Retrocés de l'economia catalana després de 10 anys de procés

Imatge d´una manifestació independentista, amb una estelada desplegada

La capital d'Espanya aconsegueix desbancar la comunitat catalana com a motor d'Espanya. Una dècada de “procés”: les dades que revelen el retrocés econòmic de Catalunya davant de Madrid

Aquest 2022 es compliran 10 anys de l'inici del procés independentista a Catalunya, una etapa política convulsa que ha tingut moltíssimes repercussions a tots els àmbits (econòmic i social). En aquest sentit, s'ha parlat molt que l'autonomia catalana pot patir l'«efecte Montreal»: és a dir, que segueixi el camí del Quebec, que també va celebrar dos referèndums d'independència (el 1980 i el 1995) i va perdre molt de pes econòmic en detriment d'altres zones del país (especialment, Toronto). Encara que a l'independentisme es vulgui rebutjar que aquesta tendència s'estigui instal·lant a Catalunya i Madrid (i altres zones d'Espanya) se n'estigui beneficiant, el cert és que hi ha senyals que així ho indiquen fent un balanç de la darrera dècada.

El PIB, que permet mesurar la mida de l'economia de cada territori, és l'indicador que pot calibrar millor l'evolució de Catalunya davant de Madrid i les dades que dóna són clares. Sí que és cert que Madrid ja va aconseguir superar Catalunya a PIB el 2012 i el 2013 per primera vegada i l'autonomia catalana va recuperar el tron ​​entre el 2014 i el 2016, però des del 2017 la diferència s'ha anat ampliant cada vegada més. Així, si el 2012, la bretxa entre autonomies va ser de 1.578 milions; el 2013, de 613 milions d'euros; i, el 2017, de 552 milions d'euros; el 2019 i el 2020 (última xifra que hi ha fins ara), ha estat de màxims, arribant a 3.535 i 3.596 milions d'euros, respectivament.

Aquestes diferències de PIB han contribuït a consolidar les diferències de PIB per càpita (que permet mesurar millor el grau de desenvolupament econòmic d‟un territori), on Madrid ja feia dècades que havia superat Catalunya. Així, si el 2012 a Madrid era de 30.349 euros ia Catalunya era de 25.806 euros, el 2020 va ser de 32.048 i 27.812 euros, respectivament.

A més del «sorpasso» al PIB, Madrid també ha avançat Catalunya com a autonomia espanyola amb més empreses. Hi ha contribuït la fuga d'empreses del 2017 o la pèrdua d'atractiu de l'autonomia catalana per acollir projectes empresarials. En aquest sentit, segons dades de l'AEAT, Madrid, amb 328.000, va superar Catalunya, amb 323.000, el 2018 per nombre de companyies (5.000 més, quan a inicis de segle Catalunya en tenia 30.000 més). Aquesta tendència de la demografia empresarial sembla difícil que es pot revertir pel clima cada cop més favorable als negocis que ofereix la Comunitat de Madrid davant d'una Catalunya que segueix sumida en la inestabilitat política, tomba projectes de calat (com l'ampliació de l'aeroport del Prat per albergar vols intercontinentals) i es manté com un territori amb alts impostos (dins el marge que té també per imposar-los).

En paral·lel, una altra variable que també és molt sensible al context polític i molt en la línia d'aquesta fuita d'empreses és la inversió estrangera. És molt difícil de calcular quant s'ha deixat d'invertir a Catalunya pel «procés» perquè, com coincideixen els experts, les empreses no sortiran a revelar-ho (no diran en un comunicat si tenien intenció o no d'invertir a Catalunya ), però fent una comparativa sobre quant ha crescut a Madrid i ha caigut a l'autonomia catalana respecte al total nacional, es poden extreure conclusions. Així, si Madrid va concentrar el 2013 el 62% (8.875 milions d'euros) de la inversió estrangera de tot Espanya, el 2020 va assolir el 75% (17.910 milions d'euros); en canvi, Catalunya va concentrar el 2013 el 21,2% de tota la inversió, mentre que el 2020 es va quedar en un 12,5% del total. La bretxa més gran, en tot cas, es va donar el 2018, just després del desafiament independentista: Madrid es va emportar 29.830 milions d'euros dels 34.897 milions d'euros d'inversió estrangera a tot Espanya i Catalunya es va quedar només amb 1.846 milions d'euros.

El cert és que, malgrat les xifres eloqüents, des del separatisme es tracta de negar els efectes del «procés», encara que els experts sí que adverteixen que, per exemple, el trasllat de la seu social d'empreses (encara que els empleats es quedin ) té un efecte arrossegament perquè alguns serveis es presten on està radicades.