisa i inequívoca relació de causalitat. Aquesta relació de causalitat, afegeix la Sala, no pot construir-se en termes genèrics difusos.

“"Per considerar els querellats responsables d'un delicte d'homicidi o de lesions per imprudència, no n'hi hauria prou amb acreditar que es va ocultar informació procedent d'organismes internacionals i que aquests informes tècnic-sanitaris ja eren disponibles pel Govern. Només podria ser objecte d'un procés penal la investigació d'aquestes conductes d'ocultació si hi ha possibilitat de demostrar que entre aquesta desinformació i el resultat lesiu o mortal va haver una precisa relació de causalitat ", assenyala l'acte.

En aquest punt, el Suprem ja adverteix de la dificultat de poder "acreditar en termes mèdics que el contagi que va desencadenar el dany en totes i cadascuna de les víctimes va tenir el seu origen immediat en decisions o omissions governamentals que van precipitar el fatal desenllaç". "L'estat actual de la medicina no permet proclamar aquest enllaç causal entre l'acció o omissió de Govern i el lloc o el moment d'un contagi. I, sobretot, fer-ho de manera que s'excloguin altres explicacions alternatives amb la certesa exigida per a la afirmació de l'autoria en dret penal ", afegeix.

Delictes contra els drets dels treballadors

Les querelles imputen també a Govern els delictes contra els drets dels treballadors per no haver facilitat als integrants dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i a el personal sanitari els mitjans de protecció necessaris. I aquí el Suprem diu que en aquest cas es tracta d'una conducta omissiva generadora d'un risc per als treballadors. El delicte sanciona els subjectes que estan "legalment obligats" a dispensar aquesta protecció, però indica que la posició de responsable últim d'un ministre o un president de Govern no el converteix en responsable "de totes i cadascuna de les conductes executades" a l'àmbit de l'Administració.

No obstant això, explica que tot i que les querelles no posen de manifest indicis concrets, res no impedeix l'obertura d'una investigació jurisdiccional encaminada a determinar, en cada cas, "qui era l'autoritat legalment obligada a prestar el mitjans indispensables perquè els treballadors exercissin la seva activitat conforma a les normes de seguretat ". I a l'hora de demanar que s'investigui en la Justícia ordinària, la interlocutòria de l'Suprem marca la necessitat de conèixer l'estructura dels ministeris, les conselleries i els Centres de Salut -direcció i gerència- per determinar l'espai funcional reservat per la llei a cada un d'ells.

"Només així s'estarà en condicions de conèixer, amb els efectes penals que d'això se'n poden derivar, sobre qui requeia, per la seva condició de garant, el deure de proporcionar aquests instruments cridats a evitar el risc de contagi. Aquesta investigació permetrà també indagar si les omissions detectades van ser el fruit d'una conducta intencionada o negligent, satisfent així les exigències de l'tipus subjectiu ", conclou

Les residències

Pel que fa a les querelles que imputen responsabilitats per les morts en residències de gent gran, la Sala acorda enviar als jutjats de Madrid les denúncies i querelles per les morts d'ancians en residències per a investigar els fets. Concreta que en els jutjats ordinaris haurà d'aclarir si "aquests morts van estar associats a decisions polítiques, administratives o de gestió i si aquelles són susceptibles de retret penal".

Sostenen els jutges que la decisió d'enviar o no a la gent gran als hospitals hauria d'haver pres un metge, mai un polític: "Hi haurà d'indagar també l'origen i l'autoria de resolucions prohibitives que van impedir que aquestes persones fossin traslladades a centres sanitaris, anticipant així un prematur estat de necessitat que, per la seva pròpia naturalesa, havia d'haver estat, sempre i en tot cas, un acte mèdic ".

El Tribunal Suprem defensa que investigar les compres que realització les autoritats durant la pandèmia serviria per aclarir "si hi va haver afavoriments propi o de tercers". Ho diu en el seu acte de gairebé cent folis en què rebutja obrir una causa penal contra els membres de El Govern socialista de Pedro Sánchez, però remet totes les querelles rebudes contra l'Executiu als jutjats ordinaris perquè indaguin, en aquest cas, si hi va haver un delicte de malversació de cabals públics.

"Podrà així aclarir-si les adquisicions imposades per la pandèmia -amb el marc jurídic d'excepcionalitat definit per la seva gravetat- es van ajustar a les exigències i garanties imposades per la contractació administrativa, excloent així qualsevol sospita d'afavoriment propi o de tercers", diu el interlocutòria dictada per la Sala Segona de l'alt tribunal i de què ha estat ponent el seu president Manuel Marchena.

Respon així a una de les querelles presentades que feia al·lusió a aquestes compres de material sanitari presentada per l'entitat Terra SOS-tenible. Acusava el president i a tots els ministres de diversos delictes, entre ells el de malversació. No obstant això, el Suprem menysprea el contingut d'aquesta querella. Diu que "cap dada objectiva s'aporta en l'extens escrit presentat que permeti sostenir indiciàriament la imputació als querellats".

Segons la seva opinió, Terra SOS-tenible "s'empara en opinions i apreciacions subjectives". No obstant això, els jutges afegeixen que això "no és obstacle perquè la imputació d'un possible delicte de malversació, implícitament també en altres querelles o denúncies que atribueixen a el Govern adquisicions de material 'fallides' o 'fraudulentes', pugui ser objecte d'investigació davant els òrgans de la jurisdicció penal ".

El col·lectiu va denunciar que Espanya venia "funcionant de manera anòmala des del punt de vista pressupostari, i el que no té cabuda en aquest context és un augment de l'arbitrarietat en la despesa pública amb finalitat clientelar -compres o subvencions a simpatitzants-". Sobre aquesta queixa ja es va pronunciar la Fiscalia per mitjà de l'informe que va elaborar el recentment jubilat Luis Navajas. Va demanar no admetre la querella ja que no concretava les quantitats presumptament malversades. A més recordava que perquè es doni aquest delicte cal que hi hagi ànim de lucre.

Sanitat confia en una empresa per sobre de les altres

Vozpópuli ha vingut informant durant tot aquest any de molts dels contractes subscrits per l'Executiu per fer-se amb material sanitari. El Ministeri de Sanitat confia en una empresa per sobre de gairebé totes les altres. A el menys, això es dedueix de les xifres de les licitacions publicades al portal de contractacions. La signatura HongKong Travis Àsia Limited es va endur la major part, més de 200 milions d'euros dels mil amb què el Govern va dotar a el fons de contingència de l'coronavirus. D'aquesta companyia crida l'atenció la seva curta trajectòria, ja que amb prou feines compta amb un any de vida.

En un altre extracte de l'acte, el Suprem recull una altra denúncia presentada per un grup de persones que sostenen que "s'ha utilitzat aquesta epidèmia per gestionar adquisicions fraudulentes" de material sanitari i material de prevenció de contagi "afavorint presumptament l'enriquiment d'entitats o persones relacionades amb el Govern o els partits polítics als quals pertanyen els querellats ".

El Govern, sostenen els querellants, "ha rebutjat reiteradament ofertes d'empreses, laboratoris i proveïdors solvents per optar per contractar 'a dit' a empreses desconegudes en el sector, tècnicament insolvents, i fins i tot alguna d'elles amb una administradora amb antecedents penals, en tot cas sense la solvència i prestigi per poder negociar en el mercat internacional ".

Segons aquesta querella no hi ha "excusa en el procediment de contractació d'urgència" de l'article 120 de la Llei 9/2017 de Contractes de Sector Públic que no eviti "la deguda fiscalització de l'acció administrativa".