Pedro Sánchez, durant l?anunci de l?arribada dels fons europeus.
El Govern repartirà el 2022 la partida més gran de subvencions de la història. El risc que una part dels diners acabi en mans indegudes és elevat. I els mecanismes antifrau, massa febles.
Els diners públics fluiran a borbolls l'any que acaba d'arrencar. El retard en l'execució dels fons europeus el 2021 concentrarà els propers 12 mesos el repartiment de més de 20.000 milions d'euros, encallats per la burocràcia a les canonades del sistema. I n'hi ha pressupostats 27.000 més en els comptes del 2022. El brou de cultiu és òptim per a la recerca de pilotades. I el sistema no està prou preparat per a la detecció dels tramposos. Entre altres coses, perquè el Govern sempre s'ha negat -i es nega- que la canalització dels fons sigui examinada per una autoritat blindada davant de les temptacions polítiques.
La falta de transparència és una constant al Govern de Pedro Sánchez. Amb els fons de recuperació de la Unió Europea, destinats a fer front a la ruïna provocada per la pandèmia de la Covid-19, semblava que la gestió governamental havia de passar pel cèrcol de la immaculada gestió per l'estricte control de Brussel·les, però sembla que el president ha optat per seguir el mateix camí: opacitat i premi als seus aliats i socis a l'Executiu.
"Això serà un berenar de negres, són 140.000 milions". No coneixem l'escena, però no és desgavellat imaginar l'autor de l'entrecometes frotant-se les mans. David Madí, empresari català de 50 anys, exescuder d'Artur Mas, cap pensant de l'1-O, es referia de tal manera al previsible caòtic repartiment dels milionaris fons europeus. I a les oportunitats de negoci que aquest mateix caos pot generar. Per a homes de negocis espavilats com ell; o com el seu interlocutor, Joan Ferran Oliva, familiar i apoderat de RSM Spain, una de les moltes consultores que fa mesos que saliven, des que Pedro Sánchez va anunciar que a Espanya li tocaven 70.000 milions comunitaris a fons perdut.
La conversa no hauria transcendit si no fos perquè la Guàrdia Civil tenia punxat el telèfon en el marc del 'cas Volho'. Les forces policials investiguen des del referèndum il·legal del 2017 el presumpte desviament de diners públics cap a l'independentisme.
El diàleg tampoc hauria destacat a la premsa si a la història no aflorés un personatge molt conegut: Iván Redondo. L'ex totpoderós cap de gabinet de Pedro Sánchez es va reunir la tardor del 2020 amb un grup d'empresaris de la patronal catalana Foment. I els va parlar de l'horitzó que començava a perfilar-se a Espanya amb l'arribada dels fons europeus el 2021: 70.000 milions en ajudes, més d'altres en préstecs amb magnífiques condicions.
Entre els presents hi havia Madí, a qui tampoc costa imaginar dissimulant el seu goig en constatar, de primeríssima mà, que al nostre país arribaran torrents de diners difícils de controlar. "Un berenar de negres". Aquest desafortunat comentari en una inoportuna trucada ha atorgat a Madí el lamentable honor de convertir-se en el primer espanyol investigat per la Fiscalia Europea. L'organisme, amb seu a Luxemburg i estrenat fa tot just sis mesos, té com a comesa fonamental lluitar contra el que s'acosta: l'andanada dels barruts, l'abordatge de tramposos amb corbata, verborrea i males arts que intentaran folrar-se a costa de l'erari públic europeu.
Iván Redondo, qui els ho diria, serà un altre dels investigats. Va cometre l'error de parlar massa i on no devia sobre uns fons europeus que ni tan sols no havien estat presentats al Parlament espanyol. Un marró imprevist per a algú que es creia intocable: no és plat de bon gust estar al focus de la fiscal Laura Kovesi, adobada en mil llenços contra els criminals financers a la seva Romania natal. Experiència li sobra i ganes també.
Sindicats, Pachá, Plus Ultra, TV3, Irene Montero, “clubs progres seran els primers adjudicataris de centenars de milions dels fons codivid
Brussel·les no s'ha d'haver assabentat a què està destinant el president del Govern els primers ajuts per fer front a la pandèmia.
S'ha constatat a què ha destinat gairebé 400 milions d'euros d'aquests fons de recuperació Pedro Sánchez. Dispendi difícil d'explicar i, sobretot, que a primera i segona vista tenen poc o res a veure amb la pandèmia que ha devastat, i encara ho fa, bona part de l'economia espanyola.
És a dir, el president del Govern ha destinat ni més ni menys que 100 milions d'euros dels fons de recuperació a UGT i CC. OO per reformar les seues seus sindicals.
18 milions d'euros més van perquè diferents ajuntaments (tots ells socialistes o dels seus aliats en coalició) de vianants hi ha alguns dels seus carrers.
Podem també surt afavorit, és clar: el ministeri d'Irene Montero, Igualdad, rebrà ni més ni menys que 50 milions perquè es destinin a “projectes feministes”.
Especialment cridaner, què tindrà a veure això amb els fons d'ajudes covid?, resulta que Sánchez regali, 15 milions i mitjans d'euros a la colpista televisió autonòmica catalana, TV3. Aquests diners serviran per tapar, en part, l'enorme forat polític d'aquesta televisió al servei dels independentistes.
Sense gaire informació, i encara mancant confirmar-se el llistat d'entitats agraciades, el Govern socialcomunista ha adjudicat 110 milions d'euros d'aquests fons europeus de recuperació a diverses associacions igualitàries, que en teoria lluiten contra una cosa tan abstracta com la desigualtat.
Pedro Sánchez també s'ha autoregalat 3 milions i mitjans d'euros per donar-se autobombo: publicitat del Govern a mitjans de comunicació i xarxes socials.
Tot i que la idea està molt bé, és impossible d'encaixar a les ajudes europees per la pandèmia els 60 milions d'euros que l'Executiu ha destinat per evitar les morts de les aus per electrocució al xocar amb cables d'alta tensió o torres elèctriques. Una partida ecològica difícil d?entendre com el milió d?euros que el Govern regala a diversos autors, artistes, escriptors perquè viatgin per Espanya i s?estimulin la ment.
Conclusió, així ha malbaratat Pedro Sánchez els primers 358 milions d'euros d'aquestes transcendentals i històriques ajudes de Brussel·les. No és estrany entendre llavors la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, hagi anunciat que portarà a Brussel·les el repartiment dels fons europeus perquè s'han fet per part del Govern amb «manca de transparència total».
Per degoteig aniran arribant altres programes autonòmics o locals. El sistema, als ulls d'alguns experts, té punts febles. D'entrada, les mesures estan dissenyades pels que governen, que es converteixen en jutge i part. Després hi ha la capacitat de detecció i maniobra, més gran en les institucions més grans i molt limitada en les petites.
La Unió Europea mai no havia repartit tants diners en tan poc temps. En defensa seva, el Govern central sempre ha al·legat que s'enfronta a un escenari desconegut. L'equip encarregat dels fons europeus a Moncloa, amb Manuel de La Rocha al capdavant, assegura que fa camí en caminar. El temps dirà si s'han perdut diners pel camí i si han caigut en mans indegudes, aprofitant el descontrol del "berenar de negres".
No hay comentarios:
Publicar un comentario