sábado, 14 de abril de 2018

Coacció a la justícia

La Mesa del Parlament aprueba presentar una querella contra Llarena pese a las dudas de los letrados

La Mesa del Parlament aprova presentar una querella contra Llarena malgrat els dubtes dels lletrats

No hauria de quedar en un segon pla que darrere de l'absurd ontològic de la querella del Parlament autònom català contra el magistrat Pablo Llarena es percep un ànim d'intimidació a la independència judicial d'un cinisme inaudit. En efecte, en aquest cas, una imputació de prevaricació, que és el delicte més greu dels que es pot acusar a un jutge, no només suposa posar en dubte la probitat professional de l'acusat, sinó la de l'Administració de Justícia a el seu conjunt, ja que la decisió de mantenir la presó provisional d'alguns dels implicats en el cop separatista a Catalunya ha estat ratificada per instància superior.

És evident, doncs, que la pretensió del president de la Cambra catalana, Roger Torrent, que ha forçat els propis lletrats de la Institució a formalitzar la querella, busca reforçar el nou relat secessionista, segons el qual ja no estaríem en l'escenari de la pretesa independència de Catalunya, sinó en la defensa d'unes llibertats democràtiques presumptament conculcades pel Govern del Partit Popular i el seu «braç jurídic», és a dir, els tribunals espanyols. En aquesta nova estratègia val tot per desacreditar els jutges i magistrats, fins i tot fins declaracions demencials com les de la portaveu de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, que afirma que estem «davant un cop d'Estat togat, canviant a l'Exèrcit per jutges», o les del vicepresident del Parlament català, Josep Costa, comparant al magistrat Llarena amb el tinent coronel Tejero i la seva irrupció en les Corts el 23F.

Com ja va passar amb el «dret a decidir», el nou plantejament separatista està calant en els mateixos sectors socials i polítics que, des d'una calculada equidistància, van proporcionar oxigen al moviment xenòfob català. És el cas de les centrals sindicals UGT i CCOO, parasitades pel nacionalisme, convocants, juntament amb les separatistes ANC i Òmnium Cultural, de la manifestació de diumenge que en favor dels polítics empresonats. Però, així mateix, la querella del Parlament de Catalunya contra el magistrat Llarena, que va denegar la sortida de presó de Jordi Sánchez per a acudir a la sessió de la seva investidura, té una dimensió jurídica que no és possible obviar, ja que entraria de ple en el camp del Codi penal, que tipifica com a delicte de «acusació i denúncia falsa» la imputació, amb temerari menyspreu a la veritat, de conductes i fets que poden constituir infracció penal.

Las raíces republicanas del juez Llarena

Es tracta d'un delicte castigat amb fins a dos anys de presó en el qual, presumptament, haurien caigut els membres de la taula del Parlament, que, un cop més, no van fer cas dels advertiments del cos de lletrats de la Cambra. El mateix és aplicable la malversació, si l'acció penal implica l'ús de fons públics. En qualsevol cas, l'essencial és desvirtuar la tàctica nacionalista, que insisteix en la desacreditació de la democràcia espanyola, des de la confiança en la tasca de les diferents institucions de l'Estat. Es pot discrepar de les decisions judicials, però la intimidació als jutges és una pràctica especialment execrable que atempta contra el principi de la independència judicial, que està a la base de la democràcia.

En definitiva, que no estem davant d'un problema de drets fonamentals, sinó davant les inevitables conseqüències jurídiques de l'intent colpista que el separatisme català va dur a terme contra la democràcia espanyola. Convé que els dirigents dels partits nacionalistes deixin de banda la seva campanya insidiosa contra els jutges, que només apliquen les lleis, reconeguin la realitat i es decideixin a proposar un candidat a la Generalitat que no estigui subjecte a constrenyiments judicials. La resta és agreujar les coses.

No hay comentarios:

Publicar un comentario