La Generalitat de Catalunya gasta 560 milions anuals a mantenir els 41 consells comarcals de Catalunya, una subdivisió territorial que va impulsar CiU en els últims temps de Jordi Pujol que ara només un partit està plantejant eliminar al considerar una despesa supèrflua: Ciutadans.
Albert Rivera, ha assegurat que "la ciutadania no entén que es gasti 560 milions en un nivell administratiu redundant com els consells comarcals, quan aquesta xifra supera els més de 500 milions que s'ha retallat en Sanitat la Generalitat aquest any". "Cal simplificar les administracions. Aquest sobredimensionament de càrrecs i llocs no es pot justificar davant els ciutadans i menys en un moment de retallades i ajustos en els serveis públics essencials ", ha manifestat Albert Rivera.
En tres ocasions Ciutadans ha proposat al Parlament de Catalunya suprimir els consells comarcals: en el de Política General, al de Pressupostos i en què es van discutir les últimes retallades. I les tres vegades el gruix dels partits catalans ha votat en contra. La raó: els alcaldes i regidors cobren quantioses dietes per acudir als plens dels consells comarcals pels quals la majoria dels partits doten als seus quadres d'un sobresou a través d'aquests organismes.
Catalunya no és l'única autonomia amb consells comarcals. Aragó i Astúries també els tenen. I el Bierzo s'ha convertit en comarca de Castella-Lleó.
Però és a Catalunya on aquest aparell administratiu subprovincial es troba més desenvolupat. Hi ha un total de 41 comarques i més de mil consellers comarcals. Un exemple: el Consell de l'Alt Penedès costa més de 180.000 euros en òrgans de govern dels quals 101.000 són per a càrrecs de confiança i 5.300 euros de dietes a càrrecs electes.
A Catalunya hi ha gairebé 1.100 consellers comarcals, majoritàriament alcaldes i regidors que cobren dietes per assistir als consells d'aquestes entitats. Per Rivera, "molts d'aquests organismes no tenen sentit. Van néixer com un contrapoder convergent a les diputacions que controlava el PSC però ara han perdut fins i tot la motivació amb què van néixer ".
Barcelona i els seus voltants com el Baix Llobregat tenen la paradoxa que la duplicitat és molt més evident, ja que hi ha l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que dóna serveis a més de 4 milions d'habitants, el que deixa amb un sentit més que dubtós a organismes com el Consell Comarcal del Barcelonès, un dels que cobreix més habitants i per tant que més consellers té i més càrrecs de confiança col · loca.
Ara ve Oriol Junqueras dient que ja tenen un millor destí per als consells comarcals: "Caldria que la Generalitat recuperi les competències de gestió tributària i muntar una Agència Tributària a cada comarca i així podrien aprofitar els locals que quedarien buits". El conte de la lletera ...
Estalvi, estalvi i estalvi,,,, però com estalviem? ...
Albert Rivera, ha assegurat que "la ciutadania no entén que es gasti 560 milions en un nivell administratiu redundant com els consells comarcals, quan aquesta xifra supera els més de 500 milions que s'ha retallat en Sanitat la Generalitat aquest any". "Cal simplificar les administracions. Aquest sobredimensionament de càrrecs i llocs no es pot justificar davant els ciutadans i menys en un moment de retallades i ajustos en els serveis públics essencials ", ha manifestat Albert Rivera.
En tres ocasions Ciutadans ha proposat al Parlament de Catalunya suprimir els consells comarcals: en el de Política General, al de Pressupostos i en què es van discutir les últimes retallades. I les tres vegades el gruix dels partits catalans ha votat en contra. La raó: els alcaldes i regidors cobren quantioses dietes per acudir als plens dels consells comarcals pels quals la majoria dels partits doten als seus quadres d'un sobresou a través d'aquests organismes.
Catalunya no és l'única autonomia amb consells comarcals. Aragó i Astúries també els tenen. I el Bierzo s'ha convertit en comarca de Castella-Lleó.
Però és a Catalunya on aquest aparell administratiu subprovincial es troba més desenvolupat. Hi ha un total de 41 comarques i més de mil consellers comarcals. Un exemple: el Consell de l'Alt Penedès costa més de 180.000 euros en òrgans de govern dels quals 101.000 són per a càrrecs de confiança i 5.300 euros de dietes a càrrecs electes.
A Catalunya hi ha gairebé 1.100 consellers comarcals, majoritàriament alcaldes i regidors que cobren dietes per assistir als consells d'aquestes entitats. Per Rivera, "molts d'aquests organismes no tenen sentit. Van néixer com un contrapoder convergent a les diputacions que controlava el PSC però ara han perdut fins i tot la motivació amb què van néixer ".
Barcelona i els seus voltants com el Baix Llobregat tenen la paradoxa que la duplicitat és molt més evident, ja que hi ha l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que dóna serveis a més de 4 milions d'habitants, el que deixa amb un sentit més que dubtós a organismes com el Consell Comarcal del Barcelonès, un dels que cobreix més habitants i per tant que més consellers té i més càrrecs de confiança col · loca.
Ara ve Oriol Junqueras dient que ja tenen un millor destí per als consells comarcals: "Caldria que la Generalitat recuperi les competències de gestió tributària i muntar una Agència Tributària a cada comarca i així podrien aprofitar els locals que quedarien buits". El conte de la lletera ...
Estalvi, estalvi i estalvi,,,, però com estalviem? ...
Teresa Schembri Schembri
ResponderEliminarSr Carrio ...... Y tanto ex presidente ? Qué esta pasando ? Qué están tramando Rajoy , Aznar , Felipe ...... Raro raro