Una de les baralles habituals entre bandes de delinqüents el Raval
Els veïns de Barcelona estan farts. La situació ha empitjorat notablement des del juliol del 2017, quan el Tribunal Suprem va interpretar restrictivament l'agreujament de les penes de furt aprovada al 2015. D'acord amb aquesta reforma, apropiar-se de cosa aliena sense usar la violència i intimidació es castiga amb multa si ho sostret no supera els 400 euros. Però en el cas que el lladre sigui multireincident (almenys tres condemnes fermes en els sis mesos previs), la pena passava a ser de tres anys de presó.
L'alt tribunal va entendre que aquest salt en la condemna no podia aplicar-se quan els antecedents siguin per delictes lleus com el cas dels carteristes. Per exemple, altres furts de 400 euros. Segons la seva opinió, cal que es tracti de delictes denominats menys greus, que sí que comporten presó a partir de tres mesos, com els furts de més valor. Els comerciants, a primera línia de carrer, són els grans observadors del fenomen. Els furts i robatoris afecten a tots, però s'acarnissen especialment amb els turistes.
Els delinqüents actuen amb un desvergonyiment inèdit a l'hora de cometre les seves malifetes. Són conscients de la seva impunitat i del clima d'inacció per part de les autoritats locals. Des de l'Ajuntament, en mans de la podemita Ada Colau, no ha pres mesures reals fins al moment. Malgrat que no han escassejat les ocasions en què diferents col·lectius van exigir a la regidora que posi fi a una situació caòtica i insostenible per a veïns i comerciants.
Colau ja no pot ni negar ni amagar els greus problemes de seguretat que viu Barcelona: incidents al barri de Ciutat Vella, que s'incrementen exponencialment a l'estiu; aldarulls en zones deprimides com el Raval, on okupes i traficants omplen els barris de narcopisos; i, robatoris i agressions constants que els veïns no deixen de denunciar, són el panorama diari de la capital catalana.
L'últim episodi conegut, el port Olímpic de Barcelona on la passada matinada un jove d'origen asiàtic i tan sols 25 anys ha mort, presumptament, després d'una brutal pallissa que li va propinar un grup de cinc homes de nacionalitat russa. La permissivitat de l'Ajuntament amb determinats col·lectius i l'absència de patrulles policials pels carrers ha permès als delinqüents fer-se forts en alguns enclavaments com la Rambla, el Raval o la zona d'oci del Port Olímpic ..
Patrulles Ciutadanes
Eliana Guerrero adverteix sobre els comptants furts als viatgers del metro
Les andanes del metro de Barcelona estan presos per carteristes que exerceixen la professió contra qualsevol turista despistat amb tota impunitat.
El creixement exponencial de la delinqüència, la inseguretat estructural i la inacció manifesta de l'alcaldessa Ada Colau els ha portat a organitzar-se per denunciar-ho, en temps real. Per això, han creat un compte a Twitter on es 'mapean' minut a minut les agressions, els narcopisos, els robatoris i els atacs a ciutadans i turistes.
El seu objectiu fonamental, a més de fer públics tots i cadascun dels delictes que es produeixen a la ciutat Comtal, és alertar els barcelonins i visitants sobre els punts calents on es concentren els delinqüents habituals -alguns d'ells menors- carteristes i traficants, perquè prenguin precaucions:
Per Eliana Guerrero, 47 anys, baixar a patrullar a l'subsòl de Barcelona a la recerca de carteristes és una via d'escapament. "És com una valvulilla, solt adrenalina i se't queda el cos genial", explica mentre controla des de dins d'un vagó que no hi hagi carteristes a l'andana de l'estació d'Arc de Triomf. Ella sola, amb un xiulet vermell i un gran rètol a les mans, adverteix als turistes despistats del metro que estan a punt de patir un robatori.
La patrulla que lidera Guerrero és una més de les iniciatives ciutadanes que proliferen a Barcelona per lluitar contra la delinqüència. No totes són iguals, però comparteixen el cansament dels veïns davant l'augment dels delictes. Algunes tenen com a objectiu denunciar els robatoris, altres són més proactives i aposten per l'acció directa.
Al barri de Sant Antoni, els comerciants s'han organitzat per conscienciar a tots els veïns de la necessitat de trucar al 112 cada vegada que vegin alguna il·legalitat. "La gent està espantada i hem dit prou", sosté Vicenç Gasca, 74 anys, president de l'associació de comerciants. "La seguretat és un problema de tots".
Altres iniciatives han generat més polèmica. És el cas de Helpers Bcn, un compte de Twitter que informa i situa al mapa de la ciutat agressions, robatoris i delictes de tot tipus. El compte sol informar de l'origen dels presumptes delinqüents així com de l'accent que fan servir. El compte és anònima i ningú respon per ella. Contactats per eldiario.es, sostenen que són un "grup transversal" de 70 veïns que "pretenen combatre l'augment de la inseguretat" a Barcelona.
També el grup de Facebook BROAR (Barcelona Residents Against Robberies) fa servir una tècnica similar. En els últims quatre mesos el grup ha passat de tenir 65 membres a més de 14.000. Els usuaris pengen en ell imatges dels presumptes delinqüents per crear una mena de base de dades de lladres i així poder-los evitar o reprendre quan se'ls troben en els vagons.
L'última organització sorgida d'aquest tipus es diu Salvalona i pretén unir a molts dels col·lectius esmentats. És la suma de la Patrulla Ciutadana, els vigilants de seguretat de la platja, comerciants de diferents barris i el sindicat de taxistes Elit Taxi. "Som un grup de pressió", sosté per telèfon Tito Álvarez, portaveu d'Elit Taxi. "No pot ser que Eliana [Guerrero] i la Patrulla Ciutadana hagin d'estar perseguint carteristes jugant-se la vida".
L'objectiu d'aquests col·lectius és convocar una gran manifestació al setembre per pressionar les institucions i que es canviï la legislació perquè es penalitzi més als carteristes reincidents. Segons Álvarez, Salvalona també vol impulsar un "112 ciutadà" a través d'una app perquè els taxistes i veïns es puguin socórrer-se mútuament quan pateixin un delicte.
Sis joves assalten violentament a una parella al centre de Barcelona
