El Constitucional tomba el recurs de Cs contra la candidatura d'Puigdemont a les europees

El Tribunal Constitucional ha tombat aquest dilluns el recurs de Cs contra la candidatura d'Carles Puigdemont a les eleccions europees. L'Alt tribunal considera que no hi ha violació d'un dret fonamental tutelable en empara

La Sala Primera del Tribunal Constitucional per unanimitat ha admès a tràmit els recurs d'empara presentat pel Partit Popular i per Ciutadans contra la candidatura d'Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí a les eleccions del Parlament Europeu. El Tribunal considera que no hi de violació d'un dret fonamental tutelable en empara (art. 44 LOTC).

Tant la formació que lidera Albert Rivera, com el PP havien recorregut que els tres polítics independentistes poguessin concórrer als comicis al Parlament Europeu. El partit taronja al·legava que la decisió del jutjat contenciós-administratiu podia vulnerar el dret fonamental a la igualtat que forma part del dret d'accés a les funcions públiques, en tant que s'han incomplert els requisits legals d'inscripció en el cens electoral.

Encara que en un primer moment, la Junta Electoral Central (JEC) va veure causa d'inelegibilitat en el fet que el president i els exconsellers estiguessin en situació de rebel·lia, la justícia ordinària va permetre la candidatura.

Suprem

En tot cas, el Tribunal Suprem, en retornar el procés al jutjat madrileny, ja va deixar clar que en "els senyors Puigdemont i Casamajó, Comín i Oliveres, senyora Ponsatí i Obliols, segons el parer d'aquesta sala, no concorre cap causa d'inelegibilitat" .

Abans, la Fiscalia s'havia posicionat de forma similar, en considerar que la resolució de la JEC vulnerava "el dret fonamental de sufragi passiu" de l'expresident català i de les seves exconsellers.

En aquest context, permetre a Puigdemont presentar-se a les eleccions europees recolza l'article 23 de la Constitució Espanyola de garantir la participació en assumptes públics; la situació de rebel·lia de Puigdemont no és causa de "inegibilidad" segons la LOREG que exigeix ​​una condemna amb sentència ferma i, finalment, garanteix els drets fonamentals com és el sufragi passiu amb una àmplia interpretació de la norma.

De fet, la decisió va ser avalada per la fiscal general de l'Estat, María José Segarra; el fiscal de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem, Pedro Crespo i l'esmentada fiscal en cap del Constitucional. Això sí, els fiscals del Suprem que jutgen a l'actualitat als colpistes per l'1-O, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaume Moreno, no van ser consultats.

"Prevaricació"

Després de conèixer la decisió de la justícia ordinària, Puigdemont va avançar que emprendria accions legals contra l'òrgan electoral al enteder que hi havia "prevaricat".

"Em va sorprendre la decisió de la JEC, perquè sempre havíem dit que si ens volia excloure hauria de prevaricar i forçar tant el dret que arribaria a límits insostenibles, i, efectivament, així ha estat", ha manifestat l'expresident fugit a Waterloo (Brussel·les) en una entrevista a TV3 el passat dilluns.