Els "Jordis" a la presó - Trapero en llibertat

Jordi Sánchez i Jordi Cuixart

A presó Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, els agitadors de l'independentisme

La magistrada Carmen Lamela ha acordat donat la mesura a petició de la Fiscalia, considera que el setge a la Guàrdia Civil no va ser una concentració pacífica

La jutge ha enviat a presó sense condicions als líders sobiranistes Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de l'ANC i Òmnium respectivament, els agitadors al carrer del procés independentista. La magistrada, que ha acordat la mesura a petició de la Fiscalia, considera que el setge a la Guàrdia Civil no va ser una concentració pacífica.

Tant en la seva entrada a primera hora del matí com el seu retorn a les 18.00 hores d'aquesta tarda Sánchez i Cuixart han estat rebuts amb aplaudiments per una vintena de diputats i senadors del PdeCAT al crit de 'No Esteu Sols' (No esteu sols) entre gran expectació mediàtica. Ells han respost amb salutacions i el puny en alt en senyal de victoria.La Fiscalia havia demanat presó per al "gran" dels Mossos per sedició. També reclama presó per als líders d'ANC i Òmnium.

Així ho ha exposat la jutge en l'acte pel qual ha acordat la llibertat amb mesures cautelars per al major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluis Trapero, i per la intendent Teresa Laplana. Els quatre han estat citats a declarar per segona vegada després del nou atestat de la Guàrdia Civil incorporat a la causa sobre els incidents ocorreguts durant registres i detencions a membres del Govern que planejaven el referèndum il·legal i la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre.

Com ja van fer en la seva primera declaració, els dos acusats s'han negat a respondre a les preguntes del Ministeri Públic. Sànchez ha contestat al seu lletrat mentre que Cuixart s'ha acollit al seu dret de no declarar, segons informen fonts jurídiques.

Segons l'últim atestat de la Guàrdia Civil, els dos van ser responsables de «encoratjar la massa» cridant a la protesta davant la Conselleria d'Economia -d'on els agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil no van poder sortir en gairebé 24 hores- i davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Encoratjar a les masses

Els testimonis han estès les seves declaracions durant tot el matí. Han comparegut dos agents de la Guàrdia Civil assetjats el 20 de setembre a la Conselleria d'Economia (Barcelona), quan desplegaven l'Operació Anubis per detenir 14 alts càrrecs del Govern català que preparaven el referèndum il·legal de l'1 d'octubre. També ha exposat la seva versió la secretària judicial que va supervisar els registres i va abandonar l'edifici pel terrat mentre una multitud agitada per les entitats esperava a la porta.

Els separatistes han acudit a l'Audiència Nacional representats per la seva habitual 'afició'. Han estat, entre d'altres, membres de les associacions que presideixen Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i polítics com Beth Abad i Feliu Guillaumes (PdeCat), Ion Iñárritu (Bildu) o Bernat Picronell i Jordi Martí (ERC). El contrapunt, d'un home i el seu cartell: "colpista, lladre de llibertats".

"Si Rajoy trenca aquest diàleg, la responsabilitat històrica serà seva", clamava Jordi Sánchez minuts abans de la seva compareixença. "Cap rendició i tota la dignitat. Tant de bo l'Estat espanyol se sent a dialogar", afegia Jordi Cuixart.

Relat dels aldarulls

"Els dies 20 i 21 de setembre de 2017, en el curs de la pràctica d'una sèrie de diligències d'entrada i registre acordades pel Jutjat nº13 de Barcelona, ​​una multitud de persones es va concentrar davant els edificis registrats. Aquestes concentracions van ser promogudes per diferents associacions sobiranistes, sent les més destacades per la seva capacitat de convocatòria les realitzades pels líders d'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, respectivament ".

"A través de les esmentades convocatòries es feia una crida, no a una concentració o manifestació pacífiques, sinó per la" protecció "dels seus governants i institucions, mitjançant mobilitzacions ciutadanes massives, davant els llocs on s'estaven duent a terme actuacions policials. en algunes d'elles s'expressava fins i tot que les concentracions que existien eren "per aturar (parar) a la Guàrdia Civil".

"Aquests fets es van produir fonamentalment a Barcelona: a les Conselleries d'Economia, Exteriors, Governació, a la seu del PSC on es va arribar a agredir militants socialistes, a la seu de la CUP i en la impremta de Bigues i Riells (...) No obstant això, l'actuació més significativa va tenir lloc a la seu de la secretaria general de Vicepresidència, Economia i Hisenda, a la Rambla de Catalunya.

"Alguns dels congregats van punxar rodes i van destrossar diversos cotxes patrulla de la Guàrdia Civil. Altres van impedir als agents de la Guàrdia Civil; Cos Nacional de Policia i als integrants de la comissió judicial abandonar els edificis després dels registres practicats. Altres manifestants van seure sobre l'asfalt davant dels cotxes i furgonetes de la Guàrdia Civil per impedir la seva mobilitat. Altres van procedir a empènyer els agents i bloquejar la sortida d'un vehicle de la Guàrdia Civil ".

"Membres de l'ANC van muntar un lloc per a voluntaris, on podien recollir una armilla de diferents colors i on s'organitzaven torns de relleu. Cridaven els Mossos" no us mereixeu la bandera que porteu "intimidant a la Guàrdia Civil al crit de" no sortireu ". Els responsables de ANC i OMNIUM es van erigir en interlocutors de la concentració, intentant negociar almenys cinc vegades amb les forces de seguretat. Mai van utilitzar el seu control per diluir la concentració, plantejaven opcions exclusivament per als seus fins polítics.

Jordi Sánchez, president de l'ANC, es va dirigir als congregats: "L'1 d'octubre votarem, si ens treuen les urnes, les construirem. Que ningú vagi a casa, serà una nit llarga i intensa". Pujat en un cotxe de la Guàrdia Civil amb Jordi Cuixart, van cridar a la "mobilització permanent a favor del referèndum i en contra de les actuacions ordenades judicialment per impedir-ho".

La magistrada explica com la secretària judicial va haver de sortir camuflada entre els assistents a un teatre contigu, mentre que les comissions de registres van acabar de sortir a les 07H. "Els manifestants van ocasionar greus danys en els tres vehicles oficials de la Guàrdia Civil valorats en gairebé 135.000 euros.

"La finalitat immediata de les persones que van protagonitzar els actes estava orientada a impedir que els funcionaris de l'Administració de Justícia i de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat desenvoluparan les seves funcions en compliment de la Llei i de les resolucions judicials. La finalitat última era aconseguir la celebració del referèndum i amb això la proclamació d'una república catalana, independent d'Espanya, sent conscient que desenvolupaven una actuació al marge de les vies legals impedint l'aplicació de l'ordenament jurídic en el seu conjunt i, en particular, de la Constitució ".

"Durant tot el dia, la Guàrdia Civil va demanar de forma reiterada la intervenció dels Mossos a través de la intendent Teresa Laplana. Ella va respondre que no existia afectació a la seguretat ciutadana i tampoc preveia que l'hagués, ja que no semblava una massa violenta , de manera que no sol·licitaria la mobilització d'aquestes unitats ".

Trapero en llibertat

 

Trapero, de paisà, va a declarar a l'AN. | EFE

En relació a Trapero i Laplana, la titular del Jutjat Central d'Instrucció nº 3 de l'Audiència Nacional assenta la seva decisió sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional: una mesura cautelar ha de ser "idònia, necessària i proporcionada en relació amb una finalitat constitucionalment legítim". Explica que "l'únic que està sent objecte d'investigació fins al moment són els fets denunciats pel Ministeri Fiscal, els esdeveniments ocorreguts els dies 20 i 21 de setembre a la Conselleria d'Economia de Barcelona". Els fets anteriors i posteriors, precisa, no es tenen en compte per a "determinar en aquest moment noves imputacions" enfront dels investigats.

Carmen Lamela ha recopilat declaracions dels testimonis, converses telefòniques intervingudes amb autorització del Jutjat d'Instrucció nº13 de Barcelona, ​​informes i reportatges fotogràfics de la Guàrdia Civil sobre els altercats. "Estem davant de fets molt greus que revesteixen els caràcters d'un delicte de sedició dins d'un context més ampli, com és l'estratègia d'actuació amb finalitat separatista. Hi ha elements que vinculen al Sr. Trapero amb aquesta estratègia" -com el document de enfoCAT trobat al domicili de Jove o les observacions telefòniques en què "s'entreveu una activitat de contravigilància per protegir determinades persones davant de la Policia i la Guàrdia Civil" - "però l'actuació del Sr. Trapero no apareix encara prou perfilada fins al punt de poder-li vincular fets tan gravescomo els que aquests dies van succeir, sense perjudici del que pugui determinar-se en una fase més avançada de la investigació.

Trapero ha defensat que va actuar en base a les ordres judicials i que no van actuar contra els concentrats "a l'estimar que, donat el seu volum, això podria haver generat una greu alteració de l'ordre públic sense conseqüències pràctiques". Pel que fa al risc de fuga, la jutge entén que "s'ha de tenir en compte que els dos investigats tenen residència i domicili coneguts i treball estable". Sobre la reiteració delictiva, "no es coneix una altra classe d'activitat anterior o posterior als dies 20 i 21 de setembre que doni suport l'actuació d'altres persones a favor del moviment independentista" en relació amb Trapero i Laplana.

Josep Lluís Trapero romandrà en llibertat amb mesures cautelars. En concret, amb compareixences quinzenals al jutjat més pròxim al seu domicili, la prohibició de sortir d'Espanya i el lliurament del passaport. La Fiscalia de l'Audiència Nacional havia reclamat per a ell l'ingrés a la presó incondicional. La jutge Carmen Lamela ha resolt en els mateixos termes en relació a la intendent Teresa Laplana, per a qui el Ministeri Públic demanava l'entrada a la presó eludible amb el pagament d'una fiança de 40.000 euros.