El Ministeri d'Hisenda assumirà, a partir d'ara, el pagament de les nòmines als funcionaris de la Generalitat, de les subvencions públiques que reben famílies i empreses catalanes i de les prestacions per dependència. Aquesta és una de les conseqüències que es desprèn de les mesures adoptades aquest divendres pel Consell de Ministres per a "garantir que cap euro es destina a cap fi il·legal, com el referèndum de l'1 d'octubre, o contrari a l'estabilitat pressupostària".
Així ho ha explicat el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres on ha donat compte del que ell ha anomenat com "un mecanisme innovador de control de pagaments" per a, en la pràctica, intervenir la caixa de la Generalitat. A més, el Consell de Ministres ha acordat donar un ultimàtum de 48 hores al president Puigdemont perquè en aquest termini present a Hisenda un pla de retallades de despeses del pressupost autonòmic que, sense afectar els serveis essencials, garanteixi que Catalunya complirà el seu objectiu de dèficit al 2017. "Si no adopta aquest acord de no disponibilitat, l'adoptarà el ministre", ha dit Montoro en roda de premsa, a manera d'ultimàtum.
Les mesures adoptades avui pel Consell de Ministres, doncs, busquen un cap doble. D'una banda, garantir que no es destina diners a finançar el referèndum; d'una altra, que Catalunya complirà amb la llei d'estabilitat pressupostària i el seu objectiu de dèficit. O el que és el mateix: d'una banda, que no es gasta "en el que no s'ha de"; d'una altra, que no es gasta de més.
Ha exigit a la Generalitat que signi un decret de no disponibilitat pressupostària que cedeixi a Hisenda el control dels pagaments de l'autonomia, i garantir així que no es destinin fons a la celebració del referèndum. Si en 48 hores no s'ha signat aquest decret, l'executiu passarà a intervenir els comptes del Govern.
Es tracta d'un control directe de pagaments per part de l'administració central. El Ministeri d'Hisenda s'encarregaria de pagar directament als proveïdors de la Generalitat i les nòmines dels empleats. Per fer aquest pagament es farien servir fons que en condicions normals es transfereixen periòdicament a la Generalitat.
El motiu ha estat per la negativa del Govern a informar setmanalment de les despeses, mesura exigida per Hisenda per garantir que no es faci servir diners públics per a un referèndum declarat il·legal per la justícia. A partir d'aquest moment sorgeixen diverses preguntes:
Preguntes més freqüents sobre la disposició
A quant diners pugen aquests fons?
Cristóbal Montoro ha assegurat que les transferències a la Generalitat suposen 1.400 milions d'euros cada mes.
¿Suposa intervenir tots els comptes de la Generalitat?
No, ja que alguns tributs, com ara l'Impost de Transmissions Patrimonials, tenen recaptació i gestió autonòmica. El Govern encara tindria fons a la seva disposició.
Llavors, la Generalitat podria pagar als seus funcionaris?
No a tots, atès que la recaptació autonòmica és del tot insuficient per realitzar els abonaments. Montoro calcula en 250 milions mensuals els recursos propis de la Hisenda catalana.
I com cobrarien els funcionaris catalans la nòmina de setembre?
L'Estat ha de sol·licitar al Govern la justificació dels pagaments pendents de realitzar, i serà Hisenda el que els executi, si la Generalitat li remet la informació necessària.
Llavors, no podran comprar urnes?
No amb els 1.400 milions procedents de l'Estat, però sí amb els 250 de recursos propis. El Govern ha advertit, però, que posaria en mans de la fiscalia l'ús de fons per al referèndum. És possible, a més, que les urnes ja hagin estat adquirides escapant al control d'Hisenda.
En quina normativa s'empara la mesura?
Segons la Llei d'Estabilitat Pressupostària, l'incompliment dels objectius pressupostaris faculta Hisenda a prendre mesures "preventives, correctives i coercitives" sobre els comptes autonòmics. Catalunya ha incomplert objectius i ha rebutjat facilitar informació al Govern, per la qual cosa Hisenda considera que està habilitada per a la intervenció. No obstant això, nombroses autonomies han incomplert objectius. Encara que és la primera vegada que es pren una mesura tan dràstica, tampoc cap havia rebutjat anteriorment informar l'Estat de les seves despeses.
És una intervenció definitiva?
No, l'Executiu ha anunciat la intervenció de forma indefinida, mentre es doni la "circumstància excepcional" de la negativa a enviar informació a Hisenda.
Què més passos pot donar l'Estat?
La llei preveu que en el cas que l'autonomia incompleixi les exigències excepcionals aplicades, s'activi l'article 155 de la Constitució per a l'execució forçosa d'aquestes mesures. Es dóna la circumstància que la Llei d'Estabilitat Pressupostària va ser aprovada amb vots de CiU.
Què pot fer la Generalitat?
Més enllà de les accions legals que consideri, té tres escenaris.
- Acatar l'obligació de remetre informació setmanalment.
- Acceptar el decret de no disponibilitat de despesa i cedir a Hisenda el control dels seus comptes.
- El tercer escenari seria rebutjar el decret de no disponibilitat, en aquest cas els efectes pràctics serien els mateixos: el control estatal dels comptes.
- En un quart escenari, més extrem, la Generalitat podria rebutjar facilitar a l'Estat la informació necessària per fer els pagaments, el que complicaria l'abonament de les nòmines.
La Generalitat encara controla els recursos dels tributs que recapta, que són uns 250 milions mensuals. És a dir, tindria disponibles al voltant del 10% dels seus ingressos habituals. Per controlar també que aquests fons no es destinin a finançar el referèndum, el Govern controlarà tots els moviments que realitzi la Generalitat a través dels bancs. Com tots els pagaments es realitzen per transferència, Hisenda exigirà als bancs que per realitzar qualsevol moviment del Govern estigui acompanyant d'un informe de la Intervenció General i, en cas que percebin qualsevol moviment sospitós, han d'informar la Fiscalia. D'aquesta manera, Montoro tanca el cercle del control dels comptes catalanes "sense afectar les seves competències". Aquestes decisions "garanteixen que no s'usa ni un euro públic per qüestions il·legals", ha sentenciat Montoro.
El pagament a proveïdors seria més senzill de realitzar atès que Hisenda té a les mans les factures fins ara enviades per aquests, dins del Fons de Liquiditat autonòmiques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario