El cost de la inversió ligüística

La VdB

La Generalitat va gastar 122.300.000 en la política lingüística en català el 2011. D'aquesta quantitat, més de 27,9 milions d'euros els va gastar l'autonòmica Direcció General de Política Lingüística per fomentar l'ús del català, un 7,97% menys que el 2010 però una 124,68% més que el gastat l'any 2000. A més, les conselleries destinar més de 94,3 milions d'euros amb el mateix objectiu. Aquestes xifres no compten el cost del personal destinat a aquestes funcions. Per a Mascarell, és imprescindible que Catalunya esdevingui un Estat separat de la resta d'Espanya per evitar les "pedres" que el Govern posa al desenvolupament de la llengua catalana i posar fi a "la normalització del català".

La Generalitat de Catalunya ha destinat, només en l'any 2011, un total de 122.339.237,41 euros en política lingüística per promocionar i, en alguns casos, privilegiar en exclusiva, l'ús del català (i de l'aranès) a la Comunitat, malgrat que l'espanyol també és llengua oficial. Les dades figuren a l'Informe de Política Lingüística 2011, presentat aquest dilluns pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

L'informe ha estat elaborat per la Direcció General de Política Linguistica departament adscrit a la Conselleria sota control de Mascarell, i conté les actuacions més rellevants en matèria lingüística (en català i aranès) realitzades durant l'any 2011, l'últim informe analitzat amb dades estadístiques recollits en l'enquesta del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (FUNDACC) i la informació de la mateixa Generalitat.

Uns 28 milions d'euros des de la autonòmica direcció general

Despesa de l'autonòmica Direcció General de Política Lingüística des de 2001 només dedicat a la política lingüística en català (font: Informe de Política Lingüística 2011).

Així, les actuacions de l'Administració autonòmica han suposat un total de més de 122.300.000 d'euros. D'aquests, 28.262.309,82 euros han estat gestionats directament per la Direcció General de Política Lingüística 'per fomentar l'ús del català', sense incloure la despesa del personal destinat a aquesta tasca. Aquesta partida ha estat un 7,97% menys que el 2010 i un 124,68% més que en comparació amb el gastat en 2000, i s'han executat 27.943.889 euros.

La partida gestionada per la Direcció General de Política Lingüística per al 2011 s'ha desglossat en els 19,9

milions d'euros aportats al Consorci per a la Normalització Lingüística, per 'atendre les despeses de funcionament (formació, assessorament i dinamització)'; als 1, 4 milions d'euros lliurats al Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT, per 'contribuir al finançament de les despeses de funcionament', i els 236.839 euros aportats a l'Institut Ramon Llull, per a 'atendre les despeses corresponents a la Fira Internacional d'Idiomes i Cultures Expolagues 2010 'i per a les despeses de manteniment del mateix institut.

En els 27,9 milions d'aquest departament de la Conselleria de Cultura, la directora general és Ester Franquesa, també s'han inclòs, entre altres, els 726.672,21 euros aportats a l'Institut d'Estudis Catalans per al finançament de les seves 'despeses de funcionament '; dels 750.000 euros al Consorci Casa de les Llengües, per les seves despeses, i els més de 1,2 milions d'euros destinats al doblatge de les pel · lícules en català.

Més de 94 milions d'euros entre les conselleries

Desglossament de la despesa destinada a les polítiques lingüístiques en català per les diferents conselleries (font: Informe de Política Lingüística 2011).

Però a aquesta xifra cal sumar una infinitat de partides que cada conselleria gestiona individualment. Així, als més de 27,9 milions d'euros executats cal sumar 94.395.348,41 euros. És a dir, en total 122.339.237,41 euros. Una xifra que, malgrat tot, és menor que el destinat a aquestes tasques en 2010 any en què es van destinar 159.034.423,14 Euros.

La xifra de més de 94,3 milions d'euros correspon 'a actuacions adreçades a difondre el coneixement de la llengua catalana i fomentar l'ús social' dutes a terme per les diferents conselleries, pel que en aquestes partides no s'han inclòs ni els 'despeses de formació del personal propi de l'Administració de la Generalitat, costos d'equipaments i infraestructures o actuacions que, tot i ser en català, no tenen com a finalitat el foment de l'ús [d'aquesta llengua]', ni tampoc les remuneracions del personal .

Així, la Conselleria de Cultura ha destinat 58.865.243,30 euros, la de Presidència, 11.212.054,08 euros, la d'Economia i Coneixement, 4.536.572 euros, la de Benestar Social i Família, 1.000.000 euros, la d'Ensenyament, 44.942.283,55 euros, la d'Empresa i Ocupació, 193.500 euros, la de Salut, 71895 euros, la de Governació i Relacions Institucionals, 48.746,31 euros, la d'Interior, 31.700 euros, la de Justícia, 1.414 735,10 euros, i la de Territori i Sostenibilitat, 22.508,07 euros.

Destaca, per sobre de totes, entre les partides desglossades, els 10.226.957,87 euros destinats per l'autonòmica Secretaria de Comunicació, adscrita a la Presidència de la Generalitat, per a subvencions a projectes i actuacions dels 'mitjans de comunicació en català o aranès ', així com al foment i consolidació de l'' espai català de comunicació '.

L'ús de les llengües

Al marge de la suma total d'euros a càrrec del pressupost de la Generalitat, l'informe presenta 'la situació lingüística' del català a Catalunya l'any 2011. Així, el 96,3% de la població adulta entén el català, el 80,5% el sap parlar (un percentatge que s'ha incrementat en més de 16 punts respecte al 1986) i el 65% el sap escriure (un augment de més de 33 punts respecte al 1986).

El percentatge de població que té el català com a llengua materna és del 37,5% del total de la població de la Comunitat, una xifra estable 'amb una lleu tendència al creixement en els últims tres anys'. Davant aquesta dada, entorn al 56% dels ciutadans tenen l'espanyol com a llengua materna.

A més, el català és la llengua habitual per al 43% de la població (tres punts i mig més que el 2010) i l'espanyol, per el 51,6% de la ciutadania (quatre punts i sis dècimes més que l'any anterior) . L'estadística aportada per la Generalitat no assenyala les persones que utilitzen les dues llengües habitualment.

Pel que fa a l'ús de les llengües oficials a Catalunya, el 63,1% utilitza l'espanyol a casa (un punt i mig més que el 2010) i el 49,1%, el català (4,1 punts més que el any anterior). En aquest cas (en resposta múltiple), l'informe tampoc especifica el percentatge de ciutadans que utilitza a casa les dues o més llengües.

Finalment, també en resposta múltiple, l'ús del català i l'espanyol entre els amics ia la feina augmenta respecte a les dades aportades en l'informe de l'any 2010. Entre els amics, l'ús de l'espanyol és del 79,3% de la ciutadania i del català, el 61,9%. I a la feina, l'espanyol ho utilitza el 80,1% de la població i el català, el 66,8%.

Mascarell vincula català i secessió

 Relació de centres universitaris i estudiants de llengua catalana i / o literatura catalana per països (font: Informe de Política Lingüística 2011).

Finalment, una dada que Mascarell ha posat èmfasi que la intervenció que ha obviat el cost global de les polítiques lingüístiques-és el nombre d'estudiants universitaris de llengua i / o literatura catalanes fora de Catalunya. En total, l'any 2011 ho van fer 7.216 persones en alguna de les 123 universitats de la resta d'Espanya i l'estranger (en total, 32 països).

Aquest nombre d'estudiants suposa un 5,24% menys que el curs anterior. El 2010 s'impartien cursos a 125 universitats, dos més que el 2011. El conseller ha criticat que a la resta d'Espanya hi hagi menys universitats (quatre) i estudiants (187) que a l'estranger, en països com Alemanya (24 i 1.463), Estats Units (13 i 458), França (13 i 1.035) , Itàlia (12 i 565) i Regne Unit (18 i 1.084).

Mascarell ha presentat l'informe, culpabilitzant al Govern i l'Estat de les "pedres a la sabata" que té el desenvolupament de la llengua catalana. Així, ha criticat la "ofensiva per part de l'Estat" que, segons la seva opinió, "no només no el protegeix [al català] sinó que li nega el caràcter de novena llengua d'Europa amb polítiques contràries" al seu "desenvolupament". "L'Estat ha jugat en contra del català moltes vegades", ha afegit.

En aquest sentit, el conseller ha exemplificat aquestes "pedres" i la "ofensiva" amb les sentències dels tribunals de justícia que exigeixen a la Generalitat aplicar el bilingüisme a les escoles de Catalunya i no privilegiar l'ús d'una de les llengües oficials ( el català) sobre l'altra (l'espanyol) en l'àmbit públic.

Encara l'exdirigent del PSC i també exconseller de Cultura amb aquest partit, ha assenyalat que "la llengua catalana té una salut creixentment positiva, i la llengua espanyola, una magnífica salut a Catalunya", no ha dubtat un instant a vincular ús, promoció i protecció del català amb la secessió: "És fàcil vincular aquestes dues coses. En tot cas, ho hem de vincular perquè és l'única manera de dir que el futur acabi ben aviat, en el sentit que ben aviat acabi la normalització del català ".