Tota la cambra, excepte PP i Vox, recolza reparar dignificar les dones assassinades a Catalunya acusades de bruixeria entre els segles XV i XVIII
Posats a legislar sobre el passat i amb les atrofiades ulleres del present, no podia faltar el Parlament a la cita amb un col·lectiu estigmatitzat per la Història i que, sens dubte, ocupa un lloc destacat entre les primeres preocupacions dels ciutadans, com acrediten totes les enquestes, ja siguin públiques, del CIS català –el CEO– del CIS de Tezanos, o bé privades.
Es tracta de les bruixes, el patiment de les quals no deixa dormir al feminisme woke, que pateix la injustícia comesa segles enrere amb unes dones víctimes del masclisme reaccionari de la dreta del moment.
El setembre passat, un diputat de Vox va ser expulsat del Congrés pel president de la Cambra en funcions, per haver anomenat «bruixa» una diputada socialista que des de la tribuna sembla que va ser particularment hostil a determinats plantejaments de la seva formació política. Aquest greu succés hauria de motivar la creació d'una comissió de recerca sobre la possible vinculació amb els fets tractats al Parlament.
“Som les hereves de les bruixes, de les enverinadores i de les curanderes. Hi ha una evolució: avui ens anomenen feminazis. Hi ha una connexió entre la caça de bruixes i els feminicidis”, ha sostingut Jenn Díaz, diputada d'Esquerra. “Volem que hi hagi una reparació i entendre que ens queda tan lluny. Estem fent un aquelarre al Parlament”.
La Cambra ha aprovat avui amb 114 vots a favor, 14 en contra -els de PP i Vox- i sis abstencions- Ciutadans- una resolució per reparar la memòria de les bruixes assassinades entre els segles XV i XVIII a Catalunya, impulsar estudis i emplaçar als Ajuntaments a revisar el seu nomenclator i batejar els noms de carrers amb algun dels carrers.
La proposta entronca amb la ja aprovada pel Parlament de Navarra el 2019 o els de Suècia, Escòcia i Suïssa. La idea persegueix reconèixer que centenars de dones van ser perseguides i jutjades a Catalunya pels seus propis veïns en una societat impregnada per la “misogínia” sense cap garantia. La resolució, signada per ERC, Junts, la CUP i els Comuns, recolza el manifest titulat: “No eren bruixes, eren dones”, promoguda per la revista Sapiens. Els quatre grups han aconseguit demanar el suport dels socialistes, encara que consideren que l'assumpte no devia haver arribat al Ple.
Susanna Segòvia, diputada dels comuns, ha qualificat la caça de bruixes de “feminicidi” i ha lamentat que el capítol fosc desapareix dels llibres d'història medieval que estudien els nens. “Parlen del repartiment de terres i d'un munt de coses, però d'això, no. I aquesta caça va jugar paper fonamental en els mecanismes de control de les dones: eren Independents, curanderes, vivien soles i coneixien els sistemes reproductius”, ha dit. I ha citat com a exemple que encara falten moltes coses per canviar com l'Institut d'Estudis Catalans defineix té com a accepció de bruixa a persona que a més de persona que exerceix la bruixeria les de “dona vella i lletja” o la de “dona vella i dolenta”. No s'hi inclouen aquests qualificatius amb la definició de bruixots.
Basha Changue Canalejo, diputada de la CUP, ha definit les bruixes com a “resistents” davant el “capitalisme” i Aurora Madaula, de Junts i secretària de la taula del Parlament, ha rebutjat que l'assumpte pugui titllar-se de “frívol”. “Els que ho diuen són els mateixos que mai no han condemnat l'extermini d'una minoria. Les dones podem fer dues coses alhora des de fa segles: debatre sobre eficàcia energètica. Més del 80% de les persones perseguides a la caça de bruixes eren dones”.
La popular Lorena Roldán ho ha qualificat de “manca de respecte” i ha demanat al Parlament que mostrés la mateixa sensibilitat a favor de “constitucionalistes atacades” com Inés Arrimadas, Cayetana Álvarez Toledo o les noies de suport a la selecció. “No se'n vagin al segle XV: tenen molta feina a fer”, ha conclòs.
El Parlament insta a servir-se de la guia de carrers per visualitzar aquestes dones dedicant-los carrers i places a fi de reivindicar-los de l'estigma bruixeril, encara que de moment no sembla que se'ls reconegui pensió als seus drethavents per no sobrecarregar el pressupost.
El sainet és tan grotescament groller i vergonyós que potser no valdria la pena anar més enllà, però ja que s'entesten, fem-ho. D'entrada, si el que desitgen és un mapa on quedi clar on es van cremar més bruixes, vagin a Alemanya i sàpiguen que va ocupar el número u en aquest lamentable podi. Tots els jutges i condemnadors eren protestants i opositors al papisme romà tan dolent de tota maldat. Els historiadors es plantegen si no era gaire fàcil acusar algú de bruixeria simplement per continuar professant la fe catòlica. Una cosa semblant es va veure a Anglaterra de Cromwell.
El separatisme és especialista a fabricar fum i no se'l pot demanar més. Estan instal·lats en un agre nirvana, barreja de somieig opiaci i miratge col·lectiu. Avui, les bruixes; demà, que sap si la reencarnació, les tres vies del misticisme o les sephirots. Un culte com el lazi, més esotèric que empíric, requereix debats del mateix encuny. No governar, cobrar gaire, robar el que es pugui, incomplir totes les lleis i seguir com si res. Això sí que és bruixeria.
Les bruixes sense escombra ni capirot, però sí amb carrer. És la justa Memòria Democràtica solidària entre Catalunya i la resta d'Espanya amb el feminisme antibruixeril. Contra el masclisme reaccionari i supremacista medieval.
No hay comentarios:
Publicar un comentario