El primer dia laborable després de la implantació de l'article 155 i amb l'ocupació de la Generalitat per part del Govern de Rajoy ha resultat ser un jornada almenys surrealista a causa dels constants moviments dels polítics defenestrats que fins ara estaven dirigint el desastre català. La nota la va donar el conseller Rull que en el moment d'entrada dels funcionaris al Palau ja era al seu despatx treballant, segons el. A mig matí ja s'havia anat amb destinació desconeguda.
Mentrestant la Fiscalia General de l'Estat presentava la querella contra Carles Puigdemont, els ex membres del Govern i ex membres de la Mesa del Parlament català per presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics en relació amb la crisi institucional generada a Catalunya després el referèndum il·legal de l'1-O i la posterior declaració d'independència anunciada per l'expresident català.
La querella del fiscal Maza
En una breu compareixença pública, que a penes ha durat dos minuts, el fiscal general d'Estat, José Manuel Maza, ha anunciat que el Ministeri Públic ha presentat dues querelles contra els antics membres del Govern i de la Mesa del Parlament. Una, davant l'Audiència Nacional. L'altra, davant del Tribunal Suprem distingint així entre les persones que no estan aforades i les que sí, respectivament.
El ministeri fiscal ha demanat a tots dos tribunals la declaració "amb caràcter urgent" dels querellats, en qualitat d'imputats, per a adoptar les corresponents mesures cautelars davant "la gravetat dels fets i els delictes imputats". En aquest sentit, la Fiscalia ressalta "la flagrància" dels fets presumptament comesos, "la contumancia en la il·legalitat" dels mateixos i "el risc de reiteració en la conductes antijurídiques", segons consta en el text de les querelles.
En total, la Fiscalia s'ha querellat contra 20 persones: 14 del Govern i sis de la Mesa del Parlament. La llista de l'Executiu català, encapçalada per Puigdemont i Oriol Junqueras, inclou finalment l'exconseller Santi Vila, tot i que va renunciar al seu lloc per evitar votar la declaració d'independència.
La Fiscalia reclama als jutges de l'Audiència i del Tribunal Suprem que imposin una fiança als acusats d'un total de 6,2 milions d'euros per cobrir les responsabilitats civils a les que podrien ser condemnats. Es tracta de la quantitat que, segons el Tribunal Constitucional, podria haver-se destinat a sufragar el referèndum il·legal del passat 1 d'octubre. La Fiscalia ja va reclamar aquesta xifra en les querelles que va presentar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), si bé la mesura no es va recordar.
Pel que fa a les causes obertes al TSJ català, el Ministeri Públic demana que es remetin acord correspongui al Suprem o l'Audiència Nacional.
Els 14 querellats del Govern, al costat de Carles Puigdemont, són Oriol Junqueras (vicepresident de la Generalitat), Jordi Turull (conseller de Presidència), Raül Romeva (conseller d'Afers Internacionals), Antoni Comín (conseller de Salut), Josep Rull (conseller de Territori i Sostenibilitat) i Dolors Bassa (consellera de Treball). Tots ells van ser diputats del Parlament fins al passat 28 d'octubre.
El llistat prossegueix amb Meritxell Borràs (consellera de Governació), Clara Ponsatí (consellera d'Ensenyament), Joaquim Forn (conseller d'Interior), Lluís Puig (conseller de Cultura), Carles Mundó (conseller de Justícia), Santiago Vila (conseller d'Empresa i Coneixement) i Meritxell Serret (consellera d'Agricultura).
Quant als membres de la Mesa del Parlament, la llista de querellats l'encapçala Carme Forcadell, presidenta d'aquesta Cambra, al costat de Lluís Maria Corominas (president del grup parlamentari Junts pel Sí), Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet.
El ministeri fiscal ha sol·licitat també a l'Audiència Nacional i al Suprem que citin a declarar en qualitat de testimonis a José María Espejo-Saavedra, vicepresident segon de la Mesa del Parlament; David Pérez Ibáñez, secretari segon de la Mesa; Antoni Bayona, lletrat Major; i Xavier Muro, secretari general del Parlament.
La fugida de Puigdemont
Més d'un centenar de periodistes a primera hora estava apostat front al Palau de la Generalitat esperant l'entrada de Puigdemont o qualsevol dels consellers destituïts divendres passat, que pel que sembla no s'estaven donant per assabentats. A mesura que va anar avançant el dia, les notícies cada vegada mes surrealistes sobre els moviments dels defenestrats, a més que han volgut mostrar-se com neutrals mostraven un panorama almenys caòtic. L'única bona notícia és que cap de les amenaces de boicot s'han produït i totes les institucions han estat funcionant amb tota normalitat durant tota la jornada laboral.
A Carles Puigdemont ho estaven esperant a la seu del seu partit per a les 10.30 a la seu del seu partit per fixar la seva estratègia davant les eleccions del 21 de desembre i no apareixia. Dues hores després es coneix que s'ha desplaçat a Brussel·les via Marsella on té previst demanar asil polític. Va sortir pels aires com els seus antecessors en el 34 es van escapar per les clavegueres.
Els exconsellers que acompanyen Puigdemont són els convergents Meritxell Borràs (Governació) i Joaquim Forn (Interior) i els republicans Dolors Bassa (Ocupació), Toni Comin (Sanitat) i Meritxell Serret (Agricultura).
El president cessat s'ha desplaçat a aquest país només un dia després que el secretari d'Estat d'Asil i Migració belga, Theo Francken, provoqués una polèmica a l'obrir la porta a la concessió d'asil a Puigdemont, oferta que va ser poc després negada per el primer ministre, Charles Michel.
Ara els sobiranistes volen presentar-se a les eleccions "il·legals"
En contra de les seves manifestacions sobre il·legalitat, tant ERC com el PDECat, els dos partits que formaven la colalición Junts Pel Sí, han anunciat aquest dilluns, amb més o menys rotunditat, amb compareixeran a les eleccions convocades per al pròxim 21 de desembre. «Senyor Rajoy, ens veurem a les urnes. L'aplicació del 155 és miserable », ha subratllat la coordinadora general de l'PDECat, MartaPascal, després de confirmar que el seu partit es presentarà a les eleccions.
"Buscarem la millor fórmula perquè els sobiranistes traguem el millor resultat que digui que no volem el 155», ha insistit Pascal, que ha reconegut que, malgrat que la maquinària electoral s'ha posat en marxa, encara no tenen candidat. Sí que ha dit, en canvi, que Puigdemont està al corrent de la decisió i la comparteix. La ausenica de l'expresident català a la reunió del Consell Executiu del PDECat era una de les grans incògnites del dia fins que ha transcendit que es trobaria a Brussel·les amb part dels membres cessats del Govern.
Per la seva banda, el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha considerat avui «il·legítimes» les eleccions al Parlament convocades pel Govern de Mariano Rajoy, encara que ha dit que «les urnes no ens fan por», de manera que «trobarem la manera de participar »en la cita del 21 de desembre.
En el primer dia laborable després de l'aplicació de l'article 155 i després de la reunió de la comissió permanent nacional d'ERC, Sabrià ha denunciat que les institucions catalanes «han estat ocupades de manera il·legal» i ha qualificat l'aplicació de l'article 155 de la Constitució de «cop d'Estat». «L'Estat vol jugar en un terreny que és el nostre, i trobarem la manera de fer-ho. Nosaltres no agredim les urnes, com van fer ells. El 21 de desembre estarem presents, trobarem la manera d'estar, presentant-nos o no presentant-nos ", ha dit.
La CUP també s'està pensant presentar-se, sembla ser que la pèrdua de les nòmines publiques pot generar un problema més gran que el ridícul que se'ls acosta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario