Junqueras, Turull i Sánchez a la banqueta. | EFE
El Tribunal Suprem ha revocat el tercer grau penitenciari concedit pel departament de Justícia de la Generalitat catalana als colpistes 9 condemnats per l'1-O, a l'considerar que es tracta d'una mesura prematura.
La Sala que presideix el magistrat Marchena destaca que cal que transcorri un període de temps major per avaluar l'evolució de l'intern.
La Sala que presideix el magistrat Manuel Marchena destaca que cal que transcorri un període de temps major per avaluar adequadament l'evolució de l'intern i el tractament penitenciari, més quan es tracta de condemnes elevades (de 9 a 13 anys de presó) de les que cap ha complert la meitat, i la majoria ni tan sols una quarta part. La Sala estima els recursos d'apel·lació de la Fiscalia contra el progrés a al tercer grau penitenciari concedit per la Generalitat i ratificat després pels jutjats de vigilància penitenciària, de manera que hauran de continuar en segon grau.
Així mateix, estima el recurs de la Fiscalia en relació a l'aplicació a aquests interns de l'article 100.2 de l'Reglament penitenciari, que suposava també un règim de semillibertat, i que els denega, reiterant els arguments que va donar fa a Carme Forcadell el passat mes de juliol , per la manca de connexió d'un programa de tractament d'aquest tipus amb un procés de reinserció dels delictes comesos.
El tribunal que ha dictat les actuacions està format per Manuel Marchena (president i ponent), Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio de l'Moral, Andrés Colom i Ana Ferrer.
En els nou actuacions, de contingut similar, els magistrats expliquen que la concessió de l'tercer grau a un intern que no hagi complert la quarta part de la condemna (que és el cas de tots ells excepte Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Joaquim Forn, que tampoc han complert la meitat) és excepcional i exigeix "una justificació reforçada, lògicament, pel que fa a aquella exigible en els supòsits en què es proposa per al tercer grau a un intern que ja ha complert la quarta part de la condemna".
"No estan condemnats per perseguir la independència"
Afegeix que "cap dels acusats en aquest procediment ha estat condemnat per perseguir la independència de Catalunya. Les idees de reforma, fins i tot ruptura, de el sistema constitucional no són, per descomptat, delictives. La seva legitimitat és inqüestionable, està fora de qualsevol dubte. el pacte de convivència proclamat pel poder constituent no persegueix el discrepant. Empara i protegeix la seva ideologia, encara que aquesta atempti als pilars de el sistema ".
Per això, el tribunal destaca que "erra la jutjadora d'instància a l'deixar entreveure que l'estimació de el recurs de l'ministeri fiscal implicaria exigir l'intern que modifiqués la seva ideologia. El Sr. Junqueras -indica en l'acte referit a l'exvicepresident de la Generalitat-- no va ser condemnat per la seva ideologia independentista. va ser declarat autor d'un delicte de sedició en concurs amb un delicte de malversació de cabals públics en la seva modalitat agreujada, amb base en els fets declarats provats en el judici històric de la nostra sentència ". A més, destaca que "ningú compleix condemna en un centre penitenciari per les seves idees polítiques".
El tribunal indica que "en la tasca d'acomodar el compliment de les penes imposades als fins constitucionals que inspiren l'execució de les penes privatives de llibertat, la nostra sentència no ha de ser permanentment reinterpretada. En els fets declarats provats i en la seva fonamentació jurídica es troben les claus per explicar la gravetat dels fets sentenciats i el seu efecte demolidor per a la convivència democràtica. el seu detinguda lectura descarta qualsevol fallida de el principi de proporcionalitat ".
La Sala també reitera el distanciament d'algunes de les decisions adoptades per l'administració penitenciària catalana respecte del que hauria de ser l'adequat compliment de les seves funcions. "El principi de flexibilitat (...), de tanta importància per fer realitat la finalitat constitucional de resocialització de l'penat, no converteix a les juntes de tractament en una última instància crida a corregir els desacords dels funcionaris que les integren amb el desenllaç d'un determinat procés (...) Tampoc permet el trasllat injustificat d'un penat a un altre centre penitenciari si aquesta decisió està estratègicament dirigida a rectificar la competència de el jutge de vigilància penitenciària, fixada en atenció a l'àmbit territorial en què es assenteix la presó ", assenyalen els jutges.
La Sala destaca que "l'Administració penitenciària no pot distanciar-se dels principis i garanties que informen l'execució de les penes de presó imposades pels Tribunals. La seva acatament de la legalitat no s'ha de fer dependre del seu grau d'identificació o desacord amb l'argumentació jurídica sobre la qual es fonamenta la condemna.
En cas contrari, es subverteix el paper que la llei reserva als òrgans administratius que, d'aquesta manera, es converteixen en una extravagant tercera instància que s'arroga la tasca de fer més justa la decisió emanada dels jutges i tribunals constitucionalment cridats a l'exercici de la funció jurisdiccional. Els òrgans de l'administració penitenciària no poden buidar la resposta penal proclamada per un Tribunal de justícia, sotmetent la seva sentència a una relectura que disfressa un tractament penitenciari privilegiat i, precisament per això, improcedent. La reiteració d'aquesta idea -que la Sala ja ha exposat en anteriors resolucions- no hauria de resultar ja necessària ".
No hay comentarios:
Publicar un comentario