Any tres de la pandèmia i la sanitat torna a col·lapsar-se

 

El Ministeri de Sanitat ha notificat 292.394 nous contagis i ha sumat 202 morts al recompte oficial des de divendres passat. La incidència acumulada segueix a l'alça i puja 267 punts fins a vorejar els 3.000 casos, situant-se concretament en 2.989 casos per 100.000 habitants en els darrers 14 dies. Durant el cap de setmana també s'ha vist un repunt a les hospitalitzacions per còvid després de sumar més de 2.000 pacients nous, elevant el total a 16.496. A cures intensives hi ha 2.200 persones.

Espanya ha començat 2022 igual que va començar l'estiu del 21, al capdavant a Europa de contagis de covid

Ha tornat a passar. Fa cinc setmanes, quan alguns països europeus van començar a prendre's seriosament l'amenaça d'òmicron, el president Pedro Sánchez llançava un missatge optimista i presumia en un míting a Galícia que “Espanya tornaria a ser un exemple al món”. La clau, segons Sánchez, era continuar fent les coses com fins ara. En efecte, la història es repeteix: Espanya ha començat el 2022 igual que va començar l'estiu del 21, al capdavant a Europa de contagis de covid.

Va anar a les màscares ia la vacunació a què el Govern va insistir que fiava tota la seva estratègia, davant de l'augment de contagis que ja començava a patir-se a Espanya quan la sisena onada era incipient. La majoria de comunitats autònomes tampoc van voler per Nadal noves restriccions. “Som el mirall on es miren molts països”, presumia el president el mes passat. El mirall espanyol al gener, no obstant, mostra 10 vegades més casos que la primera setmana de desembre i una pressió hospitalària en risc alt. La sisena onada s'està anant de les mans. A Catalunya, els pacients covid ocupen el 41% dels llits UCI, i al País Basc, un 32%. A Madrid, Cantàbria i el País Valencià, ja superen el 20%.

L'elevat nombre de contagis no només suposa un col·lapse dels centres de salut, així com una pressió hospitalària més gran que arracona pacients d'altres patologies i retarda tractaments no urgents però necessaris. La sisena onada també està causant morts evitables de persones vulnerables que amb les altes taxes de contagi tenen més difícil esquivar el virus, així com un augment de les seqüeles de cóvid ​​persistent (que afecta el 10% de contagiats). Tampoc no serà possible esquivar els perjudicis econòmics per l'allau de baixes laborals i plans cancel·lats que acompanyen unes taxes rècord de contagis.

No prendre mesures per frenar la corba de contagis té un cost alt, no sé si polític, però sí sanitari, social i econòmic. L'OMS està insistint que no s'ha de banalitzar la variant òmicron, capaç de causar enormes estralls per la seva contagiositat altíssima. El que sabem després de les 1.500 morts per covid les últimes tres setmanes és que s'han minusvalorat els riscos de l'estratègia de conviure amb el covid.

Tant el Govern com les comunitats autònomes van llençar fa setmanes la tovallola per frenar l'explosió de contagis òmicron, confiant que les altes taxes de vacunació a Espanya serien suficients per evitar un col·lapse hospitalari. Deixar que el virus circuli lliurement és una aposta delicada, que ni tan sols Govern i comunitats reconeixen obertament, i que ja veurem com s'acaba.

No obstant això, una cosa és haver de conviure amb el coronavirus i una altra amb la incompetència de la gestió. Al primer podríem arribar a acostumar-nos, al segon no hi ha per què. El veritable engany de fer-nos conviure amb l'augment de contagis de l'òmicron com si fos una cosa inevitable, davant la incapacitat dels governs central i autonòmics de frenar la corba de contagis, és la constatació que no s'han fet els ajustaments necessaris al sistema perquè aquesta convivència no sigui una temeritat.

Ni es va reforçar a temps la Sanitat, ni s'ha adaptat la legislació per poder reaccionar ràpidament als repunts de contagis, ni s'ha millorat el rastreig i l'accés als tests, ni s'ha obligat a millorar la ventilació de llocs tancats públics i privats per reduir el risc amb la tornada del fred. Ni tan sols tothom que es vulgui posar una dosi de reforç pot fer-ho encara. Per això val la pena tornar a aquelles declaracions de Sánchez presumint fa cinc setmanes que aquesta onada es gestionaria com les anteriors. En això no es va equivocar. Any tres de la pandèmia i seguim havent de conviure amb la mateixa imprevisió.

Una cosa és haver de conviure amb el coronavirus i una altra amb la incompetència de la gestió. Al primer podríem arribar a acostumar-nos, al segon no hi ha per què.