Fiscalia implica a Puigdemont en el cas Aquàrium

Operació de la Guàrdia Civil contra la corrupció a Girona: el 3% envolta Puigdemont

El jutge del jutjat d'instrucció número 2 de Girona i la fiscalia anticorrupció ordenen quinze registres en empreses públiques i privades.

L'expedient del 3% de Convergència obert en un jutjat del Vendrell (Tarragona) ha arribat a Girona després d'un informe de l'Agència Tributària en el qual es destaquen tota mena d'il·legalitats en la gestió de l'empresa Aggisa, la companyia pública que es s'ocupa del subministrament d'aigua de Girona, Sarrià de Ter i Salt, i en la qual també participa la privada "Girona SA", entre altres. En un registre a la consultora EFIAL, en el marc de l'operatiu original, es va trobar un informe elaborat sobre Aggisa encarregat pel qual va ser alcalde de Girona fins a gener de 2016, Carles Puigdemont.

Com el Jutjat d'instrucció número 2 de Girona tenia una investigació oberta sobre les irregularitats en la companyia d'aigües, després d'una denúncia de la CUP, la documentació es va aportar al dit jutjat, el titular, Manuel Marcelo, i la fiscalia anticorrupció han ordenat la pràctica de 15 registres en empreses i domicilis de diverses poblacions de la província com Fornells de la Selva, Bescanó, Navata i la capital.

La instrucció va arrencar després d'una querella de la CUP contra quatre directius de la concessionària que gestiona l'abastament d'aigua a Girona, Agissa SA, per perjudicar presumptament al 20% de la societat en mans municipals per beneficiar a la part privada, Girona SA, propietària el 80% restant de les accions. El jutge va imputar per administració deslleial i apropiació indeguda al conseller delegat de Agissa fins a juny de 2016, Narcís Piferrer, i al seu successor en el càrrec, Xavier Ballell, que era director tècnic de l'ens quan es van produir els suposats desviaments. Se'ls acusa d'haver autoritzat contractacions irregulars de Agissa amb empreses filials de Girona SA a preus molt superiors dels reals o per serveis que ni tan sols arribaven a prestar-se.

La CUP va demanar una allau de diligències per aprofundir en el perjudici ocasionat als ciutadans però no havia aconseguit anar més enllà del paper jugat per aquests consellers. L'escenari va canviar al juny quan va transcendir que l'Agència Tributària havia elaborat, a petició del jutge del Vendrell, un exhaustiu informe sobre Agissa que va detectar repartiments injustificats de dividends per valor de 10 milions d'euros, salaris de directius que mai van haver d'abonar que sumen altres 5 milions d'euros i crèdits concedits per Girona SA a l'empresa mixta amb tipus d'interès del 12% fora de mercat, entre d'altres irregularitats.

Desviament de 15 milions

El grup municipal de la CUP va ser el que va presentar la denúncia als jutjats de Girona el 2016 sobre el com a mínim irregular funcionament del consorci d'empreses. Avui, en canvi, han acusat l'Estat de practicar "una guerra bruta contra el procés català" i en veu baixa han insistit en la seva denúncia, però centrant-la en l'etapa dels alcaldes socialistes Joaquim Nadal i Anna Pagans, antecessors Puigdemont, el mandat va començar el 2011.

S'investiga el possible desviament de quinze milions d'euros i el pagament a càrrec dels comptes públics de lots de nadal, comptes de supermercats, de restaurants i fins de joieries, tot això amanit amb operacions d'enginyeria financera, factures falses i pagaments per serveis no prestats. En suma, un retrat municipal gironí de l'anomenat macrocaso del 3%, la trama establerta per Convergència en totes les administracions sota el seu control per a l'enriquiment d'empresaris afectes al partit i el finançament irregular del mateix i els seus dirigents.

Agents de la Guàrdia Civil van a registrar la seu de Agissa

La Guàrdia Civil registra en aquests moments les empreses Agissa, Girona SA i Prodaisa en una operació que podria comprometre a Carles Puigdemont, el president de la Generalitat, per la gestió que es va fer des de l'Ajuntament de Girona de les aigües i del clavegueram durant part del temps en què ell va ser alcalde de la ciutat. En concret per haver permès, presumptament, la continuació d'irregularitats que es venien produint des de fa lustres.

El jutge del número 2 d'aquesta localitat catalana, Manuel Marcelo, que està al capdavant de les investigacions, ha signat també un requeriment dirigit al consistori gironí i ha citat a declarar a diversos regidors relacionats amb les empreses investigades o amb les concessions que aquestes han rebut. Els registres, un total de 15, s'estan duent a terme a Girona, Fornells de la Selva, Bescanó i Navata (Girona), en el marc de l'operació denominada com 'Aquarium'.

Les ordres del jutge tenen com a objecte confirmar si van ser desviats més de 15 milions d'euros a l'empresa mixta Agissa, adjudicatària del proveïment i distribució de l'aigua potable en els municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Segons les investigacions, hauria «seriosos indicis» que aquests fons haurien estat detrets de manera presumptament irregular.

Cas del 3%

En concret, l'instructor ha citat l'empresari i exconseller Joan de Llobet, que era amo del 0,75% de l'empresa mixta de l'aigua de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa); l'exregidor del PSC i ex tinent alcalde de Girona Tomàs Sobrequés; l'exconseller de la societat Manuel Serra Pardas; l'advocat Luis Sibils; i l'empresari Ángel Dutras.

Aquestes imputacions es van acordar després que la Fiscalia Anticorrupció aportés al procediment, que s'havia obert al juliol de 2016 a Girona, un informe de l'Agència Tributària catalana. Aquest document s'havia elaborat en el cas del 3% sobre el presumpte finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), que s'investiga al jutjat d'Instrucció número 1 del Vendrell (Tarragona).

A partir dels indicis apuntats per l'Agència Tributària, els investigadors sospiten que AGISSA, que subministra l'aigua als municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Girona), va desviar fons per beneficiar GIRONA SA, entitat privada que forma part de la societat mixta, en detriment de la part social de la companyia i, en conseqüència, de les arques públiques.

Els vincles de Puigdemont

Els agents han sol·licitat documentació a l'Ajuntament de Girona, fet que ha provocat una irada protesta pública de l'alcaldessa convergent Marta Madrenas, que ha vinculat l'operatiu amb el referèndum. "En lloc d'operació Aquarium s'hauria d'anomenar operació Urnes", ha declarat.

No és la primera vegada que el 3% esquitxa a l'actual president de la Generalitat. El febrer d'aquest any va ser arrestat per segona vegada Josep Maria Bassols, exalcalde convergent d'Anglès i director de campanya de Puigdemont a les eleccions municipals.

El nom de Carles Puigdemont apareix en diversos documents de la matriu original del tres per cent. Hi ha fins i tot una fotografia del "president" amb Bassols en un partit del Camp Nou. Llavors, Puigdemont era alcalde i Bassols remetia la imatge a un dels seus contactes. El propòsit era implantar a Girona el mateix procediment de contractació dels convergents quan van governar l'ajuntament de Barcelona.

La Fiscalia Anticorrupció busca informació sobre les possibles mossegades vinculades a l'empresa municipal de l'aigua en la qual s'han detectat salaris sense justificar per 5 milions, un repartiment irregular de 10 milions d'euros i crèdits irregulars.

El cas té una altra derivada que també va més enllà de la querella inicial de la CUP. Els investigadors sospiten que els sobrecostos generats per totes aquestes presumptes irregularitats van poder servir per finançar campanyes electorals de l'antiga CiU i Junts Pel Sí. S'han descobert pagaments des de Girona SA a una agència de comunicació que treballava per al partit, AMR Publicitat SL, per valor de 138.090 euros entre 2010 i 2015. l'administrador d'aquesta agència de publicitat és Antoni Maria Rigau, germà de l'exconsellera de la Generalitat i expresidenta del Consell Nacional de CDC Irene Rigau.