El nen en el bateig, el nuvi en el casament i ... el mort en l'enterrament?

La nul·la relació de Rubalcaba amb Sánchez explicada per ell: "Va deixar de parlar-me"

Alfredo Pérez Rubalcaba s'ha anat, entre el reconeixement i afecte de propis i estranys. Va morir apartat del PSOE de Pedro Sánchez i radicalment enfrontat, com tota la vella guàrdia, als pactes que Pere Sánchea, va impulsar al seu pesar.

La imatge de Pedro Sánchez vetllant el fèretre del seu predecessor en la secretaria general, pràcticament durant tot el temps en què va estar oberta la capella ardent fins al seu enterrament dominical a Tres Cantos, reflecteix sens dubte el dolor personal que en moments així sent qualsevol persona de bé; però no dóna per tapar les abismals diferències entre tots dos.

Perquè Rubalcaba, tot i retirat des del 2014, va ser un dels dirigents més nítidament oposats a tot el que Sánchez ha vingut fent des de 2015, quan va portar Espanya a la repetició d'Eleccions Generals, finalment celebrades de nou en 2016 i saldades amb una altra derrota de Rajoy.

Ja d'abans va promoure a Eduardo Madina com a secretari general, un lloc finalment aconseguit per Sánchez gràcies, paradoxalment, a Susana Díaz, que va moure tot el seu poder intern per promoure a un dirigent gairebé desconegut que li guardés la cadira mentre ella guanyava les Eleccions a Andalusia , una fita que considerava imprescindible per desembarcar a Ferraz amb autoritat. Li va sortir el tret per la culata i el líder efímer es va quedar amb els galons regalats: la resta és història.

Un detractor dels pactes de Sánchez

Rubalcaba va ser dels més contundents detractors de l'intent de pacte que, després dels comicis de juny de 2016, va protagonitzar Sánchez amb Podem i els independentistes, finalment concretat en la moció de censura: aquella vegada, la vella guàrdia comandada per l'asturià Javier Fernández va aconseguir frenar-lo, destituyéndole com a secretari general en un brusc Comitè Federal, amb una operació que Rubalcaba coneixia i donava suport.

Però van cometre l'error de no explicar la raó d'aquesta maniobra, deixant que Sánchez els presentés a tots com una mena de venuts Rajoy en lloc de com els patriotes que van ser: l'ara president va poder ressuscitar presentant-se davant el militants com l'únic capaç de oposar-se a Rajoy, instigant unes Primàries que va guanyar a Susana Díaz amb un missatge tan falsari com reeixit: només ell s'oposava al PP.

De l'enorme desafecte de Rubalcaba cap a Sánchez, i de les represàlies que aquest va prendre contra ell, s'adona un últim detall ben recent: la marginació d'Elena Valencià en les llistes socialistes a les Eleccions Europees, malgrat el bon treball que allí estava fent a judici de propis i estranys i la seva disposició a seguir a Brussel·les. El seu relleu va ser una bufetada a Rubalcaba en rostre aliè. I tots dos ho sabien.

"Va deixar de parlar-me"

Que Sánchez celebri ara jornades de dol, en plena campanya electoral, és una ironia de dimensions siderals, especialment quan la gran virtut de Rubalcaba, ser efectivament un home d'Estat, és la que més li va fer incòmode per al nou líder socialista: el mort s'oposava ardentment a tot el que Sánchez ha fet, als seus pactes amb Podem i al suport directe o indirecte de l'independentisme.

Rubalcaba, en 2016 amb Susannna Griso

Lloar la seva condició d'estadista quan aquesta virtut va ser menyspreada, resulta sorprenent. Rubalcaba, com Felipe, Guerra, Corcuera, Leguina o Ibarra, va ser desplaçat i menyspreat pel sanchismo, incapaç de suportar la fidelitat dels vells rockers al socialisme tradicional, espanyol i constitucional i enutjat per una de les frases més mítiques del difunt: aquella que va definir el que finalment ha fet Sánchez amb l'expressió "Govern Frankenstein".

Del reguitzell de proves de l'actitud d'un i altre s'adona un demolidor vídeo d'una entrevista de Rubalcaba a Antena 3, al programa Espejo Público d'Susanna Griso, en la qual l'exvicepresident fins i tot va revelar com Pedro Sánchez va deixar de dirigir-li la paraula per mostrar la seva oposició a qualsevol pacte amb populistes i nacionalistes: "Jo li vaig dir això a ell i he de dir que vam deixar de parlar. Bé, va deixar de parlar ell". Més clar, aigua.