La CUP es consolida com a força decisiva en la política catalana acompanyada per un moviment ple de fusions i escissions
Des del seu naixement el 2001, elecció rere elecció, la CUP s'ha consolidat en les institucions catalanes i, encara que molts reconeixen els seus al·legats, pocs poden identificar les seves arrels. Menys encara amb el laberint de fusions i escissions de diferents organitzacions que l'han precedit i fet pujar fins a esdevenir una força decisiva de la política catalana.
La construcció del moviment
El naixement del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) el 1968, escindit del Front Nacional de Catalunya (FNC), dóna un pas més enllà al que havia estat l'independentisme fins aleshores. De fet, va ser aquesta nova formació la que va incorporar l'estrella vermella i el triangle groc a l'estelada blava, per distanciar-se de les seves compatriotes i defensar l'uníson la "alliberament nacional i social". La primera crisi del partit, el 1974, es rasa amb una escissió interna i dues noves afegitons: el PSAN-provisional i el PSAN-oficial.
El PSAN-provisional, tot i ser més minoritari, serà el que vertebrarà el moviment que donarà a llum a l'Esquerra Independentista. Des de 1974, els seus militants teoritzen sobre l'organització del que es coneixerà com moviment Català d'Alliberament Nacional (MCAN), que aglutinarà al poc temps diferents organitzacions de caràcter nacional-popular a base d'un mateix projecte polític articulat per sectorials. A partir de 1979 aquest moviment actua com front d'oposició al règim del 78 (neix llavors Terra Lliure) i crea sindicats de treballadors, organitzacions de joves i d'estudiants.
El 1984 apareix el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), com a organització unitària de l'independentisme, que s'escindeix en 1987. Una part dóna pas a la fugaç AUP el 1993, mentre que l'altra, Catalunya Lliure, es dissol en 1996. molts dels seus militants entren a ERC, i altres formen en 1995 la Plataforma per la Unitat d'Acció, que el juliol del 2000 es dissol per donar pas a Endavant.
Davant la proliferació de casals populars 'durant aquesta època, aposten per tancar aquesta atomització i revertir la tendència. Les organitzacions estudiantils i juvenils són les primeres fusionar-se i neix l'Alternativa Estel i la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) -que fundaran conjuntament el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) al 2006-, així com Maulets i la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI), que s'ajuntaran el 2012 i sorgirà Arran.
Però quin és el panorama actual d'aquest moviment polític? Quines organitzacions el configuren?
Alerta Solidària (AS)
Formada majoritàriament per advocats, des del 2000 Alerta Solidària és l'organització "antirepressiva" que posa a disposició dels seus militants formació, assessorament i representació judicial i política. Organitzen campanyes públiques per denunciar casos de vulneració de drets dels militants, així com de col·lectius i persones afins. Aquests lletrats han defensat a persones detingudes en protestes com la vaga general del 29 de març del 2012 o les protestes de Can Vies.
Arran
Aquesta organització s'ha situat recentment en el panorama mediàtic per les seves accions contra el turisme massiu. Molt actius en els carrers, des de Arran denuncien la manca d'espais de reunió per crear projectes col·lectius, l'elevat atur juvenil i les dificultats per accedir a l'habitatge. El seu objectiu és "construir el moviment juvenil", és a dir, unir joves perquè s'organitzin en assemblees de pobles i ciutats de tot el territori dels Països Catalans, el seu marc de referència. El seu actual portaveu és Mar empordanès.
La CUP actua com la branca institucional que congrega les demandes del moviment en assemblees populars. La seva aposta per la "lluita municipal" es reactivar amb el canvi de segle, quan una Esquerrra Independentista renovada respecte als anys 80 és capaç de crear cada vegada més candidatures municipals. Des del 2003 fins al 2015 multipliquen la seva presència municipal amb regidors, però no donen el salt al Parlament fins al 2012, acompanyats per diferents organitzacions d'esquerra anticapitalista i independentista. Amb 21 alcaldies, la CUP gestiona municipis en què viuen un total de 576.421 persones. La meitat dels 10 diputats del Parlament tenen el carnet de la CUP: Benet Salellas, Eulàlia Reguant, Joan Garriga, Sergi Saladié i Gabriela Serra.
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
La Coordinadora Obrera Sindical (COS) és una de les organitzacions més antigues del moviment. Aquesta sectorial presta assessorament laboral i sindical i denuncia casos de precarietat i vulneració de drets laborals. El seu objectiu és desmarcar-se dels sindicats tradicionals i apostar per la "combativitat". Han donat suport reivindicacions com les "falses cooperatives" del sector carni, han incidit en les vagues de TMB i han denunciat a diverses cadenes de menjar ràpid "per explotació laboral".
Endavant
L'objectiu d'aquesta organització política traça la voluntat d'enfortir la vinculació dels moviments socials amb la "alliberament nacional". Un dels seus principis irrenunciables és que les organitzacions "prioritzin" les lluites populars i que l'Esquerra Independentista no aboqui a un "front institucional", de manera que insisteixen en la necessitat de no deixar que aquestes eclipsin el moviment popular construït de base. La gran cara visible d'Endavant és Anna Gabriel i també milita aquest col·lectiu el diputat Carles Riera.
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Amb representació en universitats i instituts, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) actua com el "agent sindical estudiantil". Les seves consignes apel·len a una educació "pública, popular, feminista, de qualitat i en català" i la seva tasca consisteix en la "organització i mobilització" de l'alumnat perquè "prengui consciència dels seus drets". Aliats necessàriament amb les assemblees de les diferents facultats i instituts, el seu portaveu s'enorgulleix d'haver aconseguit aturar el conegut decret 3 + 2 (3 anys de grau i 2 de màster), ja que el Parlament va aprovar el maig del 2016 una moratòria sobre la seva aplicació, arran d'una moció presentada per la CUP.
Noves organitzacions
Encara que no formen part de la Taula de l'Esquerra Independentista (TEI), el màxim òrgan de coordinació, hi ha altres organitzacions polítiques que incideixen en aquest moviment. Una d'elles és Poble Lliure, hereva del MDT, que es va crear el 2014 i de la qual forma part el diputat Albert Botran. "No ens considerem un corrent intern, som una organització independent que aposta institucionalment per la CUP", reivindica un dels seus portaveus, de manera que no veuen "necessari formar part del moviment".
Po altra banda, el 2016 es van succeir escissions d'Arran en diferents Assemblees de Joves per la Unitat Popular (Ajup) degut, principalment, a la confrontació d'estratègies i aliances a l'hora d'encarar el 'Procés' sobiranista.
el Periódico
No hay comentarios:
Publicar un comentario