Lluís Salvadó, el detingut clau dels 30.000 milions a l'estranger

Dels 14 detinguts per les forces de l'ordre en l'operació judicial contra el referèndum, un d'ells, lligat a ERC, era objectiu prioritari per la seva importància per a l'1-O

El secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó. (EFE)

La Guàrdia Civil té enregistraments del secretari català d'Hisenda, Lluís Salvadó, un dels detinguts en l'operació judicial d'ahir, en què explica que ja té "30.000 milions d'euros assegurats per iniciar la independència". Salvadó és també secretari general adjunt d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). D'aquí l'enuig dels diputats d'aquesta formació quan es van assabentar, mentre estaven en el ple del Congrés, de la detenció dels seus col·legues a Barcelona i dels registres en dependències oficials de la Generalitat.

Aquests diners, assegurava l'alt càrrec del Govern català, prové de l'estranger. En algunes de les seves xerrades, Salvadó argumentava que "per començar a caminar, el 2 d'octubre hauríem de tenir sobre la taula 5.000 milions d'euros per cobrir les despeses d'aquest mes". La seva preocupació és que "el Govern català necessita 5.000 milions mensuals, és a dir, 60.000 milions d'euros a l'any, perquè tot segueixi funcionant, pagant les nòmines dels funcionaris, pagant als ajuntaments, pagant als Mossos, pagant les prestacions de jubilació i d'atur ... ".

Cop judicial a l'entorn de Junqueras

Amb els diners que afirmava que ja tenia emparaulat a l'estranger, doncs, tindria per anar tirant sis mesos. I com aconseguiria la resta? Ell té clar que només hi ha tres maneres: mitjançant impostos, mitjançant cotitzacions o acudint als mercats internacionals. Però en els seus missatges alliçonadors organitzats per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a ciutadans o col·lectius, afirmava que podia tenir accés a fons d'inversió internacionals que estarien disposats a aportar diners perquè Catalunya s'independitzés. És més: deixava entreveure que ja hi havia hagut contactes amb aquests fons i que no seria cap problema obtenir els diners que Catalunya necessita per treure de sobre a Espanya. Tot depèn, és clar, del que se'ls prometi després als fons que tan 'desinteressadament' aposten per una secessió d'aquestes característiques.

No obstant això, el principal problema que té la Generalitat -deia Salvadó en una trobada al barri barceloní de Gràcia el passat 11 de maig- és que la Hisenda catalana va recaptar l'any 2016 un total de 1.200 milions d'euros. Això vol dir que, si comença el seu any fiscal l'1 de gener, el dia de Reis ja ho hauria gastat tot. És, doncs, una quantitat irrisòria. Després d'un gran esforç fiscal el 2017, esperava que a 1 de setembre la recaptació de la seva Hisenda ascendís a 3.000 milions, el que allargaria la supervivència de l'Estat català "fins al dia de Sant Antoni, el 17 de gener". Una altra quantitat irrisòria.

Però la seva teoria tenia trampa: pensava disminuir la bretxa deficitària amb la recuperació de "15.000 o 16.000 milions d'euros que corresponen a l'espoli fiscal". Es queixava que el Govern espanyol havia creat un sistema fiscal que feia que les empreses de l'Ibex pagaven un impost de societats inferior al 10%, el que és un greuge comparatiu "amb el nostre teixit empresarial".

La guerra dels impostos

Per això, afirmava davant els seus, "tenim ja preparada tota l'estructura informàtica per gestionar els impostos a Catalunya, incloent els de l'Estat". El que no deixava clar és com pensa detreure els impostos estatals dels comptes del Regne d'Espanya i amagar-les Cristóbal Montoro. És cert que, entre altres coses, el seu departament va arribar a acords amb les quatre diputacions de Catalunya (totes en mans dels independentistes) perquè es converteixin en oficines recaptadores de l'Agència Tributària catalana en els seus respectius territoris. Però això no és suficient. El que té clar és que "quan anem a votar, hem d'estar capacitats perquè el dia després passin coses".

El secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó (d), i el vicepresident, Oriol Junqueras.

El secretari d'Hisenda es queixava en una de les xerrades que "el 2015, érem 125 treballadors a l'ATC, gestionàvem el 50% de les funcions pròpies de l'autonomia i delegábamos molta recaptació en els registradors de la propietat. I fins 2016, pagàvem 10 milions a l'AEAT per fer la recaptació executiva ". Davant d'això, considera que per desenvolupar la Hisenda catalana cal "assumir la recaptació executiva, ja que és absolutament imprescindible per al dia en què assumim la recaptació de la totalitat dels impostos. Per a això, hem augmentat personal. Hem passat de 324 a 450 persones, ia 1 de setembre tindrem 750, i en dos o tres mesos més, arribarem a les 800. A aquestes persones les haurem de situar en algun lloc i pensem augmentar les nostres oficines de cinc a 32, habilitant 14 oficines pròpies distribuïdes pel conjunt del país. Ja hem signat contractes amb empreses que estan habilitant aquestes oficines, per tenir-ho tot preparat l'1 de setembre. Després, tindrem 13 oficines més dependents de diputacions i consells comarcals ".

Volia gestionar els embargaments de trànsit

Tot això, "ha d'anar acompanyat per un sistema informàtic per a tractar dades de forma eficient. Ja gestionem l'impost de vehicles contaminants, amb cinc milions de contribuents, i estem preparats per assumir amb aquests programes aquells impostos que gestionen, habitualment, els estats ". La base de dades, afirmava, "és molt potent".

Salvadó esperava gestionar totalment la recaptació executiva aquest mes de setembre, incloses les 300.000 sancions impagades de Trànsit. "A qui no pagui multes, la qual embargaremos nosaltres i no l'AEAT, com passa ara", assegurava. Així mateix, assumeix la gestió d'impagats extraterritorials de diversos ajuntaments, entre ells Barcelona i Sabadell.