Montoro a la sessió de control del Senat. (EFE)
El Confidencial publica dos recents informes de la Guàrdia Civil que inclouen documents amb ordres de pagament de diferents conceptes vinculats a la consulta independentista que van arribar a fer-se efectives
Cristóbal Montoro no va detectar totes les factures destinades a despeses per al referèndum de l'1 d'octubre. Dues recents informes de la Guàrdia Civil inclouen en els seus annexos documents amb ordres de pagament de diferents conceptes vinculats a l'organització de la consulta independentista que van arribar a fer-se efectives. Tant el Tribunal Suprem com el Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona ja tenen al seu poder aquesta documentació, a la qual ha tingut accés El Confidencial.
Un dels casos és el dels sobres que es van emprar per a remetre per correu les comunicacions de designació de les meses electorals. Aquest material, amb la llegenda exterior Generalitat de Catalunya va ser sol·licitat pel Departament de Treball i Afers Socials que dirigeix Josep Ginesta a l'empresa guipuscoana Zelatun, que subministra de forma tradicional a aquesta i altres àrees del Govern.
D'aquesta manera, camuflat en una comanda general datat el 27 de juny, el mateix departament que va elaborar el missatge de comunicació remès als membres de la mesa electoral va encarregar també dels sobres. Aquells que havien d'emprar per a aquesta comesa es van identificar com a model 8837. Molts d'ells van ser confiscats en les naus de Terrassa i Manresa on l'empresa Unipost emmagatzemava la resta del material per a la votació, confiscat en una operació policial dies abans de la consulta. Ja es trobava preparats per al seu enviament, amb la corresponent notificació electoral al seu interior.
No és l'únic exemple, un altre dels més evidents és el pagament a la institució holandesa The Hague Center for Strategic Studies. El contracte va ser subscrit per la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea i abonat en la seva major part a través de transferències. Segons es desprèn de la peça sobre l'activitat de l'ens d'exteriors, Diplocat, que investiga el Jutjat 13 i fins ara es mantenia secreta, la informació que es va sol·licitar a l'Assessoria Jurídica del Govern i la que van proporcionar altres organismes no concorda. "És un senyal d'opacitat", assegura l'informe.
Mentre els primers han respost en diferents ocasions als manaments judicials amb la frase "en cap departament de la Generalitat s'ha produït cap cost relacionat amb el referèndum", les dades de la Delegació de Govern desmenteixen aquesta afirmació, asseguren els agents. En aquest cas, la contractació i el pagament van tractar de dissimular-altre concepte genèric: l'assessorament per al desenvolupament d'una estratègia d'acció exterior en l'entorn de la Unió Europea. L'informe conclou que el concepte era fals i la funció real de l'empresa era la de supervisar el referèndum.
La quantitat total ascendeix a 167.065 euros que havien d'abonar-en tres pagaments. Els dos primers van arribar al seu destí encara que no així l'últim d'ells. Al setembre es van transferir 58.250 euros ia l'octubre 61.450. La Guàrdia Civil cita a la interventora que aporta les dades sobre la despesa al Ministeri d'Hisenda, Rosa Vidal, que va ser nomenada per a aquest càrrec al maig de 2016 i es va mantenir com a responsable de les notificacions setmanals de despesa després de l'aplicació del 155.
Vidal va informar que les transferències que publiquem i la seva comptabilització es va incloure en el programa electrònic Gestió d'Autonomia a càrrec de la partida pressupostària 2278900 'Altres treballs realitzats per altres empreses' del programa 231 'Relacions exteriors' i sota el concepte 'Assesment contract for the development of multidimensional external action strategy in the EU '. Va ser autoritzat pel Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors.
95.000 euros un dia després de l'1-O
Una altra dada significativa d'aquest nou informe, fins ara secret, és el que afecta a les despeses del compte del Diplocat. Les indagacions han pogut determinar que l'organisme utilitzava un dipòsit a CaixaBank i ha detectat més de 95.000 euros sospitosos que es van gastar el 2 d'octubre, un dia després del referèndum. En aquesta jornada es van realitzar transferències simultànies a dues empreses de muntatge industrials, una altra d'autocars, un servei de taxis, una companyia de dissenyadors gràfics i l'Hotel Passeig de Gràcia, on es van transferir ni més ni menys que 5.538 euros. L'informe també ressenya el pagament amb una targeta de crèdit vinculada a Diplocat de les despeses dels observadors internacionals els vols, l'estada i la manutenció d'una trentena de persones, identificades com a observadors i acompanyants. L'import total va ser de 40.591 euros.
Fa tres dies la resposta de la Guàrdia Civil als dubtes expressades pel ministre Cristóbal Montoro no es va fer esperar. Els agents van remetre dades sobre 300.000 euros suplementaris de despeses vinculades a l'1-O fins arribar a una xifra que ja frega els dos milions. Per contra, Montoro segueix convençut que els mecanismes de control de la despesa de les administracions públiques que ell mateix va impulsar són suficients per garantir que "no es va utilitzar ni un sol euro de diners públics" per finançar el referèndum de l'1-O. Almenys, no dins del sector públic, insisteix malgrat les afirmacions dels investigares
No hay comentarios:
Publicar un comentario