La Comissió Europea reconeix l'energia nuclear com a verd almenys fins al 2045

Imatge d'arxiu de la central nuclear de Santa Maria de Garoña - ABC/ ATLAS

Brussel·les llança la polèmica proposada per classificar l'atòmica i el gas com a fonts d'energia necessàries per a la transició cap a una generació sense emissions de CO₂

El projecte legal de Brussel·les, un text de 60 pàgines, atorga el reconeixement de verd a les centrals nuclears que ja estan en marxa ia les que es construeixin fins al 2045. Les plantes de generació d'electricitat amb gas també gaudiran del mateix reconeixement al menys fins al 2030.

La Comissió Europea va iniciar el darrer dia de l'any 2021 les consultes amb els experts dels països membres per elaborar el projecte d'acte delegat sobre el paper de l'energia nuclear i el gas al catàleg de l'energia verda, el que es coneix com « taxonomia verda» i que serveix per classificar les fonts denergia acceptables per a lobjectiu de la neutralitat climàtica en els propers 30 anys.

No és cap secret que la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, és de l'opinió que tant el gas com l'energia nuclear «tenen un paper en la transició energètica» i de fet allò que s'ha revelat d'aquesta proposta de decisió és que es consideraran part del catàleg de les energies verdes a les centrals nuclears que hagin rebut el permís de construcció abans del 2045 o les de gas que es construeixin abans del 2025, sempre que utilitzin combustible fonts renovables o que posseeixin una tecnologia de baixes emissions.

Segons la Comissió, atès que els països membres tenen estructures energètiques molt diverses, la taxonomia pretén permetre'ls «avançar cap a la neutralitat climàtica des de posicions tan diferents i tenint en compte l'assessorament científic i el progrés tecnològic actual, així com els diferents desafiaments de transició energètica ». I en aquest punt, l'executiu comunitari sosté que «el gas natural i l'energia nuclear tenen un paper com a mitjà per facilitar la transició cap a un futur predominantment basat en energies renovables», cosa que significarà que pretén «classificar aquestes fonts d'energia en condicions clares i estrictes com a part de la transició a la neutralitat climàtica».

Aquesta decisió, assegura Brussel·les, accelerarà l'eliminació de fonts més nocives, com el carbó, i «començar la transició cap a una combinació d'energies més verda i baixes en carboni, mentre que els criteris sobre el gas i les nuclears s'actualitzaran a mesura que evolucioni la tecnologia».

Com que és un tema tan extremadament sensible, la Comissió afirma que obrarà de la manera més transparent possible i es proposa canviar la legislació perquè els inversors puguin tenir accés als detalls de la seva decisió.

“Qualsevol que digui que podem aconseguir complir els objectius del Pacte Verd per al 2050 sense energia nuclear, no està veient la veritat perquè les xifres són aquí”, assenyalava el comissari europeu de Mercat Interior, el francès Thierry Breton, en una entrevista recent amb EL PAÍS i un grup reduït de mitjans europeus. El comissari insistia que es necessita, “sens dubte, una classificació que ajudi a canalitzar el finançament adequat, també cap a l'energia nuclear, per assegurar arribar [als objectius de reducció d'emissions]”. Breton s'obria a concedir un reconeixement similar al gas, per tal de facilitar el vistiplau d'Alemanya. “Estic empenyent, a la discussió de la Comissió, per tenir aquesta classificació que englobarà tant la nuclear com el gas”, apuntava el polític francès.

Els experts dels països membres tindran fins al dia 12 per aportar les seves contribucions i després la Comissió prendrà la decisió abans del final d'aquest mes de gener. El Parlament Europeu i el Consell (els països) tindran quatre mesos per decidir si s'hi oposen, però no podran canviar el contingut de la decisió. Encara que les posicions són molt diferents entre els països, hi ha poques possibilitats que es formi una majoria qualificada reforçada inversa que necessita almenys el 72 per cent dels països (és a dir, almenys 20) i que representin almenys el 65 per cent de la població. El Parlament es pot oposar per majoria simple.