¿Què fem amb TV3?

El PSOE apunta a la intervenció de TV3 quan s'apliqui l'article 155

Ahir, quan la inefable Carmen Calvo (... Els diners públic no és de ningú ....) se li va ocórrer avançar les mesures quirúrgiques que podrien aplicar-se a partir d'avui contra restaurar la llei a Catalunya i va esmentar per sobre una intervenció en la ràdio televisió catalana. "Els independentistes, convertint-se en secessionistes, s'han cregut que els únics drets possibles eren els seus, que les úniques llibertats possibles eren les seves, i això no és així", ha denunciat Calvo. Com si aquestes paraules fossin un presagi, TV3 va deixar d'emetre durant diversos minuts. Després van aclarir que va ser un error tècnic ....

La menyspreable tergiversació de la realitat, quan no la pura i simple difusió de grolleres mentides, per alimentar l'ideari nacionalista ha estat, i continua sent, el leitmotiv d'aquest mitjà regional. Si l'educació, tal com bé denuncien des Cs, és un factor clau en l'adoctrinament ideològic dels catalans per estendre l'independentisme, la programació de TV3 és una de les grans armes polítiques que fan servir els nacionalistes per dur a terme l'actual cop d'Estat. Valgui com a exemple el cas de Toni Albà, habitual col·laborador de TV3, qui no dubta a proposar la detenció de fiscals per al "intercanvi de presoners" quan es proclami la República.

A Espanya, tot i que hi ha llibertat de premsa, hi ha un ampli ventall de televisions públiques, la funció és exercir d'altaveus i eines de propaganda política, encara que valent-se, això sí, dels diners de tots i cadascun dels contribuents. I si el comú denominador d'aquests mitjans és la major o menor manipulació informativa a favor dels diferents partits que ostenten el poder, el canal autonòmic de Catalunya, TV3, és, sens dubte, el que s'emporta la palma. Amplifica distorsiona, calla o menteix, segons les conveniències d'un poder embogit llançat a l'abisme de la secessió.

Totes les televisions públiques pequen del mateix problema. A diferència de les empreses privades, el principal objectiu és servir a la població de la millor manera possible per poder sobreviure, els mitjans de titularitat pública, el finançament surt dels pressupostos, o aquells que depenen del repartiment arbitrari de subvencions responen, únicament i exclusivament, als interessos dels polítics, ja que aquests i no uns altres són els seus autèntics caps. D'aquí, precisament, que les dictadures tan sols disposin de premsa pública o controlada per l'Estat.

Per aquesta raó, el Govern no només hauria d'intervenir el canal, sinó que està obligat a fer-ho, de la mateixa manera que hauria de prendre el control dels Mossos, l'Educació i la resta de competències autonòmiques, un cop activat l'article 155 de la Constitució, amb el finalitat de restaurar la llei a Catalunya.

De fet, l'única intervenció legítima, justa i efectiva que ha de dur a terme l'Estat per acabar d'una vegada amb aquest niu de propaganda rupturista és el tancament definitiu de la cadena, ja que només així es podria garantir la seva imparcialitat i independència política .