¿Per què falten a Veneçuela el paper higiènic, el pollastre, la llet, la farina per arepas, el sabó i així fins al 21% dels productes habitualment consumits pels veneçolans? Segons Nicolás Maduro (no se sap si de la seva pròpia collita o per confessió d'algun ocellet delator), es deu als acaparadors i als canalles productors que volen perjudicar la seva tasca per generar la insubordinació popular.
Nicolás Maduro afronta la crisi del paper higiènic. Els veneçolans estan indignats. Hi ha escassetat al país. Han hagut importar urgentment 50 milions de rotllos per por a desordres populars. Ningú sap per on pot començar una rebel · lió popular. (Seria la primera vegada que es va a convocar les barricades a una munió de gents assegudes al vàter).
Pel que sembla la solució al paper higiènic si això es perllonga, passaria per l'intercanvi amb la importació massiva d'exemplars de Granma des de Cuba. Yoani Sánchez, la blocaire cubana que és molt pràctica, els ha suggerit que li demanin a Cuba una edició diària del diari Granma. Els cubans fa mig segle que utilitzen el Granma per a aquest assumpte fosc, solitari i delicat. Ningú pren seriosament el seu contingut, però tots coincideixen que el continent soluciona un problema generalment quotidià. És veritat que quan la tinta té massa plom, o quan la textura és molt aspra, la zona es ressent i pica, però el règim ho justifica explicant que és la conseqüència del dur bloqueig dels pèrfids gringos.
Una altra solució seria que els veneçolans cada vegada mengin menys, així anaven a solucionar les altres mancances. Així matarien dos ocells d'un tret. (Perdó per l'al · lusió a l'ocellet) No caldria tant pollastre, farina o llet i el presumible és que necessiten quantitats decreixents d'aquests productes de luxe superflus consumits fonamentalment per la decadent burgesia.
Segons els càlculs del Ministeri de Planificació, un saberut equip d'investigadors dirigit pel senyor Jorge Giordani, donada la ingestió, digestió i dejecció de fibra prevista per al pròxim quinquenni-el socialisme del segle XXI tot ho preveu i calcula-, és possible que el 2018 serà suficient un confeti perquè cada veneçolà mantingui gloriosament resplendent l'orifici de sortida.
Sort que el senyor Maduro diu conèixer qui són els 900.000 chavistes que no van votar per ell, pel que ja té prevista la redempció d'aquests traïdors rebels, pel que aviat veurem la seva propera victòria en la seva lluita contra l'imperialisme.
Milton Friedman solia dir que si es posés al capdavant del desert del Sàhara a un govern planificador, al cap de pocs anys hauria d'importar sorra. A més del paper higiènic, és clar.
Nicolás Maduro afronta la crisi del paper higiènic. Els veneçolans estan indignats. Hi ha escassetat al país. Han hagut importar urgentment 50 milions de rotllos per por a desordres populars. Ningú sap per on pot començar una rebel · lió popular. (Seria la primera vegada que es va a convocar les barricades a una munió de gents assegudes al vàter).
Pel que sembla la solució al paper higiènic si això es perllonga, passaria per l'intercanvi amb la importació massiva d'exemplars de Granma des de Cuba. Yoani Sánchez, la blocaire cubana que és molt pràctica, els ha suggerit que li demanin a Cuba una edició diària del diari Granma. Els cubans fa mig segle que utilitzen el Granma per a aquest assumpte fosc, solitari i delicat. Ningú pren seriosament el seu contingut, però tots coincideixen que el continent soluciona un problema generalment quotidià. És veritat que quan la tinta té massa plom, o quan la textura és molt aspra, la zona es ressent i pica, però el règim ho justifica explicant que és la conseqüència del dur bloqueig dels pèrfids gringos.
Una altra solució seria que els veneçolans cada vegada mengin menys, així anaven a solucionar les altres mancances. Així matarien dos ocells d'un tret. (Perdó per l'al · lusió a l'ocellet) No caldria tant pollastre, farina o llet i el presumible és que necessiten quantitats decreixents d'aquests productes de luxe superflus consumits fonamentalment per la decadent burgesia.
Segons els càlculs del Ministeri de Planificació, un saberut equip d'investigadors dirigit pel senyor Jorge Giordani, donada la ingestió, digestió i dejecció de fibra prevista per al pròxim quinquenni-el socialisme del segle XXI tot ho preveu i calcula-, és possible que el 2018 serà suficient un confeti perquè cada veneçolà mantingui gloriosament resplendent l'orifici de sortida.
Sort que el senyor Maduro diu conèixer qui són els 900.000 chavistes que no van votar per ell, pel que ja té prevista la redempció d'aquests traïdors rebels, pel que aviat veurem la seva propera victòria en la seva lluita contra l'imperialisme.
Milton Friedman solia dir que si es posés al capdavant del desert del Sàhara a un govern planificador, al cap de pocs anys hauria d'importar sorra. A més del paper higiènic, és clar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario