¡Aquesta reforma l'anem a parar!

Amb aquest eslògan van sortir al carrer milers de professors, alumnes i pares. Cridaven altre més adequat al seu descontentament. ¡¡¡Wert dimissió!, Tot això per la Llei de Millora de la Qualitat Educativa, Finalment no va ser al Consell de Ministres d'avui, hores després d'una vaga general i manifestacions a tot Espanya que demanaven la seva retirada. Ahir a la nit van dir que s'estaven donant a la Moncloa els últims tocs a la memòria econòmica i l'avantprojecte estarà acabat per al proper divendres.

Parlem de l'anomenada llei Wert. Un nou intent aquesta vegada el primer del PP per intentar arreglar els problemes de l'educació a Espanya. Amb forta contestació a les aules i al carrer i alguns brots de violència a Valladolid, Barcelona, ​​Madrid i València, com expliquen avui els mitjans de comunicació. Prova viva de que l'avantprojecte neix sense la forja d'un consens previ de caràcter polític, social i corporatiu. I amb el rebuig per motius molt diferents de tota l'esquerra del país.

Però resulta que l'educació dels nostres joves està sota mínims estem entre els pitjors països de món, amb més del trenta per cent de joves ni tan sols arriba a obtenir el graduat escolar i cal fer alguna cosa per canviar el desastre a què ens han portat les successives reformes, totes sota mandats socialistes. Aquesta vegada sembla que va de debò i si els populars no s'arronsen a última hora, tindrem per primera vegada una llei on primarà l'excel · lència, es van a efectuar exàmens globals a tot el país destinats a unificar els disset plans diferents estudis encaminats a parcel · lar el país, els professors guanyaran en autoritat i respecte per part dels alumnes i s'evitarà que cada jove universitari i adoctrinat i amb el seu títol sota el braç es quedi estabulat a la cua de l'atur de la seva crida comunitat autònoma, llevat que se li acudeixi sortir del país a treballar de cambrer.

Quan he preguntat a qualsevol dels que ahir es manifestaven per què ho feien, ni professors ni alumnes podien donar algun argument de pes llevat que el ministre no els ha consultat, quan la realitat és que porten un any deixant plantat sense voler assabentar-se que va aquesta història i això si, que les retallades en els pressupostos actuals anaven a empitjorar encara més la deficient qualitat de l'ensenyament, quan el que proposa aquesta llei no és una cosa tan conjuntural com els salaris dels professors o els seus punyeteres hores lectives sinó que es tracta de donar-li la volta al mitjó a aquest assumpte i perquè alumnes estudiïn d'una punyetera vegada, els pares portin els seus fills educats a l'escola i els professors ensenyin matèries tan comuns i ara desconegudes o pervertides com geografia, història o literatura del seu país i no dediquin el seu temps a adoctrinar-los en llengües que cap dels alumnes va a necessitar en la seva futura vida laboral.