Fer xantatge als alcaldes

La força de xoc de l'independentisme té davant seu el repte majúscul de prendre els carrers, paralitzar la vida econòmica a Barcelona i mantenir aquesta mobilització durant dies i dies. I això va molt més enllà d'una altra vistosa manifestació l'11 de setembre. Els president de l'ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart són conscients i estan dosificant les forces. Per això, per exemple, van evitar qualsevol concentració davant del Parlamentmientras s'aprovaven les lleis del Referèndum i la Transitorietat, segons expliquen fonts de les dues organitzacions.

"Sobirà és qui decideix el que és l'estat d'excepció", va escriure el filòsof Carl Schmitt. Després que la majoria independentista declarés "un estat d'excepció legal" al Parlament aquesta setmana, la Diada d'aquest dilluns serà la prova de foc per a l'ANC, Òmnium Cultural i la resta d'entitats sobiranistes sobre la seva capacitat per establir un estat de emergència als carrers, especialment a Barcelona.

CUP i ANC proven el seu poder per portar l'estat d'emergència als carrers catalanes

De moment hi ha inscrites 360.000 persones per a la manifestació de la Diada, amb el que es podria superar l'assistència d'anys anteriors a aquest tipus d'actes patriòtics

La ANC i la resta d'associacions no estaran soles. La CUP té capacitat per mobilitzar 2.000 persones, que poden ser claus en un entorn de xoc perllongat de l'independentisme amb les autoritats i que duri diversos dies. Tant el president català Carles Puigdemont en una passada entrevista a La Vanguardia, com altres consellers, han fet repetides crides a mobilitzar-se en els carrers per defensar "la llibertat i la democràcia".

A Barcelona la líder del partit d'extrema esquerra a l'ajuntament, María José Lecha, ha criticat que Colau estigui "del costat del PP, de Cs i tots els que aplaudeixen la demofobia", terme amb el qual ha qualificat el rebuig al referèndum il·legal .

Ha garantit que a Barcelona es podrà participar, perquè "la gent farà que es pugui votar" tot i que el Govern municipal ignori la veu del poble, segons ha declarat durant la concentració, en què han participat unes 800 persones.

Ajuntaments que han dit o diran 'no'

Tot i que encara són molts -els més grans- els que no s'han pronunciat sobre les instruccions de Puigdemont sobre el referèndum, ja hi ha ajuntaments rellevants com Lleida o Tarragona, que han declinat participar en els preparatius de l'1-O. Entre els que encara no han contestat Puigdemont però previsiblement el rebutjaran estan també Lleida, Tarragona i Terrassa.

També estan Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat més important de Catalunya amb més de 250.000 habitants; Viladecans (Barcelona), Vallirana (Barcelona), Gavà (Barcelona), i Badia del Vallès (Barcelona). Mataró (Barcelona) previsiblement també es negarà.

No obstant això, al Govern de Madrid ja s'ha descomptat que si cal que hi hagi una foto clausurant urnes, n'hi haurà. I, que en tot cas, no s'arribarà a això amb mesures de pressió preventiva, com va ser el cas de la impremta de Constantí (Tarragona) on s'està imprimint la papereria de la consulta que ha estat declarada il·legal.

discurs malmès

L'independentisme arriba l'11 de setembre amb les forces intactes. Però no ha aconseguit ampliar el seu espai polític, tal com es van comprometre fa una any, a la fase final del 'Procés'. L'esdevingut en la manifestació després dels atemptats jihadistes a Catalunya no va ajudar a fer-ho, per exemple. El mateix que l'espectacle de Carme Forcadell saltant-se lleis, reglaments i organismes consultius per treure a marxa i martell la Llei del Referèndum i la de Transitorietat, encara que són actes nuls de ple dret, en no tenir el suport dels equips jurídics del Parlament. Forcadell havia estat la presidenta de l'ANC. És una valor de referència de tot l'activisme independentista que ha mostrat més d'un tic dubtosament democràtic.

El front econòmic que se li obre a l'ANC és poc esperançador: s'ha compromès a fer front als avals que el Tribunal de Comptes exigeix ​​a Mas

Al 9-N, el 2014, un total de 1,8 milions de persones van votar a favor de la independència. Al 27-S, el vot independentista -Junts paper Sí més la CUP- va sumar 1,9 milions de paperetes. Són xifres molt importants però potser no suficients per independitzar Catalunya de manera unilateral. Un milió de persones d'aquest col·lectiu estan molt mobilitzades, però es desconeix si seran capaços d'allargar en el temps les protestes amb efectivitat suficient. La ANC mai es enfrontat a un repte així.

El front econòmic

A més, l'ANC necessitarà fons. La caixa de resistència que acumulaven juntament amb Òmnium sumava aquest cap de setmana més de 800.000 euros però ja han anunciat que es destinaran a cobrir les 5 milions de dipòsit que exigeix ​​el Tribunal de Comptes a Artur Mas i la resta dels responsables del 9- N.

Amb la petició de fiances per part de la Fiscalia, més les multes a la pròpia ANC o la resta càrrecs públics que participin, les xifres es disparen. Jordi Sánchez ha dit que esperen triplicar els 800.000 euros que té ara. Però les mobilitzacions de l'ANC també necessiten diners.