El vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Oriol Junqueras | EFE
Quin percentatge de la despesa va a finançar partides essencials i quina part va a qüestions accessòries i prescindibles?
Al llarg dels últims anys, els governs autonòmics han estat incapaços d'aprofitar la recuperació econòmica per acabar, per fi, amb els números vermells dels pressupostos. Pel flanc de l'esquerra, PSOE i Podem han insistit que l ' "austeritat" ha estat excessiva. Pel costat de la dreta, PP i Ciutadans han mostrat un discurs més moderat, però igualment han defensat un gir cap a polítiques de despesa més expansives.
"No hi ha marge per a més retallades". És la contestació que donen polítics d'un i altre signe cada vegada que algú recorda el forat pressupostari que encara segueixen tenint les administracions públiques espanyoles. Però, fins a quin punt és això cert? És cert que ja no hi ha partides susceptibles de ser retallades?
Prenguem el cas de Catalunya. La decisió de controlar directament dels comptes de la Generalitat, anunciada pel Ministeri d'Hisenda el passat mes de setembre ens permet avaluar quin percentatge de la despesa va a finançar partides essencials i quina quota dels pressupostos autonòmics va consignada a un altre tipus de qüestions.
En virtut d'aquestes mesures de control fiscal, l'Executiu es compromet a seguir finançant tot allò considerat com a "serveis essencials". En aquest epígraf entrarien la sanitat, l'educació, el sou dels treballadors, la seguretat, l'assistència social i els pagaments a proveïdors privats que contribueixen a finançar aquests serveis.
Totes les altres despeses queden congelats, en virtut d'un acord de no disponibilitat sobre aquells epígrafs pressupostaris vinculats a un altre tipus de prestacions o programes de despesa. De fet, per evitar qualsevol possible frau, tots els desemborsaments han de venir recolzats per un informe de la Intervenció de la Generalitat.
Cal recordar que, en termes de recaptació, els ingressos fiscals que es transfereixen a la Generalitat de Catalunya ascendeixen a 1.400 milions d'euros cada mes. Aquests ingressos es deuen a tres grans figures fiscals: IRPF, IVA i impostos especials. Hisenda s'encarrega de recollir la recaptació que generen aquests aquests gravàmens i de repartir les rendes obtingudes entre les diferents autonomies.
Doncs bé, després del primer mes de supervisió de les despeses, el Govern central ha detectat que només necessita 940 milions d'euros per complir amb els compromisos de despesa que es consideren essencials. De manera que, sobre un total de 1.400 milions transferits cada mes, només 940 milions van a parar al tipus de conceptes descrits amb anterioritat.
Els 460 milions restants -el 33% del total- es van a transferir a un compte que el Govern de Mariano Rajoy ha obert al Banc d'Espanya. Però la cosa no s'acaba aquí. Cada mes, la Generalitat gestiona tributs com l'Impost de Transmissions i Actes Jurídics Documentats, l'Impost de Successions i Donacions, els tributs sobre el joc, les taxes per serveis públics ... En total, s'estima que això suposa un ingrés mensual de 200 milions d'euros. Per tant, el desfasament arribaria als 660 milions d'euros.
Malbaratament en els serveis "essencials"
Aquest malbaratament no inclou el desfasament en què també poden incórrer les administracions públiques a l'hora de prestar serveis bàsics. Seria un error pensar que cada cèntim invertit en sanitat o educació està ben gestionat. Comunitats com Madrid han demostrat que es pot aconseguir millors resultats amb menys desemborsaments. La clau és l'eficiència, no l'augment continuat de la despesa. Però, fins i tot donant per bo que cada euro invertit en despeses socials està ben emprat, el control de despeses de la Generalitat revela que el malbaratament és més que notable.
No cal dir que la mateixa situació es reprodueix en moltes altres comunitats autònomes. No estaria de més, per tant, que el govern d'Espanya apliqués la Llei d'Estabilitat Pressupostària a les altres regions, ja que intervenir els comptes per congelar les despeses no essencials permetria acabar d'una vegada amb els problemes que es deriven de la despesa descontrolat del estat.
Lliure mercat
No hay comentarios:
Publicar un comentario