Busca limitar a l'CGPJ perquè no pugui fer nomenaments en funcions. S'eliminaria la facultat de nomenar el president de Tribunal Suprem, a presidents de les audiències, dels Tribunals Superiors de Justícia o de l'Audiència Nacional
Redoblen la pressió sobre el PP, que abans de el 15 de desembre hauria de negociar. Aquesta reforma s'afegeix a la de el sistema de nomenaments
PSOE i Unides Podem s'han registrat aquest dimecres al Congrés dels Diputats una proposició de llei conjunta per limitar les funcions de Consell General de Poder Judicial (CGPJ) quan el seu mandat hagi caducat, com passa en aquest moment. Les formacions de Govern redoblen, així, la pressió sobre el PP, amb el 15 de desembre com a data límit.
Aquest pas no afecta l'altra proposició de llei per modificar l'orgànica 6/1985 de l'Poder Judicial, la qual afecta el sistema d'elecció de l'òrgan de govern dels jutges, que aquestes forces també pretenen canviar.
La iniciativa, impulsada el 13 d'octubre, tenia realment l'objectiu de pressionar el PP perquè desbloquegés l'acord. En l'actualitat, el CGPJ presidit per Carlos Lesmes va entrar en funcions fa gairebé dos anys, però la llei actual no preveu limitacions a l'exercici de les seves funcions, el que pretén canviar aquesta proposició de llei de PSOE i Unides Podem.
La nova reforma també busca pressionar el PP, segons les fonts consultades, ja que és el partit que s'estaria beneficiant de l'bloqueig. I ho fa amb presses: habilitant un procediment exprés, dates al gener teòricament inhàbils i la seva aprovació prevista per a febrer.
L'actual repartiment és producte de l'elecció de jutges i juristes de l'etapa en què Mariano Rajoy governava amb majoria absoluta, de manera que el reflex ideològic actual de l'CGPJ li és més favorable als populars. Limitar la seva capacitat d'acció busca eliminar part de l'estímul per mantenir la situació tal com està.
"És un pas molt important. En els últims dos anys hem vist com una institució amb l'òrgan caducat prenia decisions molt importants envers el poder judicial. Això és el contrari del que passa amb els altres poders de l'Estat", asseguren fonts de Unides Podem. "El Congrés dels Diputats i el Govern no poden prendre decisions importants quan estan en funcions. Amb aquesta llei s'acaba amb aquesta anomalia i creiem que és un pas en la bona direcció".
Doble pressió
En tot cas, aquesta iniciativa no substitueix l'anterior. Aquella pretesa reforma, per la qual n'hi hauria prou majoria absoluta -en segona votació- a la cambra baixa per a la renovació de l'CGPJ, va quedar "congelada", tal com va anunciar Pedro Sánchez al debat de la moció de censura de Vox, per donar un major marge per a l'acord als populars.
La realitat és que la Comissió Europea va donar un toc d'atenció, tant públicament com en privat, a l'Executiu espanyol. Si d'alguna cosa peca l'elecció de l'òrgan de govern de l'Poder Judicial a Espanya, segons les institucions europees, és de major separació de poders. Tant en l'últim informe de la Comissió com en els de el Greco (Grup d'Estats contra la Corrupció) de el Consell d'Europa, es posava l'accent en el problema que suposa aquesta interinitat i es demanava a Espanya evitar la politització de la judicatura.
Socialistes i morats pretenen debatre la proposició de llei abans que finalitzi 2020, restant competències a l'CGPJ per exemple perquè no pugui fer nomenaments. Segons les fonts consultades, la proposició entraria en la quota d'aquest any de el Grup d'PSOE el proper 15 de desembre. Una data que coincideix amb l'ultimàtum de dues setmanes pel qual pressiona Pablo Iglesias, amb l'objectiu que el Govern en el seu conjunt posi aquest límit a Pablo Casado per negociar.
Iglesias vol la reforma
La realitat és que la rebaixa de les majories qualificades és una obstinació personal d'Esglésies des de l'inici de la seva carrera política. De fet, segons les fonts consultades, la reforma és més iniciativa estatge que socialista. I de fet, va ser potestat de el president "congelar" a l'acabar la moció de censura presentada per Vox, el 22 d'octubre. No de el ministre Camp. Ara, Iglesias escalfa la reforma perquè es vagi descongelant, mentre el degoteig de pressions aconsegueix que el PP se sent a negociar.
La intenció d'Esglésies és treure la reforma principal endavant i, com a mal menor, que el PP acabi claudicant i accepti negociar, ja es faci en públic o en privat. La d'el partit de Pablo Casado, que PSOE i Unides Podem retirin primer la reforma de l'registre de Congrés. I la de Pere Sánchez, aconseguir que tot quadri.
Per ara, va prenent forma un format de negociació en què els populars no s'hagin de seure a la mateixa taula que els morats. Això salvaria l'exigència de l'PP que Unides Podem "no estigui en la negociació". De la banda d'Esglésies, seria acceptable aquesta opció si els representants socialistes a les reunions fossin, expressament, "en nom de Govern i no només de l'PSOE".
Em crida poderosament l'atenció que hagin estat dos analfabets jurídics integrals com són Adriana Lastra i Pablo Echenique qui hagin presentat aquesta proposició de Llei (crec jo inconstitucional) per aprovar-se al Congrés dels Diputats. Penso en un altre xantatge (i van ....) de Govern de Pedro Sánchez contra qui no segueixi els seus passos i per descomptat a la Democràcia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario