L' 'efecte Quebec'

El secessionisme enfonsar l'economia del Quebec

Centenars d'empreses es van anar per un referèndum i no van tornar

El mirall en què es miren els independentistes per demanar un referèndum reflecteix també l'enfonsament econòmic associat al secessionisme.

"Les empreses es van a pegar per estar a Catalunya". Així de contundent es mostrava Artur Mas quan es referia a l'impacte econòmic que podria tenir el "procés independentista" que ell mateix va impulsar mitjançant l'aliança entre PDeCAT i ERC. La realitat llança una realitat molt diferent: són milers d'empreses les que han canviat Catalunya per altres comunitats autònomes a l'hora de fixar la seva seu social. De manera que, lluny de "pegar-se per estar", les empreses s'estan "pegant per sortir" d'un territori sumit en la inseguretat jurídica i la inestabilitat política.

No és cap sorpresa que això passi. Al nacionalisme català li agrada comparar-se a la província canadenca del Quebec, on també hi ha un moviment per la separació. No obstant això, els líders del "procés independentista" semblen ignorar les devastadores conseqüències econòmiques que va tenir aquell corrent.

Entre els anys 1975 i 1995, l'auge del separatisme es va traduir en la sortida de 200.000 habitants anglòfons. A més, segons Michel Kelly-Gagnon, president de l'Institut Econòmic de Mont-real, al voltant de 700 empreses van optar portrasladar la seva seu a altres províncies, fugint de la inestabilitat generada pels secessionistes.

Però l'èxode no va acabar aquí. La patronal canadenca ha explicat que, des de 1995 fins avui, la província del Quebec ha viscut la sortida de 37 grans empreses, passant de 131 a 94. Calgary i Vancouver han estat els territoris més beneficiats d'aquest segon èxode, que ha suposat l'adéu del 30% de les companyies amb major grandària.

La decadència continua

El moviment per la independència del Quebec també ha seguit generant un declivi demogràfic. En els quinze últims anys, 6.324 ciutadans s'han anat a l'estranger, principalment als Estats Units. A més, 6.303 persones han marxat a una altra província canadenca. Cal no oblidar que Catalunya està vivint un fenomen similar: en els últims anys, 11.000 treballadors s'han traslladat a altres comunitats autònomes.

Entre 1980 i 2005, el PIB del Quebec va pujar a una mitjana anual del 2,3%, per sota del 3% registrat en la resta del Canadà. En termes de PIB per càpita, parlem d'un repunt del 76,6% a la província francòfona davant l'augment del 109,9% observat al Canadà. Ara, el canadenc mitjà és 5.500 euros més rics que un veí del Quebec.

En el camp financer, la desbancarización va ser una altra de les conseqüències del desafiament independentista. El Bank of Montreal ja no està domiciliat a la ciutat que li dóna nom. També el Royal Bank of Canada va optar per emportar-se la seu a una altra província, deixant al Quebec sense poder bancari propi.

http://www.libertaddigital.com/opinion/diego-sanchez-de-la-cruz/