TV3 li fa la primera mala passada a Rajoy minuts després de lliurar-se del 155

Acte de protesta de la plantilla de TV3 per l'amenaça d'aplicació de l'article 155. (EFE)

TV3 i Catalunya Ràdio són avui un formiguer d'emocions i debats de passadís. A les instal·lacions de Sant Joan Despí ia la cantonada de Diagonal 614, la majoria de treballadors se sent ultratjada per l'amenaça de control per part del Govern que el PSOE va paralitzar 'in extremis' en un esmena a l'article 155 al Senat. Asseguren que les seves informacions són neutres, plurals i veraces i dubtar d'això és un insult. Diuen ser atacats per l'Estat i així ho van mostrar fa tot just unes hores.

El Govern ha renunciat a controlar els mitjans públics catalans en no arribar a un acord amb el PSOE, i a la cadena que dirigeix ​​Vicent Sanchis li ha faltat temps per aprofitar-ho. Ni TV3 s'anirà a negre, ni el seu director substituït, ni l'antena de Catalunya Ràdio intervinguda. El Govern ha fet marxa enrere i ha accedit a que els mitjans públics catalans quedin al marge de l'aplicació de l'article 155.

La decisió es va produir després d'un estira-i-arronsa amb el PSOE i enmig de la rebel·lió dels treballadors d'aquestes. Com a part d'aquesta pressió, aquest divendres tres dels representants de la plantilla de TV3, Catalunya Ràdio i l'ACN van abordar en els passadissos del Senat al delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, per recriminar-li que el PP posi en dubte la professionalitat dels treballadors. Entre ells hi havia el president del consell professional de TV3, Lluís Caelles, que va estar molt dur amb Millo.

Els populars havien proposat que per garantir la pluralitat en els mitjans públics catalans des d'ara i fins que se celebrin les eleccions autonòmiques s'encarregués del seu control la Junta Electoral Central, formada per vuit magistrats del Tribunal Suprem i cinc catedràtics recentment elegits (aquest mateix dijous ). No obstant això els socialistes no van accedir ni a això i, com el Govern no vol fer res que posi en perill el suport del PSOE a l'aplicació del 155, van recular.

Després certificar la decisió en la votació del ple del Senat, Tv3 li va fer la primera mala passada a Rajoy: va seguir a la seva i durant tota la tarda els seus tertulians van enaltir el pas endavant de Carles Puigdemont i van pintar a Mariano Rajoy com el culpable.

La treballadors dels mitjans públics catalans han fet pinya aquests dies amb la línia editorial de les seves empreses. Es va arribar a equiparar la intervenció amb una "invasió zombi"

Per contra, una minoria indeterminada de treballadors si critica certa (o molta) parcialitat política en les informacions, però es manté al marge per prudència. És el mateix que passa en el conjunt de Catalunya però a petita escala: una massa social considerable clama contra la presumpta repressió i esperit dictatorial de l'Estat enfront d'una altra massa indeterminada que pensa molt baixet tot el contrari.

Tot l'espectre polític del Parlament en un esdeveniment del programa satíric 'Polònia'. (EFE)

"No vull posar-me en un escenari morbós d'invasió zombi. Insinuen que hi haurà una substitució de càrrecs amb la intenció de garantir les virtuts informatives per part d'un govern [el català] a qui no li correspon garantir això. Tot és un gran deliri" , va esclatar dies enrere Vicent Sanchis, director de TV3, en la roda de premsa conjunta que els tres directors de mitjans de la Corporació Catalana de mitjans Audiovisuals (CCMA) van convocar d'urgència per defensar-se davant el 155. Aquests mitjans són TV3, Catalunya Ràdio i l'Agència Catalana de Notícies. El director d'aquesta última, Marc Colomer, va sentenciar: "La simple justificació de l'acord del Consell de Ministres de prendre control dels mitjans públics és una autèntica ofensa".

Si bé la corporació s'ha salvat de la intervenció, l'amenaça ha servit per comprovar que els treballadors fan pinya amb els seus directors davant de qualsevol intent de control exterior. "Ens hem unit perquè és molt greu que des d'un govern, sigui el que sigui, s'intenti tenir control directe d'un mitjà de comunicació. Segrestar és l'antítesi de garantir la llibertat de premsa", afirma Marta Poblet, presidenta del Consell Professional de Catalunya Ràdio. "Som una redacció diversa que pensa diferent en moltes coses. Però coincidim que només acatarem la legalitat del Parlament. Si un senyor nomenat a dit ens dóna ordres, en teoria, no hauríem obeir-lo. La nostra única voluntat és seguir treballant amb veracitat i pluralitat ", conclou.

Roda de premsa dels directors de TV3, Catalunya Ràdio i ACN. (Reuters)

Una "realitat paral·lela"

"Els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio viuen a 'El show de Truman', han creat una realitat paral·lela amb un decorat i es creuen que el que transmeten és la veritat. La pluralitat no és ficar en una tertúlia a un no independentista com si fos una espècie en extinció com el linx a la península Ibèrica, sinó seleccionar continguts i enfocaments de notícies plurals. i aquí fins el innocent deixa de ser innocent ", contrasta Joan López Alegre, professor de la Universitat Abat Oliba i exdiputat del Parlament pel partit Popular (2004-2006).

López Alegre va ser un col·laborador habitual en les tertúlies de TV3 i Catalunya Ràdio fins a la seva recent i sonada renúncia pública, mitjançant un article a 'El País' titulat "Adéu al circ de l'odi". "La tònica durant anys ha estat dur a un tertulià no independentista. A mi estar sol no em molesta, però si t'enfrontes a cinc tertulians sobiranistes més dos presentadors afins és un set contra un. Programes que comencen amb un dient que la ministra Dolors Montserrat és una feixista. al final tenia la sensació que jo era un col·laboracionista del separatisme, el ximple útil per justificar les seves postures. Aquesta va ser la raó per no anar més ", argumenta.

La CCMA compta amb més de 2.300 treballadors públics. 

El professor admet que "el debat sobre la tendenciositat dels mitjans públics no és exclusiu de Catalunya". "Però sí que és exclusiu de Catalunya com es dibuixa la realitat d'un país democràtic com és Espanya i del seu govern com si fos un estat feixista, una raça de retrògrads dirigida per Franco. Coses normals es dibuixen com una cosa anormal", puntualitza.

López Alegre sí que era de l'opinió d'incloure a TV3 i Catalunya Ràdio en el paquet del 155, o com a mínim en algun tipus de reforma dels seus òrgans editorials. "M'agradaria que els mitjans que es financen amb els meus impostos no em escupin a la cara. No cal que es posi l'himne d'Espanya a TV3, simplement que s'incloguin les opinions diverses que representen a la totalitat dels catalans".

Aquest any 2017, la CCMA es va dotar amb 231 milions d'euros via impostos, al que se sumen els ingressos publicitaris, que preveu 68 milions. El pagament de nòmines per als seus prop de 2.300 empleats constitueix el 53,6% del total del pressupost. Tal com va publicar aquest diari, els directius i consellers de la corporació es reparteixen uns emoluments d'1,55 milions anuals.

La comparació amb TVE

Poblet nega les acusacions d'adoctrinament i parcialitat abocades sobre els mitjans i, per extensió, sobre els seus treballadors. "El que diguin els editors o opinadors en els seus programes és una cosa i una altra molt diferent és la informació. Els informes del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), els de la consultora CSK, el CIS, a tot arreu els mitjans catalans tenen alts índexs de pluralitat. de vegades hi ha convidats que no volen venir a les tertúlies. Potser a partir d'ara comencem a dir qui no ha volgut venir perquè la gent sàpiga la veritat ".

Potser a partir d'ara comencem a dir qui no ha volgut venir a les tertúlies perquè la gent sàpiga la veritat. Una diferència rellevant entre les redaccions de TVE i TV3 és que a la primera hi ha protestes laborals freqüents per la presumpta manipulació injusta de la informació, la més recent a compte precisament del tracte editorial del 'Procés'. No obstant això, en la segona és gairebé impossible escoltar veus dissidents o autocrítiques. El mateix passa a la ràdio.

Oleguer Sarsanedas, membre fundador i director de Catalunya Ràdio a l'era del tripartit (2005-2009), a més de excap de Programes de TV3, ho explica: "És clar que hi ha treballadors que porten la processó per dins, però a Catalunya sempre hi ha la cosa de l'enemic exterior. Això del 155 és un exemple claríssim. Algú de fora vol controlar els mitjans públics i cargárselos, i la reacció del que treballadors és anar tots a una com a Fuenteovejuna. Aquesta defensa fa inviable la crítica interna, perquè si critiques li fas el joc a qui es vol carregar els mitjans públics catalans. És una dinàmica endimoniada ".

A diferència del que afirmen els tres directors de la corporació, Sarsanedas sosté que hi ha un "control polític directe" sobre els mitjans catalans. La llei catalana estableix que el Consell de Govern de la CCMAes la màxima autoritat de la corporació, no al Parlament ni la Generalitat. No obstant això, la modificació de la Llei de 2007 impulsada pel tripartit va convertir aquest consell plural en una extensió de la voluntat del Govern que hi hagi en cada moment, ja que es va donar més pes als partits amb més escons al nomenament del consell i , per extensió, dels directors dels mitjans públics.

"Encara que governés el PSC, aquest canvi legal requeria del suport de CiU. La modificació era una de les batalles del conseller de Cultura [Joan Manuel] Treserras (ERC) i David Madí [mà dreta d'Artur Mas] va vendre molt car el seu suport. el PSC no va estar molt hàbil al prestar-se a aquesta modificació ", recorda Sarsanedas. Amb el canvi de govern i entrada de CiU a la Generalitat (gener de 2010), Mas va tenir via lliure per polititzar els òrgans directius de TV3 i Catalunya Ràdio.

La Llei de 2007 impulsada pel tripartit va convertir el Consell de Govern de la CCMA en una extensió de la voluntat de la Generalitat

"Nosaltres no neguem que hi hagi càrrecs polítics de confiança en els mitjans. Els treballadors hem dit moltes vegades que no volem ingerències, però depenem d'un consell en el qual hi ha representants de tots els partits. Hi ha auditories i són els partits els que han de decidir canviar aquest sistema, no nosaltres ", apunta Poblet. Sarsanedas demana un canvi de model. "Als països del nord d'Europa, els consells es formen no només amb càrrecs polítics sinó amb representants de tot l'espectre social. Això garanteix la pluralitat. Jo aposto per adoptar aquest model a Catalunya i tornar als orígens del que eren els mitjans públics catalans ".

Per a López Alegre, "la gran diferència entre TVE i TV3 és que la segona està hiper ben remunerada", el que ajudaria explicar, segons el professor, part de l'absoluta lleialtat a la seva adreça. "La gran majoria comparteix l'ideari separatista del Govern, en canvi TVE té una plantilla molt més plural que, en el cas de la seva delegació a Catalunya, reflecteix molt millor la realitat catalana. Això fa que hi hagi comitès professionals de TVE que es queixin de la seva línia editorial mentre que a TV3 això no passa. O que a les terturlias territorials el repartiment sigui equitatiu. que tot això no passi a TV3 no els dóna la raó ni els converteix en més veraços ".

Artur Mas al programa matinal de la periodista Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. (EFE)

"Metàstasi" a Catalunya

"Un dels drames de Catalunya és la metàstasi que han generat els partits polítics fins a fer la situació irrespirable. Tot és molt binari. Jo intento positivar [sic] la cosa i insistir que els mitjans de comunicació públics són molt importants en una societat democràtica ", opina Sarsanedas. En aquest sentit, Poblet assegura que la sola amenaça d'intervenció de Moncloa sobre TV3 i Catalunya Ràdio "fa mal a tots els mitjans de Catalunya i també d'Espanya", de manera que "no es pot permetre que un govern atempti contra la llibertat d' premsa ".

Per a López Alegre, però, l'estat d'agitació política i social que ha provocat la possible intervenció de TV3 "és la millor mostra que per al Govern és una eina fonamental", ja que amb la televisió i la ràdio públiques "tenen tot un univers que abasta la informació, els programes, els esports i fins als continguts infantils ".

En la seva recent compareixença, els tres directors van insistir en "no especular" sobre l'article 155, si bé van avançar que, previsiblement, s'hagués produït una desobediència professional. Com indica Sarsanedas, "l'aplicació seria complicadíssima. Hi ha més de 2.000 treballadors, a qui li demanes responsabilitats? ¿A qui li dones ordres? Només acomiadant els díscols i saltant-el comitè d'empresa podrien imposar les seves decisions". Per fortuna per als seus treballadors, aquest escenari excepcional ha quedat aparcat.