domingo, 26 de mayo de 2013

El saqueig d'Andalusia (48) Objectiu: Retirar el cas dels ERES a la jutge Alaya

 
La jutge Mercedes Alaya no només s'està enfrontant a un cas d'enorme complexitat amb els simples recursos de la seva modest jutjat, sinó també l'assetjament sistemàtic del PSOE, hegemònic des de fa més de tres dècades a Andalusia, i la capacitat de maniobra per obstruir l' acció de la justícia ha quedat suficientment de manifest al llarg de tot el procés. Ara des del poder establert es torna a posar un altre obstacle en el seu camí cap a la veritat.
 Alaya, com es recordarà, va estar sis mesos de baixa mèdica i, per tant, incapacitada per impulsar la instrucció del cas, dilació de la qual no se li pot fer responsable per raons òbvies.

Gonzalo Moliner en un clar abús de les seves funcions, el màxim responsable del nostre sistema judicial es va atrevir a amenaçar amb un expedient disciplinari a la jutge que investiga la trama dels ERES fraudulents a Andalusia, segons ell poc diligent en la tramitació del qual, probablement 
sigui l'assumpte més complex que es dirimeix als tribunals espanyols en aquests moments.

La qüestió és treure-li com sigui el cas abans que sigui massa tard. Es tractaria que pel fet d'imputar a un sol polític aforat el cas que seria Jose Antonio Viera, i per aquest motiu hagués de passar a mans del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia on existirien els suficients recursos per poder dinamitar el cas i deixar- los
amb condemnes a nivell de funcionaris, deixant fora del cas als altres polítics responsables durant tots aquests anys o sigui, Griñán, Chaves o Zarrias.

Cal recordar que l'ínclit Moliner, nomenat president del Suprem per Ruiz Gallardón és un destacat socialista al qual s'ha referit el ministre de Justícia en conversa amb Rubalcaba etzibant 1 inqualificable "no et queixaràs, que he posat a un dels teus". La Justícia ha estat corrompuda en el seu vèrtex pels governs del PSOE i ara amb el del PP el temor és que la descomposició s'estengui cap a la seva base de manera imparable. Dels socialistes cabia esperar de sobres. En el Partit Popular, en canvi, es tractaria d'una traïció en tota regla als seus votants, malauradament ja acostumats a servir de moneda de canvi en les esbandides que els populars perpetren amb el PSOE cada vegada que arriben al poder.

No hay comentarios:

Publicar un comentario