Junqueras, Puigdemont i Arrimadas durant el pleno | EFE
La segona sessió del Parlament ha estat igual que el dia anterior i, a pesar dels maniobres per obstaculitzar la seva aprovació per part de l'oposició, els separatistes han aconseguit aprovar les lleis il·legals per a la seva desconnexió amb Espanya.
Els separatistes donen nous passos en l'organització del referèndum d'autodeterminació a la espera de les conseqüències pràctiques de les mesures empreses pel Govern, el Tribunal Constitucional i la Fiscalia, que no semblen commocionar-les en absolut. Cientos de alcaldes, segons l'Associació de Municipis per la Independència, han respost satisfactòriament a l'ordre del president i el vicepresident de la Generalitat, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, de posar a disposició de la "administració electoral" de l'1 d'octubre. Els mitjans públics ja difonden la propaganda "institucional" del referèndum, funciona la web "informativa" on es llisten els voluntaris per a l'organització i celebració de la consulta i el Parlament segrestat pels separatistes partits continua amb el cop d'estat.
Els diputats de ciutadans, PSC i PP han recorregut la mateixa estratègia del dimecres per entorpecer en la mesura de la possible imposició per aplastamiento de la agenda secesionista. El Consell de Garanties Estatutàries, organisme cuys dictàmens són obligatoris, però no vinculants, ha tornat a recordar a la Mesa del Parlament que qualsevol norma que es pretén tramitar a la càmera requereix un informe de l'entitat si així ho sol·licita algun dels grups parlamentaris . Segons la nota del Consell, el dret dels diputats a exigir un dictamen "no pot ser limitat per algun òrgan parlamentari".
Tanto da. La presidenta de la càmera, Carme Forcadell, està disposada a allargar les sessions que es requereixin i convocar a Mesa i junta de portaveus quant temps sigui necessari per salvaguardar un atisbo de "normalitat" parlamentària. Els diputats dels grups separatistes i els membres del Govern sobrevolen amb notable irritació les dilacions provocades per l'oposició. Les acusen de "filibusterisme" mentre nomenen els membres de la "administració electoral" de la matinada i alteren l'ordre del dia a la seva conveniència i amb la connivència de Carme Forcadell i els membres separatistes de l'organ rector del hemicicle.
Escrits dels serveis jurídics
Un tenor dels escrits dels serveis jurídics i administratius del propi Parlament i del Consell, considerat un Tribunal Constitucional autonòmic, els partits separatistes han desbordat ja totes les línies roges. El portavoz de "Catalunya Sí que Es Pot", Joan Coscubiela, va posar el dit a la llaga en advertir als partits separatistes que estaven cometent un atropell amb els drets dels diputats .
El seu grup parlamentari està roto. Els canitas de Pablo Iglesias recolzen el referèndum, els comunitats coquetean amb el procés separatista, però Coscubiela ha assumit la funció de portaveu del grup parlamentari per denunciar les tropelías dels grups separatistes fins al punt d'obtenir una ovació dels diputats del PP, Els ciutadans i el PSC van posar en peu i seguit del clamour "Democràcia, democràcia, democràcia!".
Coscubiela va arribar a Carles Puigdemont a la seva conducta. "Si algú li ha d'explicar al president de la Generalitat el que significa el respecte pel Estatut és que hem arribat a una situació molt greu. Han arribat al límit de tramitar els drets. Estem a favor del referèndum, que és legítim projecte de la república catalana, però no d'aquesta manera ". L'exdirigent de CCOO va realitzar un alegato a favor de la independència, però en contra dels procediments totalitaris empleats per Juntes pel Sí i la CUP. "Seguint els seus mètodes, aplicant la majoria absoluta parlamentària, es podria debatre i aprovar la pena de mort", va declarar des de l'acte el diputat lleidat indicant directament a Puigdemont, que gesticulava negant. "Fixeu-vos a quin grau d'irresponsabilitat han arribat", va concloure Coscubiela en un dels pocs moments "hàbils".
Com el dimecres, Carlos Carrizosa, de Ciutadans; Alejandro Fernández, del PP; Eva Granados i Ferran Pedret, del PSC, van estar a la altura de les circumstàncies en la seva denúncia dels procediments autoritaris dels separatistes.
Amenaza de la CUP
La CUP va replicar a l'oposició acusant al Consell de Garanties Estatutàries d'estar al servei de l'Estat. El diputat Benet Salellas va apuntar directament a l'organisme de la Generalitat i va recriminar els seus components "sotmetre's" als partits de l'oposició. Avisados quedan.
A cinc minuts de les nou de la nit Forcadell va donar pas a la votació de l'alteració de l'ordre del dia, que va sortir avanci amb 71 vots a favor. Després d'un breu referent amb els diputats de l'oposició, es va votar l'exempció dels tràmits per a la llei de "transitoriedad". Els diputats de PP, Cs i PSC es van marxar de la càmera.
Sustanciadas a trancas i barrancas les dues votacions, Forcadell va obrir un termini fins a les once de la nit per presentar esmenes a l'articulat de la nova norma, una espècie de "constitució" que aspira a regir Catalunya a partir del 2 d'octubre i fins a la redacció de la carta magna de la república després d'unes eleccions constituents i un altre referèndum.
Una altra "llei" aprovada
A les 00:45, van començar la votació de la llei de transitoriedad. Els diputats de ciutadans, PSC i PP abandonen els seus escaños. El PP no va deixar flags a la botiga. Carme Forcadell va passar a la cresta d'esmenes. La CUP i Junts pel Sí s'havia autoenmutat. Es tractava de donar-li una pota de burocracia parlamentària al cop després de les intervencions de l'oposició.
Tot va sortir a demanar la boca dels separatistes. A les 00:48 del viernes 8 de septiembre es va aprovar Forcadell la llei "fundacional" en absència dels diputats de l'oposició. Acte seguit, suspèn la sessió fins aquest divendres a les deu de la matí.
El TC avisa a Trapero i un altre miler de càrrecs catalans que han d'impedir el 1-O
En els recursos admesos un tràmit es menciona a directius de mitjans públics catalans, càrrecs elevats i alcaldes catalans.
Josep Lluís Trapero | EFE
El cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i el director general de la policia autonòmica, Pere Soler i Campins, figuren entre els milers de càrrecs apercibits pel Tribunal Constitucional (TC), que ha admès un tràmit aquest dijous els quatre recursos presentats pel Govern contra la llei i la convocatòria de referèndum d'atodeterminació a Catalunya per al pròxim 1 d'octubre.
En les resolucions acordades, segons han confirmat a Europa Press les fonts del tribunal de garanties, s'aprecia a més d'un miler de càrrecs polítics -un seixanta alt mandataris de la Generalitat i els 947 alcaldes de la Catalunya- del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa tendent a l'organització del referèndum.
Així, tal com s'havia sol·licitat en una de les impugnacions -la referida a les mesures complementàries per a l'organització de la consulta-, el TC ordena que la resolució adoptada aquest dijous es notifiqui personalment a desenes d'alts càrrecs de la Generalitat relacionats amb l'organització de la consulta, començant pel president, Carles Puigdemont.
La petició es va fer extensiva als responsables dels mitjans de comunicació públics catalans (Catalunya Ràdio i TV3) ja responsables dels mossos com són Josep Lluís Trapero i el director general del cos Pere Soler I Campins, així com als 947 alcaldes de Catalunya , aquestes últimes "amb caràcter preferent i urgent". Se hará a través de la Delegació del Govern.
El tribunal s'ha reunit amb caràcter d'urgència per estudiar aquests acords després d'haver admès, tan sols unes hores abans, la tramitació de l'incident d'execució contra les resolucions parlamentàries que van permetre aquest dimecres el debat i aprovació de la llei que regularà la consulta independentista.
Les quatre iniciatives anunciades pel president del Govern, Mariano Rajoy, que el tribunal ha acordat donar tràmit, concretament, un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei del referèndum i les impugnacions contra el decret de convocatòria del 1-O, que conté les normes complementàries per organitzar i contra l'acord del Parlament que nomena una Sindicatura Electoral, equivalent a la Junta Electoral Central.
Duelo de cobardes
Espanya té la sort que els dirigents separatistes d'avui són molt més cobardes que els d'ahir, que ja eren força. I té la desgràcia que els qui tenen que defensar-los d'ells no són menys. Porteu els separatistes cinc anys esperant a reunir el coratge per fer el que se suposa que és el seu màxim temps. ¿Quin sentit té buscar i rebuscular la forma legal de cometre una grosera il·legalitat? Tarda o temprano haurà de violar una llei, desobedecer a un tribunal. Per què han trigat tant a fer-ho? Por cobardía. Si al final s'atreveix a fer alguna cosa serà una base d'animar els uns als altres, com fan els matons que, aïllats dels altres, agachan la cap avergonzats, però que, en grup, jalanats els uns pels altres i s'amaguen després la responsabilitat grupal, són capaces de les majors atrocitats.
Tan cobardes son que serien incapaços d'arribar fins on han fet de no ser perquè tenen enfront d'uns tan cobardes com ells. Han anat provant, donant petits pinzells al Govern d'Espanya, i al veure que no responia, s'han tornat poc a poc a fer més. Han venir els arañazos i després, els mordiscos. I el Govern, atescat pel panic que li fa exercer d'aquest, no és capaç de respondre amb fallades, resolucions i sentències, com si estiguéssim en un procés civil i no davant un cop dirigit al mateix cor de la nació. El que fa que sembli inofensiu és la cobdícia dels que està perpetrant. I el que fa que sigui un perill és la dels que ens hem de defensar d'ell.
Dicen tots, el Govern i l'oposició, que cal actuar amb proporcionalitat per no generar més descontent a Catalunya, que aplicar l'article 155 de la Constitució és el que els separatistes volen reunir darrere de si més partidaris dels que ara tenen. No discuteu que sigui el que vulguin, però, encara que fos així, no val la pena que un territori segueixi sent Espanya si no s'apliquen les lleis espanyoles. Què més fa que Catalunya continuï sent formalment Espanya si el meu dret a parlar espanyol no es reconeix i els meus fills, en cas de viure-hi, serien obligats a escolaritzar-se en una llengua que no és la seva? Què més dóna si allí, quan un nacionalista malversa fons públics, no se li aplica el Codi Penal que regeix per als altres? El primer que cal fer a Catalunya és imposar l'imperi de la llei, absent des de fa decennis. Si és veritat que hi ha catalans als que, encara que no siguin independentistes, incomoda l'aplicació de la llei fins al punt de convertir-los al separatisme, serà un problema d'ells, no del rest. No podem acceptar, com portem els bustos fent, que per a que Catalunya segueixi sent Espanya allí només rijan les lleis que els nacionalistes volen que rijan. Si per ser un Estat de Dret, hem de quedar-nos quatre gats, que així sigui. Però no hi ha pecat pelearlo. Basta tenir un poc més de coratge que ells. I per a això bastaría el d'un ratolí que sortia a mig brau
La situació a Catalunya ha arribat a un punt en el qual no podem esperar aquesta marxa enrere del nacionalisme en què tant es van confiar d'una forma tan-per dir-ho suau- insensata o innocent. Altres ens portaven temps avisant que la malaltia nacionalista estava tan arraigada en una part important de la societat catalana -i, sobretot, en una part molt important dels seus dirigents- que no podia esperar sinó una fugida cap a davant amb els ominosos fruits que es veien de tots. Però molts, i singularment el Govern i la major part de la classe política, no volien veure-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario