Igualtat davant la llei

Ahir tant la Casa Reial com els monàrquics de la casta política caminaven celebrant si fos un victòria judicial, la desconcertant decisió de a Secció Segona de l'Audiència Provincial de Balears que la infanta Cristina no acudeixi a declarar pel cas Nóos. No obstant això, l'acte emès, més aviat sembla que no s'ha seguit el mateix criteri que el que s'ha utilitzat per mantenir com a imputats a la resta dels implicats en el cas Nóos, començant pel secretari de la infanta, Carlos García Revenga, com si la infanta fos una dona sense formació ni criteri a l'hora d'embutxacar substancioses quantitats costat del seu marit. D'aquesta manera se li ha restat la possibilitat d'explicar davant la justícia la seva versió del que ha passat. Encara que el més important de l'acte deixa oberta la possibilitat que la infanta sí que hauria pogut cometre: el delicte fiscal.

Han cregut que el fet de formar part de la Junta Directiva de Nóos no era indici "prou vehement" per poder suposar que la Infanta coneixia de l'activitat d'aquesta entitat, també se suma el fet que Cristina era també sòcia al 50% de l'entitat Aizoon i es beneficiava dels ingressos, presumptament il · lícits, que aquesta obtenia de Nóos. Ara apareixeran probablement nous correus aportats per Diego Torres, que vindran a enfortir les sospites de participació, a títol d'cooperadora necessària, en les activitats presumptament delictives del seu marit i soci.

Una citació per prestar declaració en qualitat d'imputat no és processalment el mateix que una acusació formal, menys encara una condemna, per molt que ho confonguin els que ja donen per culpable a la infanta i els que la volen veure lliure de tota màcula encara que sigui a costa de situar-la per sobre de la llei. El que és evident és que el criteri a l'hora de suspendre la seva declaració com a imputada no ha estat de cap manera el mateix que amb la resta dels implicats. El que resulta vergonyós és l'insòlit comportament de la Fiscalia, com bé li ha retret el jutge Juan Jiménez en el seu vot discrepant. El que és innegable és que la Casa del Rei es limita a expressar el seu "màxim respecte" a les resolucions judicials únicament quan li són favorables.

Flac favor han fet a la monarquia aquests jutges amb les seves ganes d'agradar, ja que consumeixen dicisión va a justificar tots aquells que porten temps demanant la desaparició de la institució monàrquica als que reforça els seus arguments que hi ha dues classes de ciutadans, quan no fa molt el rei proclamava la igualtat dels espanyols davant la llei. La Corona surt molt perjudicada amb aquesta decisió, ja que encara que momentàniament la infanta no hagi de seure davant d'un jutge, si han tant ella com el seu pare el rei donar tota mena d'explicacions als ciutadans sobre un assumpte que s'ha convertit ja en un culebró.