El jutjat investiga si Ada Colau va encoratjar l''okupació' amb subvencions a una entitat que orienta sobre entrades a vivendes

L'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, en una imatge recent

La querella contra l'alcaldessa de Barcelona considera que s'han concedit ajudes a diverses entitats "segons la seva injustícia" i "en detriment d'altres"

El Jutjat d'Instrucció número 21 de Barcelona investiga si les ajudes que va lliurar l'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona, ​​que lidera Ada Colau, a diverses entitats afins a la seva formació política, Barcelona en Comú, entre el 2014 i el 2021, es van fer servir per fomentar l'okupació d'habitatges. Colau ha de declarar com a imputada a principis de març per explicar la destinació d'aquests diners públics lliurats a entitats com Observatori DESC (Drets Econòmics Socials i Culturals), on va treballar l'alcaldessa, Enginyers Sense Fronteres, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH ) o Aliança contra la Pobresa Energètica, entre altres.

La querella presentada per l'Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica fa un mes considera que es van poder malversar uns 80 milions d'euros en aquests ajuts i que en algunes associacions suposava pagar l'estructura organitzativa, els sous dels treballadors i “presumptament generar-ne una contractació continuada" entre 2014 i 2022. Els querellants dubten de l'"interès públic" de les ajudes i retreuen alguns acords signats pel Consistori per exemple amb DESC que lliura diners per a activitats relacionades amb la vulneració de drets humans a Jerusalem o projectes de cooperació a Perú o Moçambic.

A més, sota la lupa del jutjat hi ha un conveni entre el Consistori i el DESC per combatre la desigualtat que impedeix l'accés a l'habitatge en què s'al·ludix a l'empoderament de les persones afectades per ocupació en precari, orientació bàsica i informació sobre procediments judicials. ". Per als querellants l'acord insta a sospitar que "l'Ajuntament de Barcelona fa servir l'erari públic per assessorar" autors d'ocupacions d'habitatges i recorda que la Fiscalia insta a combatre penalment aquesta pràctica. En aquest sentit incorporen una circular de la Fiscalia General de l'Estat que remarca que "un percentatge no menyspreable dels casos" d'okupacions "es duen a terme en l'àmbit del que anomenem delinqüència organitzada".

"No sembla, per tant, un fi d'acord amb l'interès públic, als efectes de la concessió d'una subvenció, l''empoderament de les persones afectades per ocupació en precari, orientació bàsica i informació sobre procediments judicials', quan s'està explícitament" referint a l'assessorament organitzat i pagat amb fons públics del que una altra institució de l'Estat, com és la Fiscalia, intenta aturar amb intensitat i considera que pot arribar a ser delinqüència organitzada", assenyala la querella.

Per això insta el jutjat a investigar si aquests pagaments públics "s'han concedit sabent la seva injustícia per afavorir unes determinades entitats en detriment d'altres vulnerant-se a més els principis bàsics del procediment administratiu en tenir el conveni caràcter d'habitualitat i recurrència, no constar memòria justificativa de l'excepcionalitat de la subvenció, haver concedit ajudes i subvencions de forma directa per òrgan manifestament incompetent” i, presumptament, “ni existir control sobre els condicionants de compliment, ni de la finalitat i acreditació” dels diners.

BARCELONA, CAPITAL 'OKUPA'

Segons dades del Ministeri de l'Interior corresponents a l'any passat, Catalunya segueix al capdavant de les comunitats autònomes amb 5.689 'okupacions', el 42% del total, una dada que quadruplica la de la Comunitat de Madrid (1.282 casos) i gairebé triplica la d'Andalusia (1.994 casos). Es tracta d'un fenomen que s'ha disparat a l'últim any a partir de les ordres de Fiscalia per perseguir aquests delictes, ja que a Catalunya han pujat un 9%, i dins de la comunitat, Barcelona registra 4.229 ocupacions entre gener i setembre de 2021, fet que suposa el 74% del conjunt de províncies catalanes.

El conveni acordat amb DESC, anomenat 'Dret a l'habitatge: empoderament col·lectiu i assessorament jurídic-social', és un dels acords presumptament irregulars per als querellants ja que "no s'aprecia inversió en habitatge social, ni en lloguer subvencionat, ni a protecció pròpiament dita de col·lectius desafavorits” així com mesures concretes o “mitjans econòmics o un pressupost d'actuació” per a aquesta finalitat d'orientar en l'accés a l'habitatge. Així, sospiten que els diners públics per aquest projecte serveixen per "pagar el sou" dels empleats de l'associació.

La majoria de convenis entre l'Ajuntament de Barcelona i les entitats, com DESC, es van signar en època de l'anterior alcalde Xavier Tras. El 2015 es va lliurar 120.000 euros a aquesta entitat que a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) es va fer el 2014 un acord bianual de 240.000 euros iniciat que Colau va renovar en tres ocasions, dues per 324.600 euros i una per 420.286 euros. Per als querellants no concorre l'excepcionalitat argumentada pel Consistori per ampliar els acords malgrat que la Fiscalia, arran d'una altra denúncia d'Advocats Catalans per la Constitució, va assenyalar que les subvencions podien contenir irregularitats administratives però en cap cas suposar delictes del Codi penal.

REGIDORS SOTA SOSPITA

La querella també reclama que s'imputi regidors de l'actual mandat, com Eloi Badia o Laura Pérez, i de l'anterior com Gala Pin o Laia Ortiz, així com representants d'algunes entitats com DESC. En aquest sentit, assenyalen que Colau "ha reconegut que diferents membres del govern municipal havien participat en entitats subvencionades o mantingut relacions retribuïdes amb aquestes amb anterioritat a l'exercici públic dels seus càrrecs" i detallen que als informes municipals i d'Intervenció "no es refereix irregularitat en aquest sentit”.

Tot i això, els querellants destaquen que els regidors denunciats no s'han inhibit en la concessió dels ajuts i adjudicacions a les entitats, per la qual cosa creuen que podria contravenir el Codi Ètic de Barcelona de 2017. "Conforme al mateix, s'han de respectar aquestes normes , que han estat absent de la conducta de l'esmentada alcaldessa i depurar responsabilitats respecte de la resta de regidors, quant a la seva designació, participació en òrgans de decisió de les subvencions que hauran de beneficiar les entitats per a les quals havien treballat fins ara immediatament anterior a la seva incorporació al Consistori, contractes, convenis, informes i estudis i que haurien d'haver-se inhibit o abstingut en la presa de decisions”, destaca la querella.

Així, assenyalen que des de l'entrada al govern municipal el 2015 fins al 2017 els representants municipals s'haurien d'haver abstingut en totes les decisions respecte a les ajudes a aquestes entitats. També reclamen conèixer la "data reial en què l'actual alcaldessa va deixar de formar part" de DESC.