Imatge aconseguida per Antena 3 el 2015 de l'estarra De Juana Chaos a la licoreria que regentava a Veneçuela.
L'excap dels espies chavistes diu que "la població d'etarres a Veneçuela és d'aproximadament una trentena de membres".
L'excap de la Intel·ligència i Contraintel·ligència de Veneçuela, Hugo El Pollo Carvajal, ha declarat a Okdiario que, mentre va realitzar la seva tasca d'espionatge, coneixia el pacte segellat amb Felipe González per donar refugi a membres de la banda assassina ETA. Fonts del seu entorn diuen que "es va ordenar al Servei d'Intel·ligència no perseguir" els membres.
El Pollastre sap on i com viuen els pròfugs etarres i així ho ha plasmat en un informe titulat ETA a Veneçuela. El que va ser líder dels espies chavistes assenyala que "la població d'etarres a Veneçuela és d'aproximadament una trentena de membres, alguns deportats d'Algèria i altres països. La majoria viu a Caracas. Entre aquests, destaquen:
José Arturo Cubillas Fontán, acusat de sis assassinats i d'haver format part del grup Oker, al qual també pertanyien Idoia López Riaño, la Tigresa, i José Ángel Aguirre. La Fiscalia de Veneçuela va rebutjar la seva entrega perquè havia adquirit la nacionalitat veneçolana anys abans. El Pollastre també assegura que es va reunir amb Iñaki de Juana Chaos. Viu al municipi Libertador de Caracas.
Xabier Arruti Imaz, membre de la banda a qui els experts en lluita antiterrorista col·loquen al capdavant de l'estructura que aquesta manté a Veneçuela. La narcodictadura li va donar un càrrec a PDVSA i ara resideix a Chichiriviche, a l'Estat de Falcón.
María Asunción Arana Altuna Olivia, qualificada com a nivell 5 –màxim nivell operatiu i per tant de més perillositat–. Hugo Chávez li va donar la nacionalitat a l'agost de 2004. Resideix al districte centre del Libertador de Caracas.
Pedro Viles Escobar Kepa, cap del grup que va assassinar un de La Rioja que regentava un magatzem de vins a Santurce. La dona de la víctima es va suïcidar mesos després en no superar la mort del marit. El febrer del 2011, Viles residia a Güiria; el 2014, va tornar a Espanya i va ser rebut amb honors pels proetarres a Santurce. Segons el Pollastre, ara podria residir a Caiguire, un suburbi de l?estat de Sucre.
María Ángeles Artola Echevarría, que va participar en diversos atracaments i atemptats, resideix al municipi Libertador de Caracas al costat del seu marit, el també etarra Eugenio Barrutiabengoa Zabarte, acusat de matar deu persones.
Juan Carlos Arriaran, deportat a Veneçuela el 1990. A l'Audiència Nacional li consten tres sumaris per assassinat, tinença il·lícita d'armes i explosius, estralls i col·laboració amb banda armada. Resideix a la Urbanització Els Mangles a l'Estat de Sucre.
Miguel Ángel Aldana Barrena, que va matar 18 persones en uns 30 atemptats. A la fitxa apareix com a mort. Va viure a Veneçuela en llibertat sense complir un sol any de presó pels assassinats comesos.
Ignacio de Juana Chaos, un dels més sanguinaris etarres, al qual se li atribueixen almenys 25 assassinats, figura com un dels primers en aquest cartell que ha difós Dignitat i Justícia en què també figuren Eneko Aguirresarobe, David Urdin, José Luis Exiolaza i Oier Eguidezu.
A més, el Pollastre esmenta Ignacio Echevarría Landazabal, Luis María Olade Quintela, José Luis Zurimendi Oribe, Luis Elisardo Roncero Retortillo, José Ángel Mutiozabal Galarraga, Jesús María Huerta Fernández, Luis Alberto Trincado Gallaga, Ignacio José Echaniz Oñatibia, Juan José Aristizabal i Asier Guridi Zaloña.
Recompensa de 4.000 euros pel parador d'etarres fugits
Dignitat i Justícia anirà augmentant la quantia amb donatius per pistes fiables
Com el «Wanted» -es busca- del llunyà Oest, l'associació Dignitat i Justícia, que presideix Daniel Portero, continua amb la seva campanya #StophuidosETA per caçar el terrorista fugat. Busquen la col·laboració ciutadana en un intent més d'obtenir dades sobre els 26 terroristes que s'han escapat de la Justícia i encara tenen causes pendents.
La recompensa, que inicialment es va iniciar el 2020, amb 1.000 euros ha augmentat cada any gràcies als donatius dels ciutadans. El 2021 la xifra ascendia a 3.000 euros i, el 2022 la recompensa està en 4.000 euros per a qui doni una pista fiable o el parador exacte que serveixi a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, trobar algun dels etarres fugits i així posar-ho a disposició de la Justícia.
La recompensa no és fixa i anirà augmentant en la mesura que hi hagi més aportacions solidàries de ciutadans. A més, segons destaca Portero, aquesta «no decreix, ja que seran uns diners que es guardin exclusivament per a això».
La Policia i la Guàrdia Civil continuen amb les seves investigacions per intentar trobar el parador d'aquests terroristes que van fugir d'Espanya per no rendir comptes amb la Justícia. Laidentificació d'almenys sis d'aquests etarres estaria sota secret ja que encara hi ha operacions en curs que podrien trobar-los.
A la pàgina web de la Policia Nacional «més buscats» surt la llista d?aquests etarres on s?acompanya una fitxa en què figuren la fotografia, el presumpte delicte que se?ls atribueix i el seu lloc de naixement. També la Guàrdia Civil té actualitzat el llistat amb els trets característics.
La meitat dels 26 fugits, segons les investigacions antiterroristes, estarien a Veneçuela, el destí preferit pels terroristes d'ETA ja que la seva extradició és gairebé considerada com una missió impossible. Cuba, Uruguai, Mèxic, Brasil o Argentina són altres de les destinacions on s'amaguen a més de França o Suïssa.
Precisament allà, als Alps, hi havia Josu Ternera, que va fugir de la Justícia el 2002 i va ser detingut per la Guàrdia Civil, malgrat que s'havia proveït d'una xarxa de contactes personal, al marge de l'organització terrorista, per poder seguir vivint en el sistema paral·lel de seguretat. Allà vivia només en un refugi de muntanya entre pistes d'esquí i portava 4.000 euros en metàl·lic quan va ser arrestat anant a l'hospital.
La majoria dels etarres fugits són a Veneçuela, Cuba i Mèxic de manera que la recompensa és un oferiment «a nivell mundial». Està sobretot adreçada a persones de Sud-amèrica amb menys recursos per impulsar-les a delatar els etarres davant la Policia del lloc on viuen o que facilitin a Dignitat i Justícia la informació fiable que pugui ubicar l'etarra en un punt concret i així posar-los a disposició del CNI, Policia Nacional i Guàrdia Civil. Porter tampoc descarta que, a mesura que vagi pujant la recompensa, fins i tot siguin delatats pels mateixos proetarres, veïns del poble o familiars que sàpiguen del seu parador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario