Censura a Catalunya? ...¡¡ que va !!

Per descomptat: les biblioteques catalanes oculten els llibres crítics amb el prusés.

Un senzill treball de camp realitzat per Óscar Benítez per elCatalán.es ens aporta les proves: "Després dels fets de la tardor català el 2017, s'han publicat nombrosos llibres que tracten de fer llum sobre el conflicte a Catalunya. (...) No obstant això, qui resideixi a Catalunya i opti per prendre'ls prestats en una biblioteca pública no ho tindrà tan fàcil.

I és que, mentre que les biblioteques catalanes compten amb abundants exemplars d'obres favorables a les tesis secessionistes, gairebé no disposen de còpies quan es tracta de llibres escrits per autors no nacionalistes. (...)

Per exemple, del cop postmodern el lector només trobarà 4 exemplars a les biblioteques de tot Catalunya: un a Girona, un altre a l'Hospitalet, un tercer a Olot i, finalment, un quart a Barcelona. En canvi, si busquem una obra com Llibertat d'excepció, de Beatriz Talegón, ens toparem amb ni més ni menys de 93 exemplars. No en va, només a la ciutat de Barcelona es troba a les prestatgeries de 17 biblioteques diferents.

Pel que fa a les altres dues obres que recomanava Jiménez Torres, Diccionari de llocs comuns sobre Catalunya i Caldrà jurar que tot això ha passat, ni tan sols figuren al catàleg de les biblioteques catalanes. La mateixa sort que corre un altre llibre de considerable popularitat entre els lectors afins al constitucionalisme: No som fatxes, som espanyols, escrit per la columnista d'El Mundo Emilia Landaluce.

De nou, si comparem aquestes absències amb l'abundància d'altres títols de tall nacionalista, el contrast resulta aclaparador. Així, Operació urnes de Laia Vicens i Xavi Tedo -una crònica que narra en clau heroica la gestació del referèndum il·legal de l'1 d'octubre- es troba disponible a 117 centres. Encara més gran és la presència d'un llibre destinat al públic infantil com Estimats Lluc i Joana: contes des de la presó, escrit pel dirigent processat per rebel·lió Oriol Junqueras: pot localitzar-se en un total de 207 biblioteques de tot Catalunya.

Consultat per El Català, el director del Servei de Biblioteques de la Generalitat, Josep Vives, nega que hi hagi un biaix ideològic en la selecció dels llibres. Segons Vives, també president de la sectorial de Cultura a ERC, el "criteri principal a l'hora d'adquirir una obra és l'interès que despertarà en els futurs lectors, és a dir, si es va a llegir o no". En aquest sentit, defensa que un "polític com Junqueras és més popular que un autor més intel·lectual com Daniel Gascón". D'altra banda, al·lega que l'oferta de llibres secessionistes és superior a la d'obres constitucionalistes. "No podem comprar el que no existeix", explica.

Aquestes raons no convencen a l'escriptor i filòleg en llengua catalana Xavier Pericay, per a qui el desequilibri entre autors nacionalistes i no nacionalistes observable a les biblioteques catalanes només pot rebre un nom: "censura". "Què és, si no, l'eliminació del llibre de Gascón de les prestatgeries bibliotecàries?", Raona Pericay.

Segons l'escriptor, un dels pares intel·lectuals de Ciutadans, aquesta pràctica "s'inscriu en el mateix procedir que la crema a la televisió pública d'un exemplar de la Constitució per part d'una periodista; que el rentat amb lleixiu del sòl trepitjat per la legítima representant del partit polític majoritari a Catalunya; que el menyspreu amb que una integrant d'una mesa electoral rebutja la salutació de la pròpia Inés Acostades; que l'atropellament patit a la Universitat Autònoma per Cayetana Álvarez de Toledo i altres participants en un acte de campanya electoral davant la indiferència de la pròpia rectora, etcètera ". Tots aquests casos, al seu parer, són "exemples reveladors del procedir dels que avalen aquest assaig de règim xenòfob i totalitari". "