.Carmen Ibanco, esposa de Juan Espadas.
Potser hauria passat desapercebuda, però quan Juan Espadas va aspirar al bastó de comandament de Sevilla, la indagació es va tornar a buscar conscienciosa.
La més famosa de totes és la d'Alexander Puixkin que, al final del seu conte, fa que la dama d'espases –nom poc freqüent per a la dama de piques a la popular avui baralla de pòquer– caigui derrotada per un as inesperat al final una partida de cartes. N'hi ha una altra de molt coneguda, com la que dóna títol a l'òpera de Txaikovski, que deriva de la primera. I hi ha la del director teatral Vsievolod Meyerhold, executat probablement per Stalin per no seguir les normes del realisme socialista. Així ho diu la moderna Enciclopledia Britànica.
Però aquí ens referim a Carmen Ibanco, l'esposa (dama) de Juan Espadas, el candidat socialista a la presidència de la Junta d'Andalusia que dia rere dia va mostrant la seva debilitat constitutiva. Per si no n'hi hagués prou, el llòbrec contingut de l'armari de la teranyina del PSOE andalús no deixa de sortir a l'exterior deixant una espèsa olor de podrit. Però així són les coses. Un dia es va donar a conèixer la presència d'Ibanco a la nòmina de la Fundació Andalusa per al Fons de Formació i l'Ocupació, la famosa FAFFE de l'endollisme, les targetes sex-black i les celebracions en puticlubs pagades amb diners públics.
El nom de la "dama d'Espades" apareixia en una relació que encara es conserva on estaven enumerats i nominats tots els empleats de la FAFFE a Andalusia. Només a Sevilla, la llista exhibeix 600 persones aproximadament. Entre elles, dames molt conegudes de l'elit socialista vingudes a menys com l'exsenadora Ana Arnáiz de las Revillas; exalcaldes potents de la província com Antonio Torres i diversos directors i directores provincials de la Junta, a més dels grapats d'amiguets, afiliats o parents de càrrecs socialistes, de vegades endollats de dos en dos. Un exemple, Ramón Díaz Elena, fill del famós, a causa del sumari dels ERO, exdiputat andalús, Ramón Díaz, desimputat finalment.
En aquesta llista apareixia amb tota claredat el nom de Maria del Carmen Ibanco García, filiat per ordre alfabètic. Quan va ser contractada el 2007, Espadas era viceconseller d'Ordenació del Territori i president de l'Empresa de Gestió de Mediambiental (Egmasa) i de la Fundació Andanatura, així com vicepresident de la Fundació Doñana 21 (2004-2008), tots, organismes de la Junta d'Andalusia. Ni tan sols era candidat a l'alcaldia de Sevilla, la seva ciutat, de la qual després ha estat alcalde fins fa ben poc.
Immediatament es va saber que la contractada amb el nom de Carmen Ibanco era la "dama d'Espades". Potser hauria passat desapercebuda com tants altres de la llista la identitat, parentiu o relació de la qual no ha estat investigada. Però quan Juan Espadas va aspirar al bastó de comandament de Sevilla, la indagació es va tornar a buscar a consciència. I, naturalment, des de llavors fins a la seva compareixença davant la Comissió de Recerca de la FAFFE al Parlament andalús, la seva presència es va fer pública i habita entre nosaltres.
El seu problema és que no pot reconèixer senzillament la veritat i aquest és el camí que ha conduït a la imputació per part del jutge del cas FAFFE, el molt diligent Juan Ignacio Vilaplana, digne successor de la jutgessa Alaya. El problema és que el PSOE andalús no vol ni pot reconèixer que la seva invasió de les ocupacions públiques al llarg de 37 anys a Andalusia ha estat injust amb milions d'andalusos als quals se'ls ha bitllat la seva oportunitat d'accedir-hi. estat un dels instruments de dominació, llavors i ara (segueixen sembrats a la Junta sense que el PP ni Ciutadans decideixin que es faci justícia), sobre les institucions democràtiques andaluses.
No és únicament que tots aquests endollats ho hagin estat a dit, sinó que per la via dels fets consumats se'ls ha convertit no en personal que pot ser reemplaçat pels nous governants de la Junta (qui a dit entra a dit surt), sinó que han teixit i consolidat una teranyina paral·lela en forma dadministració opaca que ja forma part de ladministració de la Junta. És sabut, lamentablement, que l'estratègia de l'esquerra a Espanya és la fabricació en sèrie de fets consumats que els governs de la dreta són incapaços de revertir, en educació, en ideologia de gènere o en memòria històrica.
En el nostre cas, la "dama d'Espades", que va ser derrotada per l'as a l'obra de Puixkin, està contribuint, i de quina manera, al desdibuixament, a pitjor cada cop, de la imatge de l'AS (Abanderat Socialista), la seva marit, Juan Espadas, a la carrera electoral andalusa. Hi ha vegades, poques, que les coses que es fan troben el seu ressò a l'eternitat d'una campanya electoral.
No hay comentarios:
Publicar un comentario