viernes, 20 de abril de 2018

Pirañas al bidet de Podem


El pols obert entre Pablo Iglesias i Iñigo Errejón porta camí de convertir-se en un culebró. A poques hores de l'avançament pra conformar les llistes de Podem ha acabat provocant una de les crisis més greus en la curta història del partit, amb la filtració accidental d'un document en el qual es traçava un pla per arrabassar la direcció a Iglesias. Tant Bescansa com Errejón es van desmarcar del contingut del document i la primera va culpar a un dels seus col·laboradors de l'error. Les seves explicacions no van convèncer, tot i que encara no se sap si la direcció prendrà algun tipus de mesura amb ella.

Després quatre hores de silenci absolut per part de la direcció per l'escàndol de la filtració d'un esborrany de Carolina Bescansa, el líder d'Podem ha comparegut acompanyat de Errejón i Espinar. Allà ha anunciat el tancament de l'acord del qual no forma part la tercera família del partit, els Anticapitalistes, en els quals es referència la portaveu a l'Assemblea, Lorena Ruiz-Huerta.

Resultat que aquest dijous, Íñigo Errejón va recollir una derrota després de la roda de peça en la qual Pablo Iglesias l'obligués a integrar Ramon Espinar al que no suporta com a número tres en la seva llista per a la Comunitat de Madrid però aquest divendres s'ha venjat. Errejón ha contestat col·locant a Tania Sánchez com el seu número dos de la candidatura.

Elegir el seu número dos era una de les poques concessions que Pau Iglesias li havia donat a Errejón aquest dijous durant les seves converses per formar una "llista unitària" després que es conegués que Bescansa havia ordit un pla amb l'exnúmero dos Podem per enderrocar a Pablo Iglesias.

No s'anava a atrevir

Pensaven a la cúpula que no s'anava a atrevir a col·locar a Tania Sánchez com a dos i que triaria un altre tipus de perfil però Errejón ho ha fet. "És un honor anunciar-los que Tania Sánchez m'acompanyarà de número dos a aquesta candidatura. És una persona d'enorme experiència en la política madrilenya amb la que porto treballant des de fa un any".

Segons Errejón, "Iglesias ha estat el primer a saber-ho i m'ha dit que li semblava bé. Ja sabia que portàvem molt de temps treballant en una alternativa per a la Comunitat de Madrid. I ja sap de la seva experiència sobrada en la política madrilenya i de la seva coneixement de les necessitats en termes d'infraestructures, econòmics ... Crec que no ha estat una sorpresa per a ell ", ha assegurat als passadissos del Congrés.

Amb aquest panorama, ara, des de la direcció de Podem avisen que aquest segon lloc a la llista no és definitiu ja que els inscrits encara han de votar i podran descol·locar l'ordre triat per Errejón. "Els inscrits han de votar", sentencien una i altra vegada des de la direcció del partit.
Tania Sánchez será la número dos en la lista de Errejón para Madrid
Tania Sánchez, el gran suport del errejonismo

L'elecció no és casual ja que Errejón i Tania Sánchez fa mesos que treballen junts per aquesta candidatura. Sense oblidar que l'antiga dirigent d'Esquerra Unida es va canviar de bàndol, a l'errejonismo, en un moment crític per a Podem.

Va ser al setembre de 2016, quan en el partit es disputaven les primàries per elegir el seu secretari general a la Comunitat de Madrid, quan Sánchez va decidir donar suport a Rita Maestre que, finalment va perdre enfront de Ramón Espinar. Aquest suport en el seu dia és compensat ara amb un segon lloc per l'Assemblea de Madrid. Una cambra autonòmica que, d'altra banda, ja coneix Tania Sánchez. Des del 2011 fins 2015 va ser diputada d'Esquerra Unida per l'Assemblea.

Quan Podem començar a caminar (2014), Pablo Iglesias i els seus van prometre que el nou partit res anava a tenir a veure amb les altres formacions espanyoles: amb els seus cercles i assemblees obertes, havia de ser un partit de "la gent" i per "la gent"; un partit totalment compromès amb la democràcia interna en què la cúpula anava a a obeir als militants. Per fi la política s'anava a fer de baix a dalt.

Només quatre anys després, la clamorosa veritat és molt diferent i l'autèntica naturalesa de Podem ha quedat en evidència en repetides ocasions; sense anar més lluny, en la ferotge i alhora patètica lluita interna que està experimentant per l'elaboració de les llistes electorals a la Comunitat de Madrid.

La formació estatge és el que han estat sempre tots els partits d'extrema esquerra: un escenari molt propici per al caïnisme on els caps exerceixen el poder de manera implacable i exigeixen obediències canines. Tot això explica la pervivència de Podem, aquesta aberració democràtica que tant de bo acabi aviat en el seu lloc natural, la marginalitat extraparlamentària.

No hay comentarios:

Publicar un comentario