martes, 10 de abril de 2018

Així descabezará el Govern els Comitès de Defensa de la República

Comitè de Defensa de la República de Cambrils (Tarragona).

Agents de la Guàrdia Civil han detingut aquest dimarts a Tamara Carrasco de Viladecans com "ideòloga" dels "Comitès de Defensa de la República (CDR) per suposadament haver coordinat les accions dels activistes durant la Setmana Santa. Els arrestats estan acusats d'organitzar els talls de carreteres i l'aixecament de peatges a la xarxa catalana durant les vacances. Se l'acusa d'haver difós un àudio a les xarxes socials on explicava les accions i els plans a seguir pels diferents CDR. en aquest àudio no descartava estendre les seves mobilitzacions a ports i Mercabarna i, segons els agents, es va complir tot el que va dir. L'operació continua oberta i es troba sota secret de sumari. se li imputen els delictes de rebel·lió i terrorisme.

El port i Mercabarna

En la gravació també explicava que les accions s'estendrien als ports i als Mercabarna, després de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya. "Si podem paralitzar el port seria brutal, deixaríem sense avituallament les illes Balears i als xinesos els cabrejaria i afectaria a empreses com Seat", segueix l'àudio.

A més de les detencions, la Guàrdia Civil també ha iniciat diversos registres a Viladecans (Barcelona) a la recerca de més informació sobre la coordinació dels talls de carretera i sabotatge a peatges durant la Setmana Santa. La Fiscalia va anunciar el 2 d'abril que iniciava una investigació als CDR per presumptes delictes de rebel·lió.
terrorisme

La coordinadora de los CDR y nº 3 de Podemos Viladecans, Tamara Carrasco (Foto: EFE)
La coordinadora dels CDR i nº 3 de Podem Viladecans, Tamara Carrasco

És la primera vegada que apareix el delicte de terrorisme en les causes contra el Procés. El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha qualificat de "vergonya" les detencions i l'acusació de terrorisme. Ho ha atribuït a l'inrevés de la justícia alemanya al Tribunal Suprem amb l'euroordre de Puigdemont, per a qui ha negat el delicte de rebel·lió.


Els Comitès de Defensa de la República (CDR) no han deixat de guanyar adeptes des del passat 1-O però especialment després de l'aplicació del 155 i la celebració de les eleccions del 21-D.

Aquestes plataformes, que compten amb el suport de la CUP, s'han estès per tot el territori i porten setmanes protagonitzant agressives protestes al carrer a Catalunya per reclamar l'alliberament dels que qualifiquen com "presos polítics".

El Govern està procedint a identificar els capitostos que protagonitzen setges a edificis oficials, assetjaments a casernes de la Guàrdia Civil, bloqueig del Parlament ...

El Govern ha posat en marxa una discreta operació per neutralitzar els Comitès de Defensa de la República. Les Forces de Seguretat han començat a identificar els capitostos d'aquests grups en els últims actes de protesta més violents. Va a utilitzar la mateixa estratègia que va utilitzar per escapçar a l'ANC i a Òmnium Cultural.

L'objectiu és "escapçar" als CDR

Fonts coneixedores dels plans del Govern, Moncloa i Interior han donat ordre a la Policia Nacional i als serveis d'informació de què "situïn sota estreta vigilància" als capitostos dels Comitès de Defensa de la República.

L'objectiu és identificar els que lideren a l'ombra el moviment, que sembla cada vegada més radicalitzat, i les possibles vinculacions amb altres grups violents. L'Executiu s'ha proposat "escapçar" aquesta organització, com va aconseguir fa uns mesos amb l'Assamblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural.

A l'inici, a la Moncloa reconeixien de fa mesos la dificultat d'aquesta operació. Els CDR són menys "controlables" per part de les autoritats perquè els seus líders, a diferència del que passava amb ANC i Òmniun, no eren clarament identificables.

Es tracta de plataformes "totalment anàrquiques" on, per tant, no existeix un "lideratge personificat" en un individu concret, tal com passava amb Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Així les coses, "tots són responsables dels seus actes però ningú, almenys sobre el paper, dirigeix ​​les operacions".

Per si fos poc, la CUP se serveix dels CDR per impulsar la lluita de carrer per la independència. Però cap representant del partit "reivindica" les mobilitzacions que s'estan produint aquests dies, tot i que els Mossos tenen constància que càrrecs de la formació antisistema han participat en algunes de les últimes protestes.

Començar a practicar detencions

Fins ara, els Comitès de Defensa de la República han realitzat diversos sabotatges en els peatges catalans, sense que els Mossos d'Esquadra hagin practicat ni una sola detenció o identificació als instigadors.

Però el Govern s'ha proposat "donar un gir a aquest descontrol procedint a les primeres detencions". Fonts dels Mossos, el missatge s'ha fet arribar també, alt i clar, no només a la cúpula de la policia autonòmica, sinó també als comandaments intermedis.

A més, per dur a terme les investigacions, la Fiscalia ha començat a treballar en coordinació amb les Forces i Cossos de Seguretat, i sota la direcció de l'Audiència Nacional, amb l'objectiu de perseguir les conductes delictives.

Actes com els del setge a Economia

Això si. El Govern explica que aquestes actuacions seran a "completament selectives". No anirà contra qualsevol mobilització. S'han establert una sèrie de protestes, amb unes particularitats concretes, on intervindran les Forces de Seguretat per identificar els autors.

Els agents tenen ordre d'actuar en accions similars a la del passat mes de setembre durant el setge a la Conselleria d'Economia. És a dir, en setges a edificis oficials, assetjaments a casernes de la Guàrdia Civil, bloquejos del Parlament ...

fonts policials confirmen que una desena de caps dels CDR ja han estat identificats recentment en dues accions de protesta d'aquest perfil: l'assalt al Parlament després de la suspensió del ple per a la investidura de Puigdemont el passat 30 de gener; i els incidents davant de la Delegació del Govern a Barcelona, ​​després de la detenció de l'expresident a Alemanya el 25 de març.

El principi del final "els Jordis"

Les protestes davant de la Conselleria d'Economia van permetre assenyalar als presidents de l'ANC i Omnium com instigadors dels aldarulls i la Fiscalia va poder presentar llavors una denúncia contra ells per un presumpte delicte de sedició.

La pressió dels manifestants es va arribar a traduir fins i tot en agressions físiques a Mossos d'Esquadra i agents de la Guàrdia Civil. Alguns d'ells no van poder sortir de l'edifici fins a 24 hores després. Els seus cotxes van acabar amb cops, amb les rodes punxades i plens d'adhesius i pintades a favor del referèndum.

La detenció de "els Jordis", el seu empresonament i l'aplicació del 155 a Catalunya, amb el consegüent bloqueig a les subvencions procedents de la Generalitat, van acabar per "escapçar" a les dues entitats sobiranistes. És la mateixa estratègia que l'executiu ha començat a aplicar ara als CDR.

Evitar entrar al "cos a cos"

Davant d'aquest escenari, Interior també ha traslladat una "consigna clau" als agents de la Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra, que participaran en els dispositius per garantir l'ordre públic als carrers de Catalunya.

Han d'evitar entrar al "cos a cos", en tot moment, amb els manifestants més violents. Els han recordat que cal evitar imatges de càrregues policials i aldarulls com els de l'1-O: poden contribuir a fomentar el "victimisme" entre els membres d'aquests grups.

No hay comentarios:

Publicar un comentario