"Estan enfrontant als nens pel 'Procés"

La Fiscalia i el Govern demanen a la Generalitat que eviti l'assistència de menors en horari lectiu a les protestes a favor del referèndum

Dues nenes sostenen una estelada a la Diada.

El correu electrònic, assegura, va ser la gota que va fer vessar el got. Rafael Bejarano va rebre un missatge de l'institut del seu fill, a 3r d'ESO a l'IES Infanta Isabel D'Aragó (Barcelona), indicant que havia d'enviar una justificació si vol que acudeixi a l'atur convocat des d'ahir fins demà a Catalunya per diferents associacions estudiantils com a suport al referèndum de l'1 d'octubre. El motiu, segons el mail, és "una vaga general de tots els estudiants per defensar els drets democràtics de la població". Bejarano, andalús de 50 anys que es va mudar a Barcelona als 40 dies de néixer, assegura que està "indignat". "No crec que la via de reclamació democràtica estigui basada en enfrontar a nens de 15 anys, que quedaran marcats segons la seva assistència o no a aquesta vaga. La situació ha arribat a enfrontar a les criatures pel Procés ", protesta. Aquest diari va intentar sense èxit demanar la versió del centre.

QUÈ LI POT PASSAR ALS CENTRES?

Carmen Perona, advocada especialitzada en dret administratiu educatiu, assegura que la petició de la fiscalia no té sentit. "Si els pares autoritzen els seus fills a anar a una manifestació o a secundar una vaga, el centre no és responsable perquè no té la custòdia del menor en aquell moment". Si són els docents els que els mobilitzen sense autorització, el responsable últim és el director, que s'enfronta a fins a sis anys de suspensió de feina i sou. Perona explica que va representar quatre casos a Madrid, on els centres es van mobilitzar contra les retallades o contra un tancament. El càstig va ser entre un i tres anys de suspensió. Pel que fa al requeriment del ministeri, "l'última paraula la té la Generalitat" perquè les competències estan transferides.

Els menors s'han situat al centre de la crisi institucional més greu que travessa Espanya en dècades. Se'ls troba amb estelades al coll, manifestant-davant de comissaries i ajuntaments o pegant cartells en hores de classe. Ahir dues institucions van prendre cartes en l'assumpte: la fiscalia, que exigeix ​​als centres que controlin als menors, i el Ministeri d'Educació que denuncia que, de vegades, els nens han estat mobilitzats "sense prèvia autorització dels pares, ni comunicació prèvia al director ".

En el seu escrit, el fiscal de sala coordinador de Menors, Javier Huete, adverteix als quatre fiscals catalans de menors que encara que estiguin autoritzats per les seves famílies, els centres segueixen tenint "obligacions de custòdia" dels escolars en hores lectives. I que, en el cas en què causin danys personals o materials, comparteixen la responsabilitat civil amb els pares.

La FaPaC, la federació que agrupa el 76% de les associacions de pares catalans, es mostra "sorpresa" per la missiva de la fiscalia. Recorda que en ocasions anteriors no s'ha emès un comunicat i davant el "nerviosisme de les famílies" insisteixen que la normativa permet als alumnes a partir de 15 anys sumar-se a les protestes. La LOE accedeix al fet que els alumnes a partir de 3r de l'ESO vagin a la vaga si és una decisió col·lectiva i el Suprem va avalar que ho facin, a més sense permís patern. En el cas dels més petits, encara en el col·legi i sense aquest dret a vaga reconegut, FaPaC prefereix mantenir-se al marge ja que en aquest cas consideren que és "responsabilitat" dels pares.

El ministeri -en un requeriment del seu número dos, Marcial Marín-, enumera a una dotzena de centres, majoritàriament instituts, en els quals els alumnes van faltar a classe per les mobilitzacions perquè la Generalitat "depuri responsabilitats". En cas contrari, adverteix un portaveu, denunciaran per la via contenciosa administrativa. Els casos són dispars. A Olot (Girona) desenes d'alumnes van protestar davant de l'Ajuntament autoritzats per les seves famílies. Aquestes havien rebut una carta dels centres amb intenció de "fer-se sentir" perquè consideraven que els seus drets havien estat "trepitjats".

El llistat ministerial inclou a l'institut Lluís de Perguera (Manresa), on la direcció va permetre que el professorat portés als alumnes a manifestar-al costat de la comissaria. Mentre que l'IES Bisbe Sivilla de Calella (Barcelona) va col·locar urnes al pati "perquè els menors participin i votin al costat dels seus professors". Segons l'escrit, l'Administració catalana vulnera articles de la LODE, de la Llei de protecció jurídica del menor (invoca a l'interès superior del menor) i de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.

Hi ha exemples que han quedat fora de la llista del ministeri. El director de l'institut Mediterrània (Castelldefels), amb qui aquest diari no ha aconseguit parlar, ha fet seves les proclames del Sindicat d'Estudiants i crida a una carta a mobilitzar-se davant "l'ofensiva franquista del PP". Per a més informació dirigeix ​​a les pàgines web convocants. A Twitter el novel·lista Lorenzo Silva, barceloní, es lamenta: "Tristesa. He estat diverses vegades en aquest institut. Era un lloc de tots els ciutadans de Castelldefels. Veig que ha estat 'conquistat ".

Una portaveu d'Educació a Catalunya recorda, respecte a l'escrit de la fiscalia, que els alumnes de 3r de l'ESO en endavant poden manifestar-se. I afegeix que, en altres mobilitzacions, també s'ha demanat autorització com la que reclama l'IES Isabel D'Aragó. PAÍS ha pogut constatar que no passa així en altres comunitats com Navarra o Madrid. La portaveu afirma que encara no han rebut el requeriment ministerial i no aclareix si s'han obert expedients.

FaPaC també vol desmentir que estiguin mobilitzant les famílies per forçar que les escoles es mantinguin oberts el dia del referèndum. "Que cadascú actuï lliurement". Tot i que la federació sí que el 20 de setembre va emetre un comunicat "per defensar els drets fonamentals i la democràcia" que els independentistes consideren lesionats.

Carta del centre Mediterrània de Castelldefels.

La federació Ceapa de Catalunya, majoritària a la resta d'Espanya però que en aquesta regió agrupa només a 211 instituts, afirma que no ha rebut queixes per enviaments de cartes. Fins a la data la institució s'ha distanciat de la situació política, però dissabte debatrà si es posiciona. "Nens ​​de 15 anys quedaran marcats per la seva assistència o no a la vaga" en suport del referèndum.