Tant la Generalitat de Catalunya com els partits que li donen suport, i especialment la CUP, van iniciar fa temps una estratègia per posar en marxa les recomanacions del nord-americà
La CUP i el Govern català han copiat els dictats del nord-americà Gene Sharp per dissenyar la seva estratègia de 'guerra oberta' contra l'Estat espanyol en els últims dos anys. Sharp és un escriptor, filòsof i politòleg nord-americà abanderat de la lluita no violenta contra el poder i teòric de les estratègies que preconitzen que si els ciutadans no obeeixen les ordres dels líders de les estructures de l'Estat, aquests es queden sense poder. Seguint aquesta consigna, tant la Generalitat de Catalunya com els partits que li donen suport, i especialment la CUP, van iniciar fa temps una estratègia per posar en marxa les seves recomanacions i fer trontollar l'Estat espanyol creant la tempesta perfecta de la que sorgís la república catalana independent .
El president Carles Puigdemont va prendre prestat del nord-americà l'aplicació d'un dels seus punts crucials: "Establir la doble sobirania i governs paral·lels". Així, des de la Generalitat i els partits que la governen, s'ha insistit insistentment que hi ha "dues legitimitats": la de les lleis vigents i la de les lleis suspeses pel TC, quan jurídicament aquesta és una dicotomia fal·laç. Entre els punts de Sharp i les seves teories, figuren també "buscar empresonaments per sobrecarregar les presons per solidaritat" (la CUP i els alcaldes de l'Associació de Municipis de Catalunya van acudir en massa a autoinculpar davant els tribunals per desbordar els jutjats) o la pressió psicològica a l'adversari, arribant al punt de "fer judicis a l'inrevés: acusant l'acusador".
El manual de Sharp dedica un capítol als mètodes de no cooperació política
El manual de Sharp dedica un capítol als mètodes de no cooperació política. "Per expressar una protesta, per aconseguir la desintegració, perquè deixi de funcionar un Govern", proposa diverses accions. La primera, és el "rebuig a l'autoritat". Aquest rebuig es promou des de tres angles: "Suspensió o retirada de l'obediència; rebuig de suport públic, i escrits i discursos promovent la resistència ".
A partir d'aquí, s'obre el ventall de mesures concretes: des del boicot de llocs de treball i càrrecs governamentals (o sigui, no assistir a reunions oficials, com l'absència de Puigdemont en la conferència de presidents) fins a negar l'acceptació de funcionaris designats ( és el que la Generalitat va fer amb la designació del coronel Diego Pérez dels Cobos com a comandament únic de les investigacions en els temes del referèndum), passant pel boicot dels cossos legislatius, el negar l'acceptació de funcionaris designats o "negar-se a dissoldre institucions independents existents ". En aquest sentit, Puigdemont va acceptar dissoldre la Sindicatura Electoral del referèndum només perquè les sancions del TC no afectessin als patrimonis personals dels seus components.
Desobeir les lleis 'il·legítimes'
El text recomana com alternatives a la desobediència el "compliment lent i reticent" de les ordres, la no obediència, però "sense escàndol, sense publicitat, amb discreció", la "desobediència emmascarada: sembla que es va obeir" (com l'actuació de dels Mossos d'Esquadra durant l'1-o i la vigília), el rebuig a dispersar una reunió o concentració, les assegudes o la "desobediència civil a lleis 'il·legítimes" (justament les consignes que promouen el Govern català i els partits independentistes) .
En el futur, s'intensificaran els mecanismes que Sharp recomana, com el "boicot social cap a grups socials per induir-los a que s'uneixin a la resistència", el "boicot selectiu a col·laboradors voluntaris, soldats o policies", la suspensió d'activitats socials o esportives (el que no es va aconseguir amb el partit del Barça aquest cap de setmana), les vagues estudiantils (el sector estudiantil està controlat pels independentistes a través del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans) o el refugi en llocs 'inviolables', com temples o ambaixades (en el cas de Barcelona, són consolats).
En una tercera fase, entraran en escena els boicots dels consumidors a determinats productes o determinats comerços, boicot als productors, els distribuïdors, l'elaboració de "llistes negres de comerciants", el tancament de negocis al "no permetre l'entrada a treballadors "(curiosament, el que va fer en la jornada d'aquest dimarts la mateixa Administració de la Generalitat amb els edificis oficials) o la retirada de dipòsits bancaris.
En l'estratègia de Sharp es compten també altres accions, que van des de cartes de suport a declaracions d'organitzacions, formalització de grups de pressió, ostentació de banderes i símbols, "sorolls simbòlics amb xiulets, matraques, campanes o sirenes", "recuperacions simbòliques per visualitzar que es reprenen terrenys o edificis ", repudi verbal a dissidents (com es va fer en el cas de Joan Manuel Serrat, que es va posicionar contra el referèndum), realitzar vigílies (" generalment de nit, amb guàrdies constants, llargues i prolongades " ), marxes a llocs significatius, desfilades, caravanes automobilístiques (com les tractorades realitzades durant l'última setmana), assemblees de protesta o de suport i un gest que durant aquesta vaga es va fer molt patent: "Tornar l'esquena" -es va realitzar a les assegudes davant comissaries o casernes de la Guàrdia Civil-.
Les milícies incontrolades
En aquesta operació, tenen una vital importància els comitès de defensa del referèndum (CDR), una mena de milícies urbanes (i similars en la seva composició als comitès de defensa de la revolució de Cuba) que, sota el vist-i-plau del Govern català, són utilitzades com a tropes de xoc 'populars'. "Els CDR són l'estructura d'autodefensa de la CUP, formats per diversos moviments alternatius i socials per vigilar el desenvolupament del full de ruta cap a la independència. En elles s'han integrat moltes organitzacions alternatives, anarquistes, de Corrent Roja i de joves ", admet un membre d'aquests col·lectius al Confidencial.
Vaga d'estudiants a Barcelona. (Reuters)
La versatilitat d'aquestes milícies els ha permès, per exemple, convertir-se, per un dia, en els comitès de vaga durant la jornada d'aquest dimarts. La mateixa font explica que si bé en molts barris simplement se'ls va canviar el nom "momentàniament" a causa de la vaga general, en altres es va ampliar la seva composició a alguns sindicats, partits com ERC o entitats com l'ANC i Òmnium Cultural.
Els CDR fa tres mesos entrenant-( "el temps que hem estat negociant amb grups anarquistes i moviments alternatius seva integració en l'estructura", diuen les fonts) i ara s'han convertit en les comandes que prenen la iniciativa en qualsevol situació, des de les concentracions davant casernes o comissaries (de moment) fins a manifestacions en diferents llocs. I fins quan estaran operatius els CDR? "No se sap, perquè sobre ells no hi ha cap document escrit. En principi, hauria de ser fins a la proclamació de la independència, però és possible que segueixin operatius durant el període constituent que s'obri després de la mateixa ".
Els CDR fa tres mesos entrenant-se i ara s'han convertit en les comandes que prenen la iniciativa en qualsevol situació
Els CDR són els encarregats, a hores d'ara, de dirigir l'agitació 'ciutadana', aprofitant-se del descontentament popular després de les actuacions policials de l'1 d'octubre. "No depenen de ningú, només de la CUP", admeten les fonts consultades. Des fonts pròximes als serveis d'informació dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, es veu aquesta situació com a molt preocupant. "No estem segurs que el Govern català pugui controlar a hores d'ara aquestes estructures. És més, hi ha indicis que a Puigdemont se li ha anat de les mans la situació i, a hores d'ara, el carrer és dels radicals de la CUP, aclamats fins i tot per membres del Govern català o per alts càrrecs ".
Segons aquestes fonts, la tensió anirà en augment els pròxims dies. "La CUP necessita tensar el carrer, i fins a la declaració d'independència mantindrà les mobilitzacions i fins i tot s'espera que s'intensifiqui la seva duresa". Davant d'això, el Govern català ha donat per bo fins ara que la llei del carrer la imposin els radicals, però aquesta és una arma de doble tall, que pot volvérsele en contra en qualsevol moment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario