jueves, 14 de septiembre de 2017

Un selfie amb Otegui

Resultado de imaxes para un selfi con otegui

Què els agrada d'Otegi? L'hi pregunto a les persones que, en la manifestació separatista de la Diada, es van acostar somrients a fer-se selfies amb el qual va ser dirigent de la ETA i no ha condemnat els crims de l'organització terrorista. És més, hi és, com a secretari general de Sortu, i per tant hi era, a la manifa separatista, precisament per això: per no ser un terrorista penedit. No seria el cap dels hereus d'ETA si hagués rebutjat o declarat repulsiu aquest llegat criminal. D'aquí que pregunti als enlluernats amb aquest convidat d'honor de la performance separatista què troben d'admirable en ell. ¿Que fos d'ETA durant els anys en què va assassinar a mansalva? ¿Que no hi hagi formulat condemna ni declarat penediment ni ajudat a aclarir els més de 300 assassinats que segueixen pendents de justícia?

No es pot circumscriure l'admiració que allà es va veure per Otegi només als que, per la seva edat, tindrien l'excusa de la ignorància. Els calia pentinaven cabells blancs entre els que van anar a donar-li la mà i a demanar-li selfies. És possible, sí, que hi hagi gent encantada de retratar-se amb qualsevol que tingui notorietat, sense importar quina sigui la causa de la fama, i que aquesta fascinació amb el famós els porti a perdre el cul per fotografiar-fins amb un assassí en sèrie que hagi sortit a la tele. No descarto 1 papanatisme així en aquest cas. El dubte que tinc és si el embadaliment amb Otegi és pel seu historial entre els pistolers d'ETA o pel blanqueig de aquest historial que vénen fent ell mateix, els seus i els seus auxiliars. Un blanqueig que arriba al punt de presentar a Otegi com l'home providencial que va detenir la màquina de matar. Posats a fer, no és que ho blanquegin, és que ho santifiquen.

Això dels selfies és per a un estudi psicològic, però la invitació, per part dels organitzadors, s'ha d'entendre com un acte polític. Va ser un signe d'amistat i complicitat polítiques amb els hereus de l'organització terrorista. No sé si ho van fer a posta, però ho sembla: ha coincidit amb el 30 aniversari de l'atemptat d'Hipercor, la major massacre de la història d'ETA. I-sis morts i quaranta-sis ferits. Va ser el 19 de juny de 1987, a Barcelona. Van ficar a l'aparcament un cotxe amb 27 quilos d'amonal i 200 litres de líquids incendiaris. La sentència de l'Audiència Nacional exposa així el que ha passat:
Resultat d'imaxes per a un selfi amb Otegui
Arnaldo Otegi

Una bola de foc va cremar a les persones que va trobar al seu pas, alhora que va produir una ingent quantitat de gasos tòxics que va ocasionar l'asfíxia de les persones que es trobaven en el seu radi d'acció. Diverses persones van resultar atroçment cremades i mutilades, sense cap possibilitat d'escapar davant la foscor produïda pel fum negre i els materials incendiaris adherits al seu cos, ja que la composició de l'explosiu va fer que els productes incendiaris s'adherissin als cossos sense cap possibilitat de desprendre-se'n ni apagar-los, ja que la seva autocombustió es va ocasionar sense necessitat d'utilitzar l'oxigen ambient.

En aquells dies, Otegi portava uns deu anys en l'organització terrorista. Perquè Otegi és dels que van entrar a ETA quan pràcticament havia acabat la dictadura franquista. És dels que van desenvolupar la seva carrera criminal en contra de la democràcia. I la gran majoria dels atemptats i assassinats d'ETA van ser durant la democràcia.

Aquest any, en l'aniversari de la massacre d'Hipercor, Otegi va posar un tuit dient que compartia "el dolor de les víctimes" i que "mai va haver d'ocórrer". Potser preparava d'aquesta manera el seu desembarcament a la manifestació de la Diada. Cal notar que va posar: "Mai va haver d'ocórrer". No va posar, per exemple: "Mai havíem d'haver posat aquell cotxe-bomba ni cap altre".

Resultado de imaxes para un selfi con otegui

Mai va haver d'ocórrer. No hi ha subjecte. No hi ha responsable. Tampoc hi ha res de nou en les aparents condol d'Otegi. Després de l'atemptat d'Hipercor, l'ETA va difondre un comunicat dient que havia comès "un greu error" i Herri Batasuna el va secundar amb un altre en què lamentava "el cost en vides humanes i ferits que ha suposat aquest tràgic accident". Accident. Parlaven d'accident perquè la trucada d'avís, que va donar una hora equivocada per l'explosió, no va conduir al desallotjament del supermercat, de manera que responsabilitzaven a l'adreça de l'establiment i la policia.

La commoció per la massacre va obligar a ETA, i al seu braç polític, a aquella inèdita i lleu autocrítica. Tan lleu, que sis mesos després va perpetrar una altra matança. Va posar un cotxe bomba que va matar a onze persones, sis d'elles menors, en l'aquarterament de la Guàrdia Civil a Saragossa. No cal dir que ni la banda ni el seu braç van lamentar el cost en vides humanes d'aquell atemptat, com tampoc dels que van acabar amb la vida de molts militars, policies i guàrdies civils, inclosos familiars, dels que van tenir la mala sort de passar per allà, i de tants altres.

Amb aquest encert que alguns tenen per seleccionar convidats, TV3 va aprofitar la presència a Barcelona d'un representant significat d'aquesta història de terror per entrevistar-lo. Els del programa van dir a les xarxes socials que l'hi havien passat molt bé amb Otegi. Un tipus simpàtic, amb el qual riure una mica i fer-se selfies. A l'retratar-tan riallers amb ell, els separatistes catalans han quedat retratats. El retrat no és afavoridor.

Quan aquell comunicat de Batasuna sobre el "accident" d'Hipercor, La Vanguardia va posar en un editorial: "El comunicat que tots hem hagut de llegir desborda la indignació per causar encara alguna cosa més profunda: fàstic". Aigua passada. Avui, Otegi pot passejar-se com una estrella del rock per Barcelona, ​​el lloc d'aquella matança i d'altres. Ni tan sols el fet que el terrorisme, en la seva forma gihadista, acabés de passar la seva dalla per la ciutat va portar als seus amfitrions i admiradors a preguntar-li pel seu passat. Un passat, aquesta és la qüestió, que segueix formant part del seu present.

No hay comentarios:

Publicar un comentario