El laberint

No entenc res. Després de l'aplicació del 155 el sobiranisme va admetre que faltava gent.

Joan Tardà va dir allò que "no ha existit una majoria".

Anna Simó que "la via unilateral és impossible"

Sergi Sabrià que "el país i el Govern no estava preparat"

Toni Comín que la independència requeria "un trajecte més llarg"

Clara Ponsatí que "no estàvem prou preparats"

I fins i tot Carles Puigdemont va manifestar que "una altra solució diferent de la independència és possible" en una velada al·lusió a Suïssa.

¿Entonis per què insisteixen?

Tardà aquest dissabte, a la festa d'ERC, tornava a fer el mateix: "estem al peu de la República efectiva".

I Jordi Sánchez, en el missatge llegit durant la manifestació, ha fet un discurs més de candidat a la presidència de la Generalitat que d'un processat per rebel·lió: "un Estat autoritari mai mereixerà governar un poble lliure". Espanya, feixistes

La veritat, se l'ha posat a ou al jutge Llarena perquè no li deixi sortir sota l'excusa de "reiteració delictiva".

El sobiranisme no té res a fer fins que aprengui dels errors comesos: faci autocrítica sincera, canviï d'estratègia, gireu pàgina i formi un govern sense problemes judicials.

Un detall important també: ara ja no es manifesta per demanar la independència sinó per "els drets i llibertats".

Però no hi ha majoria suficient per fer la independència. Han de posar-se'l al cap: 47,7% dels vots en les eleccions del 2015. 47,5% en les de l'any passat. Uns dos milions de sufragis.

Una xifra similar a la gent que va votar sí a l'Estatut: 1,8 milions. I va ser al 2006!

El procés ha fet retrocedir Catalunya quaranta anys. La recuperació de les institucions, la sortida dels presos i la tornada dels exiliats és el mateix que demanàvem en els primers anys de la Transició: "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia".